EGIPTE: Una escola de LUXOR

L’alfabetització d’Egipte és un greu problema...res s'hi pot fer mentre no es solucionen les diferències  socials.

De Madrid a Luxor hi ha 4 hores de vol. És el trajecte que vaig fer la segona vegada que vaig estar a Egipte. En esta ocasió l'itinerari començava a la ciutat de Luxor, lloc d’on partia el vaixell que ens portaría pel Nil.

Abans d’embarcar férem una passejada per la menuda ciutat de LUXOR per assaborir l’ambient i contactar amb la gent. 

En Luxor, com en totes les ciutats, hi ha carrers més transitats que altres...

Tinguérem l’ocasió única de poder conèixer una realitat que en Espanya coneixem de primera mà: una escola.

Sovint mirant les meravelles arquitectòniques construïdes en temps faraònics he pensat en les mancances que tenen alguns dels egipcis en l’actualitat. I especifique la paraula “alguns” perquè és un país de contrastos socials, rics molt rics, pobres molt pobres. 

Sovint he pensat en els habitants més menuts, el xiquets, que alhora són el futur, i quin tipus d’educació rebran. I de vegades em pregunte què pensaran quan arriben a la lliçó on es conten tot l’esplendor i riquesa que tenia el seu país en temps dels avantpassats.

Els xiquets són el futur, en Egipte i en qualsevol part.
Els dirigents han de tindre este aspecte en compte si volen que el país millore.
Estos xiquets  es posaren davant la càmera, sense més...per amabilitat despres de fer una xarradeta amb ells... 

Eixe dia, abans d’embarcar per fer el trajecte pel Nil, anàvem la colla de gent que m’acompanyava i jo passejant pels carrers de la població de Luxor i vàrem passar per una casa que pareixia una escola. Ho endevinàrem perquè mirant a traves d’una finestra s'hi veien seients i taules com si es tractés d’una classe d'un col•legi. 

Recorde que fèiem torns per mirar traves del cristall i no perdre detall de l’interior. Quin contrast amb els palaus de l’antic passat! Em ve al cap la posició incomoda que havíem de posar i com estiràvem el coll per arribar a la finestra. I no puc oblidar la nostra cara blanca d’espant quan ens vam adonar que ens estàvem observant de lluny. 

Interior de l'escola.
Mobliari vell, desordenat...amuntegat...recorda l'escola d'Espanya del passat.

El que no perdia detall del que fèiem era un jove que vivia a la casa del costat i que va resultar ser amic íntim del mestre que treballava a l’escola. El jove, molt amable, va dir que com notava que teníem curiositat de veure per dins l’escola havia cridat al seu amic el mestre, perquè acudira el més aviat possible i ens l’ensenyara. 

I així va ser, realment va ser un goig parlar amb aquells joves i conèixer de primera mà les necessitats de l’educació en Egipte a nivell general i d’aquella escola en particular. Ell ens explicà com treballava i de quins mitjos disposava...ell ens guiava per les parets de l'escola mostrant-nos els murals que junt als alumnes confeccionava...ell ens va fer veure les greus macances no solament de la seua escola, sinò de tot el sistema educatiu en general. Però era un mestre vocacional, i això fa superar mancances...i eixa és la sort que tenen els dirigents politics, els d'Egipte i els de tot el món, que se n'aprofiten de la voluntat i del treball extra mal pagat que eles mestres fan.

El viatge va continuar. Però ja no veuríem les coses de la mateixa manera. El contacte amb la realitat local ens va fer canviar el punt de vista.

Tanmateix era una escola viva, activa. Les parets estaven plenes de murals didactics, alguns preparats pels alumnes. Malgrat ser una escola amb mancances els alumnes tenien un mestre entussiasta que se les apanyava com podia i no ho feia mal...
És la sort amb la que compten els dirigents i de la qual se n'aprofiten...que la tasca de mestre és vocacional. I això passa en Egipte de la mateixa manera que en Espanya.

Aquella experiència em va fer indagar al voltant de l’educació egípcia i vaig buscar informació, que vaig anar afegint junt al que el mestre havia contat al quadern de viatge. I és  que volia conèixer més sobre les condicions com treballava aquell mestre en la seua escola. 

En l’educació actual d’Egipte hi ha dos sistemes d’educació paral•lela: el secular i el religiós. 

El secular esta organitzat  en un primer nivell bàsic fins els 8 anys i un segon nivell secundari. Hi ha un tercer nivell que és l’ensenyament universitari.

La vida quotidiana en els carrers de Luxor és tranquil.la.
No és una ciutat turistica, generalment qui va a  Luxor és per visitar el temple.

Fins els 10 anys, classe de 6è, xiquets i xiquetes van junts a l’escola, a partir d e7è les classes són separades.

L’ensenyament Al-Azhar és el responsable de transmetre l’Islam. Per poder ser admesos en la universitat All-Azhar els alumnes han de tenir el certificat de l’escola Al-Azhar de secundària i a més el certificat de l’institut de recitació de l’Alcorà .

Les escoles públiques estan dins de l’administració i supervisió del ministeri d’Educació i les privades són supervisades directament pel Primer Ministre egipci.

Les classes comencen molt prompte, a les 8 del matí les portes es tanquen per la qual cosa els xiquets i xiquetes han d’entrar abans. El dia no lectiu és el divendres.

Xiquets al carrer sense escolaritzar hi ha molts. Estos xiquets seran hui dia adults, esta foto és de l'any 1987, durant el primer viatge a Egipte

Egipte, lluitant contra l’analfabetisme, ha implantat un ensenyament gratuït i fa campanyes nacionals a favor de l’educació. Sobre tot són les zones rurals on els xiquets i xiquetes es queden a casa treballant en lloc d’anar a l’escola. I sobre tot són les dones les que omplin a les estadístiques el major índex d’analfabetisme, segons dades recents un 69% del total de la població analfabeta són dones. 

Però malgrat els esforços del govern no s'hi fa prou. No fa prou amb el tema de l’obligatorietat i no fa prou aplicant la llei si no es compleix la norma. És el sentir de la gent que no vol fills analfabets que per ignorància cauen en radicalismes. Joves ignorants són la base del fonamentalisme, els” martirs” que acaben matant-se matant.

Als mercats locals sempre hi ha aglomeració de gent.

Analitzant el tema des de la base és veu que el veritable problema està en les diferències socials, rics cada vegada més rics que opten a la millor educació i pobres que no poden optar a esta alfabetització perquè urgeix solucionar altres necessitats materials més urgents per sobreviure cada dia.

L'essència d'un lloc es veu trepitjant els carrers i barrejant-nos amb la seua gent.

Els estrangers que viuen a Egipte poden enviar els fills a l’escola estatal o a una de les privades internacionals que existeixen. La majoria estan en la capital El Cairo o en Alejandria, també hi ha escoles d’idiomes en llocs com esta ciutat de Luxor on l’ensenyament és en anglès, àrab i/o francès. 

Mai està de sobra saber què fan en altres països...tota informació és bona per entendre’ls.

REFLEXIONS POSTERIORS sobre EGIPTE 2000 i EGIPTE 1987