Ciutats de SICÍLIA-II: PALERM

Palerm es caracteritza pels edificis construïts amb pedra volcànica... estan ennegrits, és la caracteristica que destaca.

Acabem de visitar la catedral de MONREALE  i ja no veiem res que ens agrade. De la ciutat de PALERM al meu parer, el més interessant de tot, més que els monuments, és l’ambient. M’agrada observar els contrastos entre edificis, uns antics esplendorosos al seu temps i actualment deteriorats i abandonats de la mà de Déu, on abunda la misèria i el fem, i altres, just uns al costat moderns i edificats sense gust.

Al primer colp d’ull s’hi veu que als monuments més cèntrics i visitats se’ls ha intentat rentar la cara, però n’hi ha un grapat més, els secundaris, que dóna pena veure com estan d’abandonats. Els edificis estan construïts amb la pedra volcànica negra, la qual cosa li dona, a més a més, una aparença de brutícia,  independentment del fet que també tenen falta d’una neteja.

Esta capital siciliana té aires provincians, sovint trobem mercats de peix fresc i fruita o verdura al carrer, les cases d’extraradi són  cases baixes com als pobles, no sembla que estem a una ciutat.

Entrem a la catedral, que és impressionat per fora però res espectacular per dins. Tal volta no ens impressiona perquè la comparem inevitablement amb la de Monreale i si tothom fa el mateix, sempre tindrà les de perdre. Pare l’atenció en un mosaic que m’agrada especialment:  el de santa Rosalia.

Passegem pels carrers i observem costums de la gent. Una constant que note als restaurant és el tracte amb familiaritat, és com si fórem clients habituals. És curiós com, en demanar el compte, llibreta o  calculadora en mà, fan la suma sense haver-ho controlat de bestreta i cada vegada que ho veig pense: són uns bons professionals.

A la piazza Pretoria hi ha una grandiosa font anomenada de la vergonya. Ens conten diverses explicacions del nom. Hi ha qui diu que és perquè els nus masculins representats, eren temptacions per a les monges del convent de la plaça que per evitar-ho decidiren amputar el sexe de les escultures masculines. Altra versió diu que el nom és degut a que la font va ser comprada pel representant de la ciutat a la família dels Toledo per una desorbitada quantitat de diners, això era vergonyós tenint en compte que la gent del poble es moria de fam. Són explicacions raonables, tan una com l’altra podria ser l’explicació certa.

Quattro Canti és el melic de la ciutat per on passem un grapat de vegades en el nostre passeig per la ciutat. Les estàtues que hi trobem representen les quatre estacions.

Dinem al costat de l’església Maturana en el restaurant Bellini, on de vegades, segons diuen, van els mafiosos de la  ciutat a preparar assumptes torbis, no ens preocupa, anem a la nostra engolint unes pizzes boníssimes.

Al palau dels normands està la capella Palatina, però malauradament està de reformes i no puguem veure-la.

A San Giovanni tampoc puguem entrar-hi. Vaja, de nou trobem una contrarietat!. Només podem pujar a una torre, des d’on s’hi poden veure les cúpules àrabs roges.

La part negra del dia és quan intentem passejar pel mercat Vucciria... ho deixem córrer, és massa perillós. No ens agrada l’ambient que s’hi respira i que notem només iniciar  el trajecte. Al cap d’uns metres, mirant com ens miraven, hem sabut que havíem de retornar enrere. És de manera descarada com ens escodrinyen de dalt a baix i també ( i especialment) les bosses de mà i les càmeres. Fa por, notem l’absència de forasters, ens adonem de la falta de control policial... Sabem el que he de fer. Donem per vist el mercat, no volem acabar fent denuncia per robatori en cap comissaria.  

En lloc del mercat entrem a una enorme llibreria on descansem en uns còmodes seients i alhora ens refresquem amb l’aire condicionat que hi ha i que va tan bé. I és que, tot siga dit, no hi ha molts llos ni per la capital ni per les ciutats, que tinguen aparells d’aire condicionat instal·lats. Amb la calor que fa!

QUADERN DE VIATGE,  estiu SICILIA 2007