TUNISIA: Les cases troglodites de MATMATA

Les cases troglodites o viure sota terra. Una de les coses més boniques de viatjar és descobrir diferents maneres de viure per poder contrastar amb el que es coneix.

Són berebers...tenen una personalitat pròpia forjada pel desert.

Dins la ruta que fem per Tunísia travessant zona desèrtica, hem arribat a Matmata, ciutat que l’any 1969  havia estat destruïda per unes inundacions i posteriorment només fou parcialment reconstruïda. 

Itinerari seguit

És terra àrida i calurosa...es viu sota terra per evitar tant de calor.

La Nouvelles Matmata es va construir a 15 km al nord. Este fet em fa recordar les inundacions pel pantà de Tous, que tinc a prop de casa, i les conseqüències similars creant ciutats noves. Matmata és un poble menudet agricultor però que a poc a poc va deixant de llaurar el camp perquè se n’està adonat dels beneficis monetaris que li proporciona el turisme. 

I és que en la regió de  Matmata estan les cases troglodites que estan excavades en les muntanyes, amagades perquè serviren de refugi contra l’agressor, solament són visibles actualment gràcies a les antenes que es deixen entreveure entre els xicotets matolls d’herbes seques. Cert que de lluny ni s’hi veuen. 

Les veiem de lluny...

Antigament s’hi construïen quan una parella de joves es casava. S’ajuntava la familia i tots ajudaven a foradar la muntanya, i no és metàfora, literalment la buidaven pel centre formant un pati, al voltant d’uns deu metres de fondària. Este pati ventilava les habitacions que l’envoltaven. 

Pujant al turó ens fem idea de la construcció.

Són cases que tenen avantatges com que protegeixen del fred al l’hivern i del calor a l’estiu però amb l’inconvenient que quan plou fort no tenen on desaiguar. A més la muntanya com es d’arena i no de pedra s’hi pot enfonsar fàcilment per efecte de l’aigua.

En queden poques...ara són més utilitzades per mostrar-les al turisme o llogar-les per a rodar pel.licules que per a viure. Els temps canvien!

Refugi dels beduins d’altres temps, ara en queden unes quantes. Algunes encara hi viuen, però no per necessitat sinó per explotar-les turísticament siga mostrant-les, venent-hi artesania local o readaptant-les com hotels. Són cases relativament grans i no eximides de comoditats. Algunes tenen dos nivells i disposen de tot: diverses habitacions, cuina, bany, magatzem i tot el necessari, fins i tot disposen d’electricitat, havent de dissimular els fils per no perdre l’aparença de casa troglodita.

Però no solament s’ha de mirar l’interior de la casa, abans d’hi entrar parem l’atenció en el pou d’aigua, fonamental en este àrid desert, i en el forn per coure el pa i en el menudet corral per a les gallines, els pollets o les cabres. Tothom conviu en estes cases. Mirem tambè les portes on hi ha dibuixats símbols berbers, peixos i la mà de Fàtima, que protegeixen dels maleficis i atrauen la bona sort.

La vida al desert és diferent...i en esta zona vivnt sota terra encara ho és més.

Estos paisatges i estes cases han servit d’escenari per a la mítica pel•lícula de Georges Lucas, “La guerra de la galaxias”. Este director, en part, és el responsable que esta zona siga coneguda, perquè és qui va localitzar este paisatge singular i el va mostrar tothom en pantalla. Per als cinèfils concrete que este és el lloc on es va filmar l’escena del bar on s’hi reunien molts extres d’altres galaxies. I és que este entorn mescla de desert d’Arizona i paisatge lunar és especial. Altra pel•lícula va escollir este paisatge, em refereisc a “En busca del arca perdida”, però del que més es parlava en Matmata era de la de la guerra de las galaxias. I és que hi ha varietat paisatgística on escollir, zones de desert o zones habitades totes tenen racons especials.

El desert..sempre captivador...

QUADERN DE VIATGE, TUNISIA, primavera 1998