Pàgines

dimarts, 30 de setembre del 2014

FOTOS i MÚSICA de NÀPOLS a Itàlia


Mai oblidaré esta ciutat... 
l'aventura desventurada inicial va marcar la manera de contemplar-la i de recordar-la.


Música:
Napoli de Bruno Oro
Adagio d'Albinoni
Capri, c'est fini, de Paul Mauriat

Per llegir més sobre Nàpols, clicar en l'etiqueta corresponent.


dissabte, 27 de setembre del 2014

BILBAO: PORTUGALETE i GETXO

En Espanya podien fer una posada en comú de bones idees. La del CREDITREN que funciona en Bilbao afavoreix i abarateix la comunicació entre pobles.



Des de Bilbao cada dia visitem una part de les rodalies. És fàcil moure’s per la província. Al respecte pensem que totes les ciutats haurien de copiar la fórmula: les targetes de CREDITREN  permeten viatjar més barat usant el tramvia, el bus, el metro i el tren, només s’han de validar cada vegada i va restant diners. 

Un dia anem a Portugalete i Getxo, dos ports separats per un pont que és Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 2006.  Està considerat com el primer pont penjant transbordador més antic del món, va ser construït l’any 1893. Sintetitza arquitectura i funcionalitat. Encara que el dia està gris a poc a poc va fent-se més clar.

PORTUGALETE és una ciutat portuària . S'hi nota que en el seu moment va tindre importància perquè hi ha cases senyorials del passat que pertanyien a famílies adinerades. 



Arribem matí i una lleugera boira s'apodera de l'ambient, a poc a poc se'n va i ens deixa veure el pont de Portugalete, únic, elegant, imponent.

La primera parada després de bocabadar-nos amb la visió del pont, és un preciós i acollidor café que conserva l’estructura del que era abans, una farmàcia: “la botica”. Així que assaborint el café del matí per entrar en calor, gaudim d’unes boniques vistes al port i al mercat de flors i fruites posat al costat del riu. 

Mentre esperem que la boira escampe, entrem a un café molt bonic i ens fem un café matutí.

Està al costat de l’ajuntament que és una edificació elegant dels segle XIX, de planta rectangular i baixos porticats. L’any 1985 va ser ampliat i reformat per adaptar-se a les necessitats.


Des del café hi ha unes vistes precioses a la plaça de l'ajuntament.

Quan passegem pel poble, curiosament trobem unes cintes automàtiques semblants a les vistes en Vitòria i que ens havien agradat tant.


Cada lloc empra una fórmula: en Portugal hi ha elevadors per salvar les costeres, en Portugalete, comen Vitòria trobem escales mecàniques.


Anem per on anem, mirem on mirem, si dirigim el cap al riu, entropessem la mirada amb el pont de ferro que sembla la torre Eiffel de Paris. El pont domina i no defrauda, malgrat estar en restauració. 


Estem on estem...tenim el pont a la vista.

En este moment no es pot creuar per dalt per les obres, a 150 metres d’altura, és una pena, així que el creuem com tothom ho ha fet tota la vida, usant ”la barquilla” que és una espècie de transbordador que no va per l’aigua sinó que penja del pont, semblant des de lluny, que levita en l’aire. Sobre tot ho pareix de matí i quan el dia està amb boira que tapa els fils que enganxen el transbordador.  

M'agrada molt el pont i a més a més el trobe "fotogènic" i no em canse de fotografiar-lo.

Resulta un curiós mitjà de transport en el que cap de tot: cotxes, bicis, motos en la part central i persones als laterals.

Resulta magestuós, imposa, de lluny i de prop.

És el principal atractiu turístic de la localitat. M’agrada i m’agrada molt. Cert que té efecte encisador, no el pots deixar de mirar.


Què tindrà este pont que no pots deixar de mirar-lo, sempre el tens davant i quan no, necessites veure'l i has de buscar-lo.

