Deixem-nos portar per la poesia, per la música i les paraules...
deixent-nos arrossegar pels sentiments i per la nostàlgia...
Gaudiu del que estes privilegiades veus ens volen contar...
Endavant Lluis, Josep... endavant...
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Tan se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aqui.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Lluis Llach i Josep Carreres
(extracte de la cançó)
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Tan se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aqui.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Lluis Llach i Josep Carreres
(extracte de la cançó)
que podem trobar al bloc d'història d'Aielo de Malferit.
Per saber més d'Aielo i fer una lectura virtual en este bloc, teniu un PASSEIG PER AIELO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada