VITÒRIA: Catedral oberta per obres

Mai deixarà d’impressionar-me el que per tot arreu es fa cara al turisme, font important d’ingressos en molts països, de vegades l’única. Però esta idea, la de la catedral de Vitoria,  és fabulosa perquè permet capbussar-se en les entranyes de la història.

En Vitoria, la visita estrella en estos moments, la més desitjada i la que més curiositat em despertava abans d’iniciar el viatge a la ciutat, era la de poder entrar dins d’una catedral en ple procés de rehabilitació. La visita a la catedral de Santa Maria és guiada i amb grups reduïts, no podria ser d’altra manera, és necessari controlar el deambular de la gent perquè els obrers treballen sense parar i sense mirar els que mirem.  

L'escriptor Ken Follet va fer varies vegades la visita per inspirar-se i escriure “Un mundo sin fin” continuació de “Los pilares de la tierra”. Jo també la visite, no per la novel•la, sinó per la curiositat de vore els ciments de la catedral. Es pren la precaució de posar-nos un casc, i és que anem a ficar-nos enmig d’unes obres amb andamis i anem a caminar sobre passarel•les de fusta que cobreixen el subsòl tret a la llum i la llei ho mana així.

Per entrar dins, cal protecció, és regalmentari.

Ens posem una bossa de plàstic baix del casc per major higiene.

És una obra de grans dimensions que ha suposat buscar l’arrel de cada deteriorament, analitzant els ciments i posant remei per a que no torne a passar mai més. Gràcies a la reforma s’han trobat vestigis arquitectònics i humans, persones enterrades, de diferents èpoques i s’ha pogut saber molta història amagada fins el moment. Les excavacions arqueològiques han deixat al descobert i a la vista de tothom nous espais que formaran part de la visita una vegada la catedral recupere de nou el pis.

Des d’un punt en concret, ens fan una explicació. Mirem avall i es veu molta profunditat, tanmateix, no és així en tot l’edifici perquè la catedral està construïda en pendent. S'aprecia com els arcs gòtics no formen punta i estan deformats, s'hi veuen les columnes amb certa inclinació i les esquerdes obertes a la paret. El remei passa per injectar-los calç, ciment o altres substancies que donen consistència.

Malgrat ser un reclam turístic el lema “Obert per reformes”, la visita resulta molt interessant per poder observar cada aspecte que una jove experta ens explica amb detall i gràcies al recolzament gràfic s'enten l’explicació de com era, com està ara i com quedaran, cada una de les parts de la catedral rehabilitades.

Pugem per una estreta escala i fem el passeig “de ronda”, el que seguien els vigilants, perquè en un principi l’església era una fortalesa defensiva. Hi ha una vista de la zona espectacular, ara plena de teulades però abans era el millor lloc per poder vore arribar l’enemic. Creuem dos torres defensives on hem d’acatxar el cap i arribem al trifori que en la catedral de Santa Maria és simplement decoratiu però que en altres esglésies era el  lloc on anaven a parar el malgirbats peregrins que després de tants dies de viatge sense condicions higièniques adequades, no se'ls permitia anar per la part de baix. La vista impressiona des del privilegiat lloc, claustrofòbic, estret i llarg, on només es pot accedir ara per estar obert al públic.

La visita a la catedral acaba al pòrtic on si es poden fer fotos i ens expliquen el procés de policromia de com ha anat canviant en diferents èpoques. Però no ens ho mostren, només unes fotos. Reserven per a visita  a banda i nocturna una projecció de llum sobre la capella lateral amb la qual es pot vore la policromia existent en diferents segles. Amb este sistema no es fa malbé la pedra i ens podem fer idea de com era abans i en diferents etapes. Malauradament nosaltres no ens podem quedar més temps i no ho vorem. Segurament estarà molt bé. Això queda pendent per a altra visita a Vitoria.

El portic, l'únic lloc de la catedral on ens permeten fer fotos.



Una projecció, que es fa nocturna, permet observar la policromia existent al llarg dels temps.



L’any 2012 se celebra els 150 anys que l’edifici és catedral i es vol sacralitzar. Aparentment, al dia de hui, en la primavera de l’any 2011, a mi em sembla que falta molt per fer. És la meua subjectiva deducció feta des de la ignorància. Tanmateix la guia experta que ens està mostrant didàcticament amb paciència i detall tot els procés de restauració i a la que li mostre la meua incredulitat, ens assegura que tot estarà a punt en qüestió de mesos. Em diu que no es tant el que falta per acabar, i que es confia en que estarà a punt per al dia assenyalat, el 29 d’abril del 2012, i per no xafar-se els dits afegeix...que sinò tot, al menys si estarà a punt el més important. Just dins d’un any! El temps dirà.

QUADERN DE VIATGE: VITORIA, abril 2011