La ciutat té altres monuments importants: està la basílica de santa Maria d’estil gòtic renaixentista i la Casa- Torre Salazar del segle XIV, on la primera planta va estar dedicada en un principi a presó i la segona a vivenda. L’any 1934 va ser incendiada durant una revolta política perdent-se una valuosa biblioteca i posteriorment entre l’any 1958 i 1959 va ser reconstruïda. Actualment és museu i restaurant.

Casa-Torre Salazar

Creuem el pont colgant o pont de Vizcaya i estem a GETXO i seguim un relaxat passeig vora riu que sense adonar-nos-en, ens porta a una zona residencial anomenada Arenal plena d’enormes vivendes. És el que predomina en esta localitat palaus i vivendes construïdes per l’alta burgesia durant la industrialització. 

Quin passeig més agradable! quan més m'agrada la platja és quan no hi ha gent.


El port impressiona per gran però la platja és menuda. Tot és relatiu, i és que les compare amb les del Llevant on visc. Fem el passeig tranquil•lament. Baixe a l’arena al costat del mar, és el Cantàbric, he decidit continuar fer el passeig vorejant aigua. M’agrada estos moments de contacte directe amb l’aigua, amb la simple pretensió de veure l’horitzó més a prop, i d’olorar directament l’aigua salada. 


El passeig no va més enllà del port...Ens quedem sense veure altres parts interessants de Guetxo...altra vegada serà!

Mirem el rellotge. El nostre deambular tan tranquil sense rumb ha fet que no arribàrem al por vell de Getxo, que segons ens diu tothom està sempre ple de color i animació i on es conserven les cases dels pescadors. Altra vegada serà. Depenem del transport públic i d’horaris i l’hotel el tenim a Bilbao.

Per tornar no creuem de nou el pont colgant. Des de Getxo tornem a Bilbao amb metro. I és que els transports públics en el país Basc funcionen de meravella. 

QUADERN DE VIATGE, primavera 2011

Si vols saber més sobre Bilbao i voltants clica ací.



dimarts, 23 de setembre del 2014

ITÀLIA: BOLONYA I seguim passejant...II PART

Bolonya té poc turisme, així que vaig a intentar moderar-me escrivint sobre les meravelles que guarda, perquè no vull que este ambient tranquil que s’hi respira canvie.

Quanta tranquil·litat! Quanta harmonia i bellesa! Les torres de Bolonya son famoses antigament hi havia moltes més, cada família important se’n feia construir una, a l’edat mitja hi havia més de cent ara en queden unes poques, però de totes, les són símbol dos. Pugem a la més alta, la torre Asineli  per dominar amb la vista la ciutat. Té 98 metres d’alta, són 498 escalons. Tenim sort hui el dia és clar i la panoràmica clara.


Pugem per l'escala de la torre Asineli...


I dalt trobem unes espectacular vistes.

La segon torre, anomenada Garisenda del segle X és la més baixa i està vertiginosament inclinada. Antigament hi havia moltes torres, encara que no tan altes com la primera.


La torre Garisenda està inclinada.

Les dos torres són una constant temptació fotogràfica,  i és que  les mires per on les mires són diferents perquè la inclinació d’una d’elles canvia. També segons la perspectiva es veuen les torres de sant Bartolomé o no, per això sempre que hi passem, que és tots els dies les fotografiem per aconseguir de totes la millor foto de les dos torres.




No ens cansem de mirar-les i de fotografiar-les...

Des de les torres anem al barri universitari, la plaça principal es la plaça Verdi. S’hi nota l’ambient estudiant les parets dels edificis estan plenes de cartells i papers anunci, oferint vivendes, demanant companys d’habitatge...

Barri universitari, plaça Verdi

Hi ha molts grafítics i inscripcions i alguna que altra pancarta reivindicativa sobre l’educació. M’agrada esta zona, hi ha llocs per menjar i més econòmics, alguns tenen una decoració que convida a tertúlies nocturnes literàries.


L'ambient reivindicatiu juvenil es veu constanmnet en tots els carrers amb pancartes, pintades a les parets...

