EGIPTE des de l’ÈPOCA GRECORROMANA fins ara, seguint el fil de la història

M’agrada llegir històries viscudes i escrites que fan viure experiències noves o reviure si ja les he viscut. “Terenci del Nilo” o “Sinoé el egipcio” són llibres que em “capbussaren” en Egipte i em temptaren a saber-ne més. Per això escric, per "temptar" a altra gent com abans ho feren amb mi.  

Les falues o faluques són el mitjà de transport tradicional per navegar per les aigües del riu,
actualment també estan a l'abast del turista que vol gaudir d'un tranquil passeig pel Nil...i val la pena...

Quin viatge més intens este primer contacte amb Egipte! Quant d'esplendor admirat en este viatge carregat d’història! Les meravelles no paraven d’eixir-nos al pas i no s’acabaven mai!

De l’època grecorromana (any 332-335 dC) vàrem visitar el temple ptolomeic KON OMBO, EDFU, dedicat al déu Horus i que recorde molt ben conservat, també el temple d’ESNA del qual, el primer que em ve al cap  són les enormes 24 columnes de la sala Hipòstila quie obligàven a mirar cap amunt per veure el final de la columna.

Kon ombo

Edfu

Esna

Després donàrem una passejada pel poble d’Esna adonant-nos, una vegada més, de la realitat rural del país, l'actual, molt allunyada de l'esplendor passat.

Al poble d'Esna s'hi respirava el món rural.

D’esta època també visitàrem el temple d’Isis en PHILAE, especialment bonic perquè vàrem arribar fins ell navegant per les aigües del Nil. Em va agradar molt, tal volta per haver-lo vist primer des de lluny i esperar impacient com a poc a poc arribàvem. El temple es feia d'esperar mentre seguíem el corrent de l’aigua que ens apropava. En Philae hi ha una reproducció de la pedra rosseta i tenia especial interès per veure-la. Tal volta pel meu vincle per ofici i per devoció al tema de la llengua.

Temple de Philae

La pedra rosetta és una joia en la història del llenguatge i la transcripció. Com amant de l'escriptura i de la lectura la trobe especialment valuosa. Es tracta d’una estela on hi ha escrit un text de l’any 196aC. En tres versions diferents: 14 línies de jeroglífics, 22 en demòtic i 54 en grec. Pesa 763 kg, té una alçada de 118cm, una amplada de 77cm i un gruix de 30 cm.

La pedra Rosetta, malgrat ser descoberta per francesos va passar a mans britàniques, on s’hi troba actualment. Sortosament els francesos van fer copies i així el jove investigador Champollion va començar l’estudi. S’anomenà rosetta per ser el poble natal de qui la va descobrir en temps de Napoleó. Però el valor li’l va donar Chapollion desxifrant-la i  per comparació d’unes llengües amb altres  va aconseguir desxifrar el que la pedra deia.

Temple de Philae: la pedra rosetta.

Este temple, com altres més,  tenia el valor afegit d’haver sigut rescatat de les aigües en construir-se la pressa d’Assuan. Foren desmuntats i reconstruïts en llocs allunyats fora del perill d’inundació per la presa. Esta mampresa magistral feta conjuntament per molts països, es mereix capítol especial. Va ser una tasca realment espectacular amb la  finalitat de salvar el Patrimoni.

Temple de Philae

Cap persona que viatge a Egipte pot quedar impassible. Malgrat haver vist moltes fotos i documentals...res és igual quan ho tens davant. Visitar els antics temples és coneixer el passat, passejar per les aldees o ciutats és apropar-se al temps actual. 

Un dia el dedicàrem a visitar Alejandria, la segona ciutat més gran del país: el far romà, les catacumbes, el palau de Faruk...El que més em va agradar de la ciutat va ser l’atmosfera clara, blava, tal volta per influencia de les aigües mediterrànies que contrastaven amb el gris ambient de la capital.

Alejandria

I com no, durant unes quantes jornades dies visitàrem El Caire, que bé que es mereix un capítol sencer i separat.

Part del viatge va ser en creuer pel Nil: des del Caire fins Assuan i d’Assuan a Luxor. 

Quin goig, quin relax, quina meravella contemplar les aigües del riu que donen vida al país, tan de dia com  de nit. Quin goig gaudir dels capvespres que eren un regal per a la vista. Des del vaixell, observant el verd esplendoros, com a la vora del riu les aigües havien  fertilitzat i  omplit de vida, mentre que dirigint la vista al fons, on les aigües ja no hi arribaven, estaven les terres àrides amb el monocolor desert.

Una de les moltes embarcacions que naveguen pel Nil. 

Va ser un plaer observar a la vora del riu gent nadant, pescant, aprofitant-se d’eixes aigües que tant de bé fan. Hi havia temps per mirar el riu i el paisatge, per observar els habitants de les aldees, recorde que imaginava el seu estil de vida i el meu cap inventava històries que malgrat ser fruit de la meua ment, podien ser vertaderes.

En Assuan visitàrem la pressa construïda l’any 1971 i el mausoleu de l'Agha Khan, residència de la Begum. Férem un encisador trajecte en faluka acompanyats d’un jove nubi de pell negra i fesomia perfecta, qui sempre amb el somriure a la boca, dirigia amb destresa l’embarcació i era tot amabilitat. 

Sovint s'hi  veuen barques menudes de pescadors de la zona.

Les eixides de sol i capvespres del Nil també són inoblidables, estampes que no et canses de mirar. És un deliri contemplar-ho, i com molt en Egipte difícil d’oblidar. Egipte encisa, Egipte no cansa, Egipte és més que història. Jo no en vaig tindre prou en veure'l una vegada. Anys després vaig tornar repetint llocs però anant a altres diferents. Volia veure el riu per beure de nou de les seues  aigües, i com la sed no s'apaga facilment vaig voler tastar també les aigües del llac Nasser que està envoltat de pur desert. 

Tan el primer com el segon viatge a Egipte, ambdós foren inoblidables. Escriure en este moment estos textos me’ls  fa reviure i de nou m’entren ganes de tornar hi. 

Mausoleo del Aga Khan, Assuan.

No es pot parlar de manera negativa de la gent d’este país que, encara que es pot malpensar que cuida al turista de manera interessada, s'ha de dir que també ho fa de manera natural. Hi ha de tot com en cada lloc del món. Però l'amabilitat és un dels seus valors. A nivell particular guarde l’anècdota d’un jove egipci que vaig conèixer en una fàbrica- taller-tenda de papirs. El primer dia, només coneixer’m, em va regalar un papir que ell mateix va dibuixar amb el meu nom i al segon dia ja volia casar-se amb mi. Ja en Espanya m’envià un carta insistint. Tinc com a record la carta de “l’enamorat” xicot i el papir que em vaig emmarcar. I si, clar que me'l vaig enmarcar... perquè encara que no sóc l'única persona a qui li escriuen el nom dibuixat amb jeroglífics egipcis, segurament a poques li ho han fet amb tanta “estima”com a mi.

Coses que passen...tothom busca la seua oportunitat, este xicot amb estudis i a més sabent parlar espanyol tenia clar que vindre a Espanya li obria un ventall de possibilitats.

Terra fèrtil en primer pla, i al fons la part àrida del desert. El Nil fertiliza les terres que el voregen i dóna vida.

Holtel Old Cataract, escenari de llibre, de pel.licula... Agatha Christie va residir-hi,. 

REFLEXIONS POSTERIORS sobre EGIPTE, primavera 1897