FRANÇA: la ciutat de DINAN

Dinan és especial…conserva l’aire medieval en un entorn inevitable de modernitat, però la màgia del passat predomina. Possiblement és la ciutat més bonica de la Bretanya francesa…

Des de la part alta de Dinan es veu la part baixa.

La historia de Dinan es remunta a l’any 850 quan Nominoe, primer rei Bretó i per alguns considerat el pare de la pàtria bretona, expulsà els monjos irlandesos que hi havia a la ribera del riu Rance. I segons conta la història, després accepta ajudar-los quan estos li mostren el cos d’un sant que per altra banda havien robat per guanyar el perdo del rei. El rei els va donar privilegis i permís per a fundar un monestir per protegir les relíquies del sant. Al segle XI es creà un priorat.

Els primers senyors apareixien l’any 1000 i construïren un castell que va ser conquistat per Guillermo "El conquistador". Fins el segle XIII la ciutat no va passar a mans dels duc de Bretanya. És a partir d’eixe moment quan Dinan prospera fins la guerra de successió de la Bretanya. I és que els anglesos front tanta bonança econòmica envejaren la riquesa del lloc i atacaren la ciutat. 

Després de sofrir  tots els atacs anglesos i després de la guerra de successió, l’any 1488 Dinan decideix l’annexió a França. El temps de pau posterior va contribuir a la prosperitat. 

En el nostre passeig per Dinan, el primer que veiem de la ciutat és una estàtua eqüestre que ens intriga sobre una part de la història de Dinan. I és que Bertrand du Guesclin, el genet de l’estàtua, lluitava en contra  d’uns o d’altres segons pagament, per això unes vegades estava a favor i altres en contra dels bretons. Molts nacionalistes l’acusen d’haver atacat el ducat de Bretanya, aleshores independent, amb les tropes del rei de França. Siga el que siga, heroí o traïdor,  hi està l’estàtua i estic segura que molta història d’aventura darrere. Es diu que era molt lleig i que es guanyava enemics per la bravura. Per les seues victòries, destral en mà,  li atorgaren títols i honors.

Fa no res que hem començat la visita, encara no he travessat dos carres i ja sé que esta ciutat m’agradarà. Té un ambient especial.

Després de conèixer al personatge Guesclin visitem el castell, una imponent fortalesa que va ser primer residencia ducal, després presó i actualment és un museu. Observem la porta i les torrers, una gran i el•líptica construïda l’any 1382,  el fossat d’uns 70 metres de fondària i el pont per entrar...també la part de la muralla del segle XIV...M’agrada. Veiem solament una part perquè la muralla té 3 quilòmetres i hi ha 14 torres de defensa i 4 portes monumentals.

El castell és actualment un museu.

Fem una passejada vorejant la muralla i des de la part alta podem veure el riu Rance i l’altra part baixa de la ciutat, a 75 metres per davall. Esta peculiaritat també li dóna personalitat.

Vista del port i la ciutat baixa des de les muralles.

Cert que hi ha molt de desnivell i hi ha una panoràmica excel•lent del riu, de les cases, del pontet on anirem en unes hores i de  l’aqüeducte.

Diuen de Dinan que pel que respecta a ambient medieval, poques localitats bretones estan a la seua altura. Diuen, i ho anem a comprovar, que la ciutat presenta un dels cascs antics més entranyables del nord de França, un laberint de carrers empedrats, cases amb fustes en entramat i les muralles que baixen fins l’antic port.

Són carrers on es respira el sabor medieval.

Als carrers hi ha banderoles senyal que ha hagut festa, i és cert, fa un mes, en juliol, s’hi va celebrar la festa de les muralles. Fête de remparts, i el poble sencer retrocedeix a l’edat medieval. Serà qüestió de tornar altre any i veure la festa recordant el passat.

La torre del rellotge s’hi veu anem per on anem, sobreïx en esta ciutat de cases baixes. Data del segle XV, mesura al voltant de 45 metres i a l’interior guarda la campana que Ana de Bretanya va regalar al poble el 1507. Per si algú ho vol saber són 158 escalons i des de dalt s’hi veuràn unes vistes precioses. Nosaltres no hi pugem. Ja tinc altre assumpte pendent.

La torre del rellotge custodia un regal d'Anna de Bretanya: una campana.

La basílica de San Salvador està situada al punt més elevat de la ciutat i va ser construïda al segle XII, originàriament d’estil romànic bizantí va ser modificada diverses vegades al segle XV. La torre del XVII, té una construcció piramidal i té una agulla final de l’any 1770 . La porta romànica del segle XII està disposada entre dos arcades cegues. L’any 1954 es va convertir en basílica.

Exterior de la basilica de san Salvador.

El que estem fent és un passeig, sovint repetim carrers, donem voltes a la basílica on volem entrar per veure-la per dins però estan oficiant missa: ara no es pot entrar...desprès tornarem...i així visitem la ciuta tranquil•lament.

Algunes de les cases no estan en molt bones condicions...petjada del passat...

Arribem a l’església de Sant Malo del segle XII que és un dels edificis més importants del romànic a la regió de Dinan. Em crida l’atenció uns murals a l’entrada, semblen moderns i representen el passat. Són homes i dones vestits a la manera tradicional bretona.

Exterior de l'esglèsia de saint Malo i mural al cancell d'entrada.

L’església és gran i ajunta diversos estils arquitectònics i em crida l’atenció també, una vidriera que representa Ana de Bretanya. Mire al costat i veig a sant Vicent Ferrer quan va arribar a Dinan a predicar. San Vicent, gran predicador dominicà, i siga dit de pas per qui no ho sàpiga, valencià, és molt estimat en tota Bretanya i el trobem en moltes ocasions representat.

Interior de l'esglèsia i algunes vidrieres que expliquen la història local.

I després d’estar per la part comercial, on trobem botigues modernes a la planta baixa i a la planta alta la façana medieval, volem baixar al port.

Per tot el poble hi ha moltes cases del segle XV i XVI, però el carrer on estan concentrades el deixem per al final.

Agafem el carrer Jerzual, possiblement el més afamat de Dinan perquè és el que conserva més cases medievals del segle XV, i a més uneix el port amb la ciutat. Abans era l’accés més important d’entrada al centre de la ciutat, és estret i amb un fort desnivell. Hem vist  cases de colors que s’inclinen precàriament, és la petjada del passat i del pas del temps.

El carrer Jerzual, el més afamat, el millor conservat, un dels més bonics de Dinan.

Quin carrer més bonic...i està tan tranquil! Hi ha botigues però no moltes, tal volta és massa matí per a comprar. Els turistes estan per la part alta de Dinan i esta zona baixa esta deserta i és realment un plaer vagar sense presses per un entorn tan medieval.

 Al final del carrer s’hi troba la porta de Jerzual, una torre de vigilància del segle XIII.

La porta Jerzual.

I després seguim avall cap al port pel mateix carrer però ara canvia de nom i s'anomena rue du petit fort.

El carrer va directament al port vell que havíem vist des de dalt de les muralles.

M’agrada molt esta ciutat, s’hi respira pau i tranquil•litat, és agradable, neta i guarda moltes edificacions interessants.

. 

El carrer ens porta al menudet pont de la part baixa, al port, d’on tenim de nou vistes espectaculars de l’aqueducte. Un plaer de passeig i un encis de ciutat. A Dinan no m'importaria tornar.

I una vegada al pont, tenim a un costat l'aqüeducte i a l'altre les cases del menut port.

QUADERN DE VIATGE, BRETANYA, estiu 2012