Pàgines

dimarts, 8 d’octubre del 2013

LA BASTIDA DE LES ALCUSSES, poblat iber a MOIXENT (València)

Sal cubas! És el que cal dir quan trobem un personatge iber i el volem saludar. I no dic cap disbarat...és possible trobar-ne actualment. A on? doncs un cap de setmana a l’any, en trobem uns quants a la Bastida de les Alcusses on es recreen situacions per explicar la vida dels ibers al passat.

Jaciment de la Bastida de les Alcusses

Fa unes setmanes vaig fer un viatge en el temps. Si, cert, com us ho conte. Vaig anar al passat, un passat molt allunyat...i és que vaig visitar la Bastida de les Alcusses, un poblat iber situat a la partida de Moixent (València), un dels poblats més