nº 14- RESSENYA LITERÀRIA i de CINE: PARAISO TRAVEL, pel.licula

nº14-PARAISO TRAVEL

Direcció de la pel•lícula Simon Brand, 

basada en un llibre de Jorge Franco

Sinopsis i opinió personal

Esta és una pel•lícula de viatges, de fet el títol PARADISE TRAVEL, és el nom d’una agència de viatges. Però no es tracta del viatge fet per plaer, sinó del viatge dels emigrants en busca d’una oportunitat. No he llegit el llibre però ho faré, estic segura que serà un llibre que m’agradarà, malgrat haver vist ja la pel•lícula i saber de què va.

La pel•lícula és de les que no deixa impassible, de les que mires amb atenció per no perdre detall, de les que acompanyes al protagonista en el seu deambular i pateixes amb ell cada minut.

Una parella de joves colombians tenen el somni americà. Ella més que ell. Ella està obsessionada amb la idea d’anar a New York i ell obsessionat amb ella i enamorat cegament, la segueix, sense estar molt convençut si val la pena deixar-se tots els estalvis en una aventura que s’endevina acabarà mal.

Perquè no és fàcil el camí, i la pel•lícula mostra els entrebancs que els joves passen en les diferents etapes de viatge, les estafes monetàries, les penúries quan creuen fronteres, els trams de viatge que fan amagats. Són un grup d’il•legals i en qualsevol moment els poden agafar i fer-los tornar a la Colòmbia natal. Alguns passatges en el trajecte m’han arribat a l’ànima i m’he sentit veritablement una gran privilegiada per haver pogut fer eixos mateixos trams de viatge de manera còmoda, sense perill, en qualitat de turista i no en qualitat d’emigrant considerat “perillos” i que les autoritats pertinents s’encarreguen d’evitar que arriben on volen.

I al final la parella protagonista ho aconsegueix, arriben a la ciutat dels gratacels, la de les oportunitats. Han tingut sort, perquè en eixe camí alguns del grup que contractaren els servei a l’agencia PARADISE TRAVEL moren perquè no poden suportar les condicions del viatge.

Però en arribar a la gran ciutat és quan realment comença l’odissea, el patiment del jove Marlon, quan a les poques hores d’arribar, per una lògica raó que no conte per no desvetllar detalls, es perd. Es molt fàcil perdre’s en una ciutat tan enorme com New York, i Marlon comença així el procés d’adaptació a un lloc on no volia anar, compaginant la supervivència i la recerca de  la seua novia, que no deixa en cap moment de ser la seua obsessió.

La pel•lícula té un final obert, que no conte, és una pel•lícula per a veure. La ciutat de Nova York es veu però allunyada de les postals boniques. La que apareix és l’altra, la dels barris on van a parar els emigrants i que es troba quan ens allunyem de "la gran manzana"per endinsar-se a les parts més marginals.

I no només la pel.licula mostra la ciutat americana, la pel•lícula també presenta imatges de Mèxic i Guatemala, alguns poblats i alguna de la seua gent.

El llibre el buscaré i el llegiré, segur que també està molt bé, perquè sóc de les que pense que el textos en el que es basen les pel•lícules sempre estan més complets.