Després de dinar en un d’estos llocs per a estudiants ens dirigim al barri jueu, que està molt deteriorat i brut, abandonat, són carrers estrets i entramats. Anem perdudes, el plànol no està mol clar. De sobte arribem a la sinagoga, i en no res de nou trobem la via principal.


barri jueu

A la vesprada anem a San Etefano, on ja havíem estat altre dia, ara volem entrar a les set esglésies. Eixe és el nom però en realitat hi ha quatre de les set inicials romàniques.  Des de la primera San Vital, s’accedeix a la del sant sepulcre del segle XII que té forma poligonal, després es passa a l’església del crucifix del segle X i al cortile di Pilato. Hi ha parts tancades al públic per reformes. Al final accedim a un claustre.


San Estefano i les set esglèsies 


La plaça és gran plaça però acollidora, convida a seure en un portal i observar la gent o passar. Quan eixim de la vista a san Etefano ens trobem la sorpresa que estan fent una filmació, no sabem què és, si un espot publicitari o pel·lícula. Hi ha dos joves que simulen ser uns gàngsters, passem el temps mirant com treballen, com filmen les seqüències una mi i mil voltes. Quan es va a una ciutat amb temps per davant es pot perdre el temps d’esta manera, sense fer res.


on estan filmant...

Des de san Estefano es pot passar a estrada maggiore per corte Isolani un enorme edifici del XIII amb unes bigues de fusta que subjecten un pòrtic de 9 metres. De nou estem al centre històric, piazza Maggiore i piazza Neptuno.


Corte Isolani

Abans de deixar Bolonya volem visitar una basílica que guarda tresors artístics, és san Francisco del segle XIII, d’estil gòtic francès, però malauradament està tancada, el que si podem veure són les tombes de los glossadores que son les primers professors universitaris.


basílica de san Francisco

M’agrada Bolonya, és una ciutat especial. M’agrada que no tinga molt de turisme, tal volta perquè hi ha massa tranquil·litat, generalment la gent que visita Itàlia no hi va.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, BOLONYA

Per saber més, clicar en l'etiqueta corresponent BOLONYA I VOLTANTS


dissabte, 20 de setembre del 2014

ITÀLIA:BOLONYA: inici del passeig- I PART

Així s’ha de visitar Bolonya, amb molts dies per davant, amb temps per passejar la ciutat i assaborir racons, amb temps de gaudir dels voltants...


A Bolonya s'hi respira molta tranquil.litat, de nit i de dia.

La porta Gallera és un dels llocs per on cada dia passem per anar i tornar de l’estació, quan anem o tornem del tren en les nostres visites als voltants de Bolonya. La porta va ser construïda l’any 1661 té a la dreta el que queda de l’antiga ciutadella cinc voltes construïda, cinc voltes destruïda per la ràbia del poble des del quattrocento ( segleXV) com símbol del poder despòtic.

La porta Gallera

Al costat està el parc Montagnola jardí públic amb plantacions fetes l’any 1806 que té una escalinata monumental edificada al final del XIX sobre restes de la ciutadella i unida al record de la rebel•lió popular en contra dels austríacs el 8 d’agost de 1848 i celebrada amb el monument al ciutadà l’any 1904, davant la porta, l’estàtua d’Ugo Bassi, sacerdot liberal que va ser afusellat pels autriacs amb el vist i plau dels papistes evoca el fet.

Parc Montagnola

L’any 1900 s’enderrocaren les muralles i començà en Bolonya una perifèria. Nosaltres hi anem per buscar el MAMbo un centre cultural. Totes les perifèries són iguals, en esta ciutat continuen les edificacions amb pòrtics però els edificis són funcionals, on viu gent i no com el centre on hi ha molts palaus.

Els pòrtics criden l’atenció, molt a prop de l’hotel, en via Marsala, en tenim uns dels més antics que s’ho conserven, sobre els pòrtics ja he contat un poc el seu origen, ara fem simplement el passeig per la ciutat. Hi ha molts, antics i bonics, alguns molts decorats. Els pòrtics són realment un aspecte que distingeix la ciutat.

I quants pòrtics!

