TAILÀNDIA: la vida rural al MERCAT FLOTANT i la turística de ROSE GARDEN

El món rural tailandés va canviant, els turistes sóm els culpables encara que hi ha qui ho excusa dient que també se n'aprofiten. Pense que al final ells són els que més perden, i no poc, perden tradició i identitat com a poble

Com no hi anar? Una vegada fets tants kilòmetres no volíem deixar escapar cap lloc, malgrat saber en alguna ocasió que el que anàvem a veure era un muntatge turístic. 

Eixint de la capital ens adonem del caos matutí als carrers de Bangkok,  i una imatge que es repeteix, és la gent amb mascaretes a la boca. Ho porten per evitar la contaminació i els fums que obligatòriament quan es va en moto o s’està dirigint el transit van a respirar. També veiem el tren que va per damunt dels edificis, l’sky train, que la nit anterior havíem utilitzat per traslladar-nos de Patpung cap a l’hotel. Des de la carretera ens adonem també de la velocitat que porta. Va a una velocitat vertiginosa.

I una vegada fora de la ciutat en un tres i no res, entropessem  amb el món rural, més tranquil, més relaxant. Venedors ambulants se’n veuen vora la carretera, també a les portes de les cases quan passem per menudes poblacions. Al llarg del país es veuen moltes plantacions de cocos, dels quals s’aprofita tot. Hi ha molt de mango, però predomina el cultiu de l’arròs. Ens conten que als camps d’arròs hi ha moltes rates que es mengen l’arròs i fan malbé la collita; per a combatre la plaga solten serps que es mengen els roentors. Tal volta eixes mateixes serps van a parar a un plat suculent a l’hora de dinar, perquè diuen que la carn de la serp és molt bona. No sóc cap aventurera grastronòmica però en una ocasió vaig tastar “inconscientment” un menjar semblant, va ser a Egipte i la serp era d’aigua.  

Quin canvi de vida, del món rural al de la ciutat.

La nostra primera destinació del dia és el mercat flotant DAMNOEN SADUAK. Hi anem en barca. El mercat és exemple del comerç tailandès d’anys enrere i sé que actualment s’ha convertit en un preparat turístic, però no m’importa. No m'agrada èrò ho entenc, les divises estrangeres donen més rendiment. Vull descobrir si queda l’essència, encara que imagine que serà com buscar una agulla entre palla.

De camí en el trajecte en barca, anem veient la vida rural dels tailandesos més pobres que viuen vora l’aigua. S’entreveu la vida quotidiana que porta esta gent fent una ullada dins les cases. Mentre les barques carregades de forasters anem cap al mercat flotant, ells sense fer-nos cas, continuen les seues rutines. En una casa es veu roba estesa a l’exterior i uns xiquets dutxant-se amb una manega d’aigua.

De cami mirem a un costat i altre...ells fan vida normal, deuen estar acostumats...

I arribem al mercat. S'hi veuen tendes sobre palafits i barques que venen fruites i hortalisses, no pare d’observar, he de trobar la palla en el pallar. Encara que hi ha molt de turisme, massa, és un espectacle curiós de veure que si manté un poc l’essència del passat. Les barques al canal estan venent els seus productes locals als mateixos tailandesos i aixó m’agrada. Moltes barques no venen productes als turistes, els clients habituals són els locals que hi venen per comprar els queviures necessaris per dinar o sopar. 

Quina diversitat de fruita!

Els palafits són una construcció tipica tradicional.

 Però també hi ha un grapat de barques on els productes són els típics “souvenirs” destinats al turista curiós que hi va. El venedor se n’aprofita i trau rendiment de l’allau de gent que sempre hi ha. La temptació de vendre a preus cars productes típics és gran i actualment moltes barques, la majoria regentades per dones que es caracteritzen pel seu barret de palla al cap, canvien els productes de venda i ara ofereixen el que li pot interessar al turista, de tot menys fruita.

El que més s'hi ven és fruita fresca.

Aparentment no hi ha rivalitat entre les venedores...moltes venen els mateixos productes.

Malgrat esta imatge allunyada de la realitat del passat tailandès, tot desborda exotisme, color, vida, bullici i agitació. És un lloc especial però no deixe de pensar que este mercat, esta imatge quotidiana tan arrelada al món tailandès, ja no és el que era perquè els turistes i viatgers marquem la diferència. 

Però s'ha de saber mirar, i entre tant de maremagnum també s'hi veu autentica vida local que s'hi manté, malgrat tots els que hi anem  a "escodrinyar"

A més de les barques que ja no venen fruita fresca perquè venen productes turístics,  per als estrangers hi ha reservat altre espai, quasi exclusiu per als que som de fora, on pocs, per no dir cap local va, és una espècie de magatzem de productes artesanals típics ben preparat per a enganxar a l’àvid turista que li agrada comprar i comprar. 

Abans eren tot productes locals...ara es barregen amb productes per enganxar al turista...

Jo entre i veig que és un local gran, que hi ha de tot però amb preus desorbitats, m’atabala i ja en tinc prou, ja sé el què és  i me n’eisc del recinte tancat esperitada. 

Particularment m’agrada més observar el comerç flotant, el regateig de la gent local, el parloteig que porten de barca a barca en un llenguatge local. Em pare a mirar mentre els amics estan al recinte tancat comprant i regatejant. Mire la gent de les barques, la majoria gent gran, de somriure fàcil, de cutis fi però segurament carregats d’anys, els mire absorta, encuriosida i  jugue a inventar conversa sobre què diran.

Al fons s'hi veu el recinte tancat...on els preus són desorbitats...

El nostre itinerari de hui inclou la visita del Chedi de Naklon Pathom que és el temple més gran del món budista amb 127 m d’alçària. En este lloc hi ha un monjo que està beneint a qui ho demana, alhora que arribem nosaltres, un grup d’escolars uniformats també ho fan. Ells s’agenollen esperant la benedicció, nosaltres mirem com ho fan.

Chedi de Nacklon Pathom, el més gran del món budista

I seguint l'itinerari previst, arribem a un lloc anomenat ROSE GARDEN.  Este si que és un muntatge turístic total. Jo no hi tornaria a anar. No m’agrada gens que es note tanta preparació per al turisme, es perd un poc la identitat encara que tal volta la intenció siga el contrari. 

Al Rose Garden es poden veure danses típiques, la boxa tailandesa, representacions d’aspectes de la vida social i una demostració d’elefants ensenyats. Per trobar-li una part positiva pense que és una manera de preservar estes disciplines que en Tailàndia són tant importants i apropar al sud aspectes de Tailàndia que s’hi troben amb autenticitat a la zona de les muntanyes. Jo prefereisc evitar estos parcs temàtics i trepitjar la realitat. I de fet en uns dies agafem un tren cap al nord de Tailandia.

Rose garden és un muntage turistic, i no m'agrada, encara que mirant la part positiva, propicia que la tradició i cultura 

I per esta raó, per voler veure i viure més autenticitat, de tornada a la capital, el nostre grup de set persones parem al centre de la ciutat, a prop de la zona de Patpung que ja coneixem. No volem tornar a l’hotel tan aviat, malgrat ser quasi de nit, preferim caminar pels carreronets i perdre’s entre la gent. Bangkok és una ciutat trepidant, amb bullici i activitat que no distingeix entre diürnitat i nocturnitat.

QUADERN DE VIATGE: TAILANDIA 2001