La porta marítima valenciana per al consum i la producció.
Hui us mostre un racó especial, diferent al que us tinc acostumats. I és que no és dels indrets on s’hi va de turisme, és dels llocs que es veu però no es mira, m’enteneu? Ho veiem sovint però no parem atenció. I és una llàstima perquè és realment interessant. Em refereixo al port de València, però no el port nàutic on paren els iots de luxe, que si mirem amb deteniment tal volta fins i tot somniant desperts pensant en ser els possibles amos i capitans dels vaixells. El que us mostre és on s’aturen els grans vaixells, on es fan carregues i descarregues de productes que venen de l’altra part del mar. El port de València és la porta marítima per a la producció i el consum.
És digne de veure, sincerament, m’he meravellat amb el passeig que he fet en vaixell observant de ben a prop el que mai m’havia parat a mirar, com per exemple els contenidors, alguns a punt per viatjar i altres a punt per a ser descarregats.
He observat un “altre món” per dins i alhora n’he imaginat altres pensant en la procedència de tot allò. No ho he pugut evitar, sempre tinc els viatges al cap.
Fins el moment l’única referència al port i les tasques que s’hi fan, era la de l’amiga Marina, perquè son pare hi treballava ja fa molts anys. Marina tenia sa casa plena d’objectes decoratius d’arreu del món que el pare arreplegava. I jo, que ja aleshores tenia curiositat viatgera, quan els veia, sobre tot els africans i els asiàtics que eren a la meua vista els més exòtics, em preguntava quina sort que tenia aquell home per veure cada dia gent que havia estat en llocs tant allunyats i que podria contar com era aquella vida i aquella terra.
Fins el moment l’única referència al port i les tasques que s’hi fan, era la de l’amiga Marina, perquè son pare hi treballava ja fa molts anys. Marina tenia sa casa plena d’objectes decoratius d’arreu del món que el pare arreplegava. I jo, que ja aleshores tenia curiositat viatgera, quan els veia, sobre tot els africans i els asiàtics que eren a la meua vista els més exòtics, em preguntava quina sort que tenia aquell home per veure cada dia gent que havia estat en llocs tant allunyats i que podria contar com era aquella vida i aquella terra.
Ara amb esta oportunitat de veure el port per dins estic encisada i recorde aquella amiga i sa casa. He gaudit de debò amb el passeig però el millor de tot és que he tingut la sort de mirar tot este enrenou que configura el port seguint les explicacions d’una jove hi empleada que ha anat contant història i tasques, anècdotes i detalls dels que anava passant per davant nostre.
La història del port començà al segle XV quan Ferran el Catòlic li atorgà a un valencià anomenat Antoni Joan, el privilegi de construir un pont de fusta a la platja del Grao.
Des d’aleshores s’anà construint més i millorant les instal•lacions existents. Alhora el trànsit del port anava creixent i al segle XVII s’obté el privilegi de comerç amb altres regnes i al segle XVIII amb Amèrica. Tot acabà convertit el port de València en un dels millors d’Espanya.
I les ampliacions continuen perquè la demanda així ho exigeix, quan més trànsit hi ha més s’ha de condicionar el port per donar entrada i cabuda. Els trànsit de creuers turístics també és molt important al port de València, de fet quan estem fent el passeig en veiem un. També veiem a la llunyania la ciutat de les arts i les ciències que segurament els turistes que baixen del creuer no deixen de veure.
I passem per davant de les batees de clotxines preparades al port, com un conreu de camps però al mar i que produeixen els afamats musclos diferents per la salinitat de les aigües. Les clotxines valencianes es caracteritzen per ser de menor grandària i tenen un gust més intens per les aigües que les alimenten. Es reprodueixen una vegada a l’any, entre primers de maig i finals d’agost, així que en estiu a menjar-ne toca, són les millors, les de la temporada.
La gestió del port des de 1992, amb l’estatut d’autonomia, corre a càrrec de l’entitat anomenada entitat portuària de València. Esta entitat s’encarrega del control dels tres ports, València, Sagunt i Gandía i ha aconseguit que Valenciaport, els tres ports, siga líder en trànsit comercial fonamentalment de mercaderies en contenidors, gracies a la xarxa de connexions amb els principals ports del món. Són innovadors en activitats i en tecnologia, en infraestructura i tot amb ubicació privilegiada.
Si tens oportunitat, val la pena la visita.
QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA, primavera 2013