La via marsala és una perpendicular de via independenza , la via comercial més popular.

Via Independenza

Hi està la catedral, em resulta estranya la seua situació, al costat d’uns edificis seguint la vorera, simplement diferenciant-se de la resta perquè no té pòrtics com la resta d’edificis. Resulta estrany que una catedral similar, no estiga en una plaça com en la majoria de llocs. A Bolonya cobra rellevància la basílica de san Petronio que està al lloc més privilegiat de la ciutat.


La Catedral

Piazza Maggiore és el punt neuràlgic i com a tal, en este bloc li dedique un apartat especial perquè és molt el que l’envolta, molta història i arquitectura.

Seguim en un lateral de la plaça i per via l’archigimnasio trobem un bon assortiment de botigues prohibitives, de les que els preus tenen tres xifres.

Piazza Maggiore

Nosaltres no anem de tendes, volen anar a l’archigimnasio, seu de la primera universitat més antiga d’occident. El pati està decorat amb els escuts d’armes dels estudiants més il•lustres. A l’edifici està la Biblioteca cívica, on no deixen entrar tothom, i el teatre anatòmic, que és realment interessant perquè és el lloc on els professors de la Universitat realitzaven les disseccions amb cadàvers per a les classes d’anatomia, una cosa impensable encara en la resta d’Europa.

Archigimnasio
Teatre anatòmic

Per via Farina. sota unes voltes pintades i elegants. arribem a la plaça Cavour.

Les voltes són obres d'art

Volem anar a l’església de sant Domenico, construïda al segle XIII pels dominics per acollir les despulles del fundador que està soterrat a una de les capelles. Les restes estan en un bagul minuciosament treballat en marbre i en la seua confecció treballaren nombrosos artistes, alguns de renom com Michelangelo. A la part exterior vegem una tomba de los glossadores.


San Domenico

Després retornem pel camí fet i ens endinsem en l’àrea del quadrilater, hi esta el palau de la mercaderia fet amb rajola roja entre 1384 i 1391, és el lloc on s’hi trobava la duana, és l’àrea del mercat.

Àrea del Quadrilater

En esta part de Bolonya de dia els carrers estan plens de gent comprant fruita fresca exposada al carrer, les botigues reclamen el client amb uns bons escaparates hi ha unes quantes especialitzades en embotits que tanta fama tenen a la zona Emilia Romaña, hi ha peix fresc hi ha pasta. També hi van artistes de carrer oferint la seua musica a canvi d’unes monedes. Ells van on està la gent.


En la zona del quadrilater, de dia...hi ha molta activitat...

Per la vesprada canvia d’aspecte i és el lloc idoni per anar de bars per prendre alguna cosa al final de dia. Hi ha molts llocs que a partit de les 6 de la vesprada ofereixen self servis amb copa. Això suposa pagar un preu establert de 7 o 8 euros segons locals tens dret a copa, qualsevol copa, i menjar del buffet exposat al dia a base d’ensalades o tostes. Pots menjar el que vulgues, alçar-te tantes vegades com abelleisca. Qui beu beguda alcohòlica i vol menjar,  amb això pot sopar, li resulta debades. Qui veu un refresc o una cervesa que màxim val 4 euros tampoc paga el menjar que té a disposició.

Hi ha molta gent demanant almoina, a les portes de les esglésies o pintats de mims que no representen res i s’hi dediquen a passar la gorra.

I de nit, hi ha molts llocs per prendre una copa.

...i de nit hi ha molts llocs on prendre una copa.

Hi ha una llibreria- tenda- restaurant, especialitzada en menjars que és realment un lloc acollidor i eixa mescla li dona un encís especial. Hi fan presentacions de llibres també, cada planta té un restaurant i en cada planta s’hi barreja lectura, productes alimentaris i restaurants. El sostre transparent deixa veure les cúpules i monuments alts i propers de la ciutat

Quina llibreria-botiga més original!

CONTINUARÀ..

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, BOLONYA

Per saber més, clicar en l'etqueta corresponent BOLONYA I VOLTANTS