PORTUGAL: VIANA DO CASTELO

Viana do Castelo és un centre turístic important i un de les més bonics del nord portuguès. Està a un pas de Porto, no hi ha excusa per no anar-hi.

Estos dies estic pel nord i centre de Portugal. És Setmana Santa i sé que vaig a trobar més gent del que és habitual. No vull pensar de bestreta que em molestarà. Fa molts anys que vaig estar per esta zona i encara que recorde poc, si que note que no hi havia tant de turisme. També veig un canvi respecte a les carreteres. Hi ha una xarxa de vies de comunicació, autovies i autopistes molt ben enllaçada, ben preparada per  a rebre turisme de platja o cultural. Portugal sap vendre’s, sap fer veure les bonances del país durant tot l’any. El Portugal que vaig visitar fa molts anys anava en molts aspectes molt per darrere d’Espanya i ara ja no es pot dir el mateix.

Hui us mostre una ciutat acollidora: Viana do Castelo.

Comencem la visita a la ciutat de Viana do Castelo pujant per una empinada carretera al mont de Santa Luzia. Són 5 km de boniques vistes. Es on va començar la població de Viana, en La Citânia de Santa Luzia, de l’Edat de Ferro, de la que queden unes restes i part de les muralles. Des de lluny, mentre arribem, veiem l’edifici del Sagrado Corazon de Jesús de Santa Luzia i sembla Le Sacre Coeur de Paris. Tinc ganes d’arribar-hi per comprovar la similitud. També s’hi pot pujar en funicular...o a peu...de fet hi ha qui ho fa perquè es lloc de peregrinació.

I quan estem ja a la part alta, és cert que sembla el monument francès. M’agrada. Té inspiració romànic bizantina. I és que el constructor va seguir el model del monument parisenc per a edificar-lo. És una construcció iniciada en 1904 per  Ventura Terra, que en morir l’any 1919, fou continuada pel deixeble Miguel Nogueira. Segueix el model del monument frances. Des d’este punt ja hi ha bones vistes.

Entrem... Destaquen les rosasses, les més grans de la península ibèrica i les segones mes grans d’Europa

Però si el que volem són millors vistes encara, cal pujar al cimbori. Ens avisen que l’escala de caragol de l’últim tram és molt estreta... però mai pensava que ho seria tant. No puc ni fotografiar-la per deixar constància de l’estretor. No és apta per a tothom. Tanmateix arribem, amb les forces minavdes i poc alè, però reconforta la panoràmica. S’hi veu tota l’extensió de la Vall del Lima i gran part del litoral atlàntic, al nord i al sud de l’estuari del riu, i també la serra. La revista National Geogràfic va dir en una ocasió que era el tercer paisatge més bonic del món. Ho és. Les vistes són espectaculars, ha valgut la pena l’angoixa de la pujada...

Una vegada visitat el mont de santa Luzia baixem a la ciutat que en l’Edat Mitjana era un humil poble de pescadors. El cor de Viana és la Praça da República. Cap allà anem, després acabaren la visita anant al port. El mar ha jugat un paper important al llarg de la història. Viana va tindre un paper rellevant en els descobriments portuguesos en Amèrica la qual cosa li va concedir un passat gloriós, es va fer important comerciant productes de luxe i després es consolidà com port pesquer de bacallà. La tradició marítima era forta i els mariners  eixien a la pesca del bacallà als bancs de Terranova i també van establir contactes amb les ciutats hanseàtiques. Foren segles que generaren riquesa, es veu només fent un passeig pel casc antic i veient el que deixaren d’herència: palaus o cases amb blasons nobiliaris, les esglésies o convents o fons monumentals. Però a més d’estil manuelí i renaixentista, també veiem patrimoni barroc o modernista. I rajols! Hi ha molt. M’agrada la decoració en rajols que domina en Portugal. Viana té sabor a antic...amb  color i ambient del passat...

Fem parada en la Sé. És una església fortalesa construïda al segle XV que conserva l’aspecte romànic. Destaquen les dues torres que flanquegen l’edifici coronades amb merlets. El portal és gòtic.

L’interior és de creu llatina, hi ha tres naus separades per arcs recolzats sobre pilars.

