Pàgines

dimecres, 27 de juny del 2012

Passeig fotogràfic per SANTILLANA DEL MAR en SANTANDER


Estic en un poble real o és un escenari de pel·lícula? Està tot tan ben posat, tan bonic...tan preparat...

Santillana és un lloc eminentment turístic, no negue que és bonic i conserva uns carrers amb patrimoni històric i artístic ple de casones nobiliàries de gran importància, però no puc deixar de pensar que em sembla un escenari de pel·lícula, i imaginar que, en arribar la nit i acabar de filmar, van a desmuntar tot el plató i el poble desapareixerà. 


Tanmateix m'entossudeisc en buscar el grau de realitat i com diu el refrany "qui busca troba". Mire, remire i trobe per racons fora de l'àrea principal indicis de vida, i la que trobe no és la de botiguers que arriben al poble cada dia, obrin les portes del negoci  i se'n van,  sinò la de la gent que viu al poble les 24 hores del dia: són simplemet uns llençols estesos al carrer, una quadra amb cavalls o un vellet prenent el solet el que veig, però és suficient per saber que el poble té vida real, i això m'alivia.

I és que observe cada façana...i  està tot tan ben posat...tan preparat...És la tercera vegada que vinc i sempre tinc la mateixa sensació: Santillana és com un museu. Patrimoni molt ben conservat però “excessivament” bolcat al turisme. Els turistes són un fons d’ingrés important per a la localitat però li lleva la màgia veure tanta botiga  i tanta  gent amunt i avall pel carrer principal. 

Reconec que esta negativa imatge em ve per ignorància,  per no conèixer la història que  viuria darrere de cada façana. Sempre he vingut només per unes hores. Em falta estar més temps i saber més del passat que li va donar vida, estic segura, així li trobaria l’encís al poble.

El que si em sap greu és no poder anar a les coves d’Altamira, però no les coves verdaderes, el que s’hi pot veure són una reproducció. Estan a un parell de quilòmetres que nosaltres hem de fer a peu perquè no disposem de vehicle propi. Este viatge per Cantabria l’estem fent depenent dels transports públics i encara que per a nosaltres la distància no és problema, ni caminar tampoc, si ho és el temps. Havíem previst anar per la vesprada a Comillas...i si  anem a les coves perdre’m la connexió de l’autobús. Altra vegada serà. 




















Del conjunt arquitectònic, que no és poc, destaca la col•legiata Santa Jualiana, el monument més important del romànic de Cantàbria. El seu claustre és preciós.














QUADERN DE VIATGE: CANTÀBRIA 2009





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada