CADIS: el poble de SAN LUCAR DE BARRAMEDA

De San Lucar de Barrameda destacaria dos coses: la “manzanilla” que és orgull i ànima de  Barbadillo i la fundació Medina Sidonia que és un arxiu històric valuós. 

L'olor a  vi està en l'ambient....el sabor de la història també.

SAN LUCAR DE BARRAMEDA és un poble gran mariner on hi ha palaus de famílies aristocràtiques com la de Medina-Sidonia, residencia de Luisa Isabel Álvarez de Toledo, que entre altres títols nobiliaris ostentava el de Duquesa de Medina Sidonia. El palau està situat en una plaça cèntrica molt a prop de l’església del segle XIV Nuestra Senyora de la O. El palau és d’estil renaixentista i és monument historicoartístic des de 1978.

Mirem cap a un costat i tenim l'esglèsia, mirem cap a l'altre i està el palau, entrem hi a mirar i ens fixem en uns fanals de l'entrada que ens agraden i que ens conviden a seguir mirant.

I em pare a parlar d’esta duquesa, per ser historiadora i escriptora, i per ser com era: fugia de l’ostentació que la sang obligava i de les normes rígides que comporten. I també pare l’atenció en este personatge que va morir el 7 de març de 2008, perquè al seu palau, on va viure gran part de la vida i on va morir, guardava l’arxiu privat més important d’Europa, amb més de 8 segles de la nostra història.

I això poca gent ho sap. San Lucar és conegut arreu del món pel seu conjunt historicoartístic declarat patrimoni l’any 1973, també per la seua gastronomia de peix i sobre tot per la manzanilla, també pel turisme estival i les carreres de cavalls que s’hi fan a la platja declarades d’Interès Turístic Internacional, però molta gent desconeix l’existència d’este arxiu i qui era la persona que més temps s’ha dedicat a ell.

Una vegada passat el reixat on està el cartell que ens diu on estem, hi ha una part oberta que dóna a la porta principal d'entrada, però tambè dóna a un jardí lateral per on ens enfilem.

No era una dona típica, va ser membre del partit socialista i va destacar per la lluita antifranquista, va ser empresonada, per la qual cosa se li va donar el nom de "la duquesa roja".

Nosaltres no accedim a l’arxiu privat, això és un privilegi per a historiadors que són els que no es perden amb tant de coneixement a l'abast, però si accedim a un pati, on entrem sense saber si està o no està permès. Com està l’accés obert ni s’ho pensem. El blanc ressalta, les flors també, és un lloc agradable per passar el temps.

Passegem pel pati com si fos casa nostra. De sobte pense, hi haurà algú mirant per qualsevol finestra del palau? i pense que estic envaïnt una propietat privada...tanmateix hem entrat perquè la porta estava oberta...

Però abans de parar a l’edifici dels Medina Sidonia, hem entropessat de camí, pujant per la Cuesta de Belen amb un monument molt valorat i reconegut, són Las Covachas. Las Covachas d’estil gòtic tardà, és una galeria porticada construïda a finals del segle XV. 

Està format per deu arcs ogivals que descansen sobre unes pilastres gòtiques en les quals s’hi veuen figures mitològiques. Estan adossades al palau ducal de Medina Sidonia, i antigament seria una entrada al palau.

"Las Covachas"

De San Lucar de Barrameda a més visitem l’Ajuntament. És el palau Orleans -Borbon conegut com el Palau municipal, antiga residencia d’estiu dels ducs de Montpensieur. 

Crida l’atenció, només  passar per la porta i obliga a entrar. És per l’estil com està construït i decorat, un estil eclèctic molt propi del segle XIX: les façanes són d’estil mudèjar i clàssic italià i per dins l’edifici, diuen hi ha una barreja d’estil xinés egipci o angles...diuen que és tot un caprici de qui ho manà fer. L’ajuntament està envoltat d’un jardí d’estil anglès dissenyat per botànics francesos de fama.

Edifici seu de l'ajuntament i el jardí que l'envolta.

En el nostre deambular arribem fins el castell, defensa de San Lucar i del riu Guadalquivir. Destaca la torre hexagonal, des d’on segons conta la història, la Reina Isabel La Católica va veure per primera vegada el mar.

El castell

Però, a banda de l’art i de la historia, San Lucar també té una ànima, la de les bodegues de Barbadillo. És el que per tot arreu es respira i també s’olora. Les bodegues Barbadillo fundades l’any 1821, ocupen convents, palaus...envolten el castell. En tot San Lucar de Barrameda les bodegues Barbadillo estan presents. 

A l'esquerra un racó de San Lucar a la dreta un carrer de camí a les bodegues Barbadillo, que ocupa gran part del centre. 

Són una empresa familiar que després de sis generacions han sabut mantenir els arrels conjugant-los amb modernitat. Eixa és la clau de l’èxit, eixa, a més d’haver creat la manzanilla, un vi singular, distint i únic al món, com diu la pròpia publicitat.

Entrada a les  afamades bodegues  i cartell conmemoratiu de l'empresa.

QUADERN DE VIATGE: CADIS i PROVINCIA ANY 2010