Molt a prop està la plaça de la República on hi ha edificis rellevants, com el  Paço del Concelho de Viana do Castelo, de dues plantes construït en granit, coronat per merlets. A la planta baixa hi ha un porxo amb arcs ogivals i en la planta alta hi ha tres finestres balconades de ferro. Sobre la finestra central està esculat l’escut reial. Des de 1910 és monument nacional

També està l’edifici de la Misericordia, igualment  monument nacional des de 1910, que fou un antic hospital, construït en 1598, és un edifici renaixentista amb façana blanca de tres plantes on destaquen les galeries d’arcs sostinguts per columnes amb cariàtides. Annexada hi ha una església del segle XVIII.

Enmig destaca la Font central, del segle XVI. Donant una volta per la plaça veiem rellotgeries on venen la famosa filigrana de Viana típica del lloc. La ciutat ha sabut mantindre la tradició d’orfebreria en or. La plaça està decorada amb conillets i ous de Pasqua, per a que els visitants es facen foto amb els motius pasquers.

Arribem al port. Edificis moderns i antics es barregen, van agafats de la mà.  I com un vestigi del passat per a mostrar en l’actualitat està ancorat el buc  Buc Gil Eanes. Gil Eanes fiu un navegant i explorador portugues que en 1434 inicià l'etapa dels grans descobriments geogràfics per a Portugal. Decidim entrar perquè ja mirant-lo per fora imposa. És un museu. El construïren en 1955 a les drassanes de Viana. Recorda la tradició marítima i la importància que tenia en Viana. El buc recolzava les activitats de pesca del bacallà en aigües de Terranova i Grenlàndia mentre estaven aïllats en aquelles aigües. Però servia per a més tasques: fou buc insígnia, vaixell correu, remolcador trenca gels, assegurava l’abastiment de material  de manteniment, de xarxes, de material de pesca, de combustible, d’aigua, de ceps... fins i tot va repatriar a portuguesos retornats d’Angola des de Luanda en el procés de descolonització de 1975. Després en 1963 passà a fer viatges de comerç. L’últim viatge a Terranova el va fer en 1973, any en el qual,també va fer un viatge diplomàtic a Brasil. Després queda parat i anaven a desballestar-lo però en 1998, per una apel·lació popular de la població de Viana encapçala per l’historiador Jose Hermano Saraiva, es va restaurar per a convertir-lo en museu. Tot un encert per salvaguardar cara a la posteritat esta part de la història.

El trajecte de la visita, que es pot fer lliurement, segueix un itinerari guiat per fletxes. Passem per molts llocs...impossible dir-los tots.

Per exemple passem per la sala del telegrafista, el laboratori, la farmàcia, les consultes mediques, (hi ha més d’un metge), la sala de radiologia, la sala de contagiosos amb cuina per a ells... quiròfans, ( hi havia molts)  camarots diferenciats segons la graduació dels mariners i de la tasca que fa al vaixell...

...per la barberia, la cuina, la panaderia, el rebost, armaris..

...sala de neteja de roba amb enormes rentadores i planxadores...

Veig que el retor, el capità i el metge són els que ocupen els millors espais, més amplis i amb més serveis. El camarot del capità té televisor i telèfon. També comprove que alguns dels integrants de la tripulació dorment prop del lloc de treball: els cuiners al costat de la cuina...els mecànics al costat de la sala de màquines, que per cert, és espectacular i enorme...

Hi ha sala d’exposicions i diferents quadres que expliquen la història del vaixell.

 Recorda pel·lícules com la del Titànic, però en este vaixell no es veu cap saló de ball luxós ni camarots de gran categoria, sinó les dependències que servien per a viure i navegar dia a dia. L’única distracció que es veu, són uns pocs llibres en prestatgeries i algun tauler d’escacs en la sala de reunions.

Baixem i pugem moltes escales..... es baixa fins un tercer pis, que és on estan els quiròfans per operacions més importants perquè és on hi havia més estabilitat mentre s’operava al pacient.

És una visita molt completa i instructiva sobre l’ajuda en alta mar. En acabar-la perfectament ens fem una idea de com vivien els mariners mentre estaven en el mar. M’ha agradat molt i la recomane. 

Ens acomiadem de Viana mirant el contrast entre les façanes de les cases que en el passat visqueren la riquesa i les d’un centre cultural super modern que està junt a l’oceà atlàntic i l’estàtua homenatge a João Álvares Fagundes, navegant i armador de vaixells de Viana que va organitzar al segle XVI nombroses expedicions de reconeixement pel la zona canadenca.

QUADERN DEVIATGE, OPORTO I VOLTANTS, primavera 2023