SEGOVIA: la ciutat vigilada per L’AQÜEDUCTE

L’aqüeducte de Segòvia impressiona no només al primer colp d’ull per les dimensions tan grans, sinó en adonar-nos-en de com va ser construït en el passat.

L'aqüeducte impressiona al primer colp d'ull.

En Segòvia he estat dos vegades. Una d’elles va ser un viatge didàctic, cloenda d’un curs d’art i història sobre la ciutat organitzat per al professorat i amb un expert  al capdavant a qui va ser un goig escoltar cada detall. 

L’AQÜEDUCTE l’escric amb majúscules, com cal. Ja ens havia avisat el professor expert en art: l’aqüeducte de Segòvia impressiona no només al primer colp d’ull per les dimensions sinó en adonar-nos-en del fet com es va construir. Jo ja ho sabia, ja em meravellà la primera vegada, però així i tot, de nou aquell edifici romà em va bocabadar en arribar amb el grup de professors a l’entrada a la ciutat.

Totes les prespectives són boniques.

És l’obra d’enginyeria civil romana més important d’Espanya i un del monuments millors conservats dins del catàleg de vestigis romans a la Península Iberica. És símbol de Segòvia fins el punt de figurar a l’escut.

No se sap exactament quan va ser construït, hi ha qui diu que a meitat del segle I, hi ha qui diu que a principis del segle II, tampoc cal matisar tant per admirar la mestria de qui ho va fer i de qui ho va dissenyar. La inscripció feta en lletres de bronze que hi havia en època romana on constava any i nom del constructor s’ha perdut.  El que si se sap és per a què servia, va ser construït per abastar d’aigua un important lloc militar romà.

És porta d'entrada a la ciutat.

Té 163 arcs, ens fiem dels que ens diuen, si és cert o no també tan se val. Només mirar observem que en són molts, més dels que podem imaginar. El conjunt és impressionant. Mirem amunt, el punt més alt arriba els 28 metres, després parem en detalls retornat la vista avall.

És una gran obra d'enginyeria.

Quina obra d’enginyeria!. Està fet de granit i els blocs, alguns diuen que pesen més de dos tones, estan encaixats com si d’un trencaclosques es tractés. Entre bloc i bloc no existeix material d’unió i s’hi manté en equilibri gràcies a un perfecte estudi de pes i col•locació de les pedres. Tot un art.

Però Segòvia és més que l’aqüeducte i el “cochinillo” afamat que no deixem de tastar. Matise que està l’opció de la truita, que està molt bona, per a qui no li agrade la carn o li done pena menjar-se un animalet tan menudet i tan tendret  

Segòvia és una ciutat molt acollidora per a passejar per ella i per a descobrir-la, qui encara no ha anat. Això si, avise de bestreta, s’ha d’anar amb bon calçat perquè costeres no en falten.

Deambulem per carrers sense mirar saber quin nom tenen. Només parem atenció al carrer reial, que era i és la via principal de la ciutat.

Però la ciutat és més que les muralles...

Anem al barri jueu...i entre carrer i carrer no deixem de mirar les façanes. Trobem la casa de los picos d’estil renaixentista i decorada amb puntes de diamants.

La casa de los picos.

I arribem a la catedral, última d’estil gòtic construïda en Espanya on destaquen les vidrieres del segle XVI.

Vistes de la catedral.

San Juan de los caballeros, era antigament el lloc de reunió dels cavallers per a repartir la mesta o el dret al past de la ramaderia, hi ha una exposició de Zuluaga de ceràmica. L’artista Daniel Zuluaga germà de l’afamat pintor va comprar l’església l’any 1905 i la va convertir en residència i taller de treball.

San Juan de los caballeros.

Anem a altre símbol de la ciutat, El Alcazar, el balcó de la meseta. Pugem els 152 escalons per accedir a la torre i poder gaudir de les vistes. És un camí estret però val la pena pujar.  Està situat a un extrem de la ciutat i té a un costat el riu Eresma i a l’altre el riu Clamores.

El Alcazar

Primer fou construït com fortalesa a l’edat mitjana per la seua situació privilegiada, després va ser utilitzat com residència reial. L’any 1862, va ser reconstruït després d’un fort incendi.

El Alcazar és una fortificació imponent que domina la ciutat

Des del Alcazar s’hi pot veure de lluny l’església de la Vera Cruz.

L'església de la Vera Cruz

S’especula si és d’origen templari, però les noves investigacions ho posen en dubte. El que si està clara és la data de la fundació, segons consta en una làpida: el 13 d’abril de 1208, és el que llig al fullet informatiu que ens donen a l’entrada. 

És una joia arquitectònica que amaga misteris i història, té un aura especial. Els cavallers de la Sobirana Ordre Militar i hospitalària de sap Juan de Jerusalem, titulada de Rodas i titulada de Malta, hi celebren sovint els seus oficis i funcions religioses al llarg de l’any sent una de les més importants la del divendres sant i la processó de la mateixa nit santa. Cada any, pugen pel camí de Zamarramala els cavallers  que revestits amb els seus negres hàbits s’il•luminen amb ciris i torxes.

L’església de la Vera Cruz, està considerada el exemple més complet en Europa de temple construït com una planta central al voltant de la qual gira la nau circular. Este tipus d’arquitectura té els antecedents als baptisteris romans dels primers segles del Cristianisme i es feu habitual en les edificacions fetes pels cavallers de distintes ordres fundades pel Creuats de Palestina.

I si per fora és bonica i especial, també és sorprenent el que ens trobem en entrar. És totalment diferent a les catòliques, segons ens conten el disseny està inspirat en l’església del sant sepulcre i la mesquita de la roca, ambdues de la ciutat de Jerusalem. Hi ha una part extremadament de sostre baix, dedicada a l’activitat penitencial. És bonica, especial, sorprenent i s’hi respira espiritualitat.

L'esglesia de la Vera Cruz, de la qual hi ha qui diu té origen templari.

QUADERN DE VIATGE, SEGOVIA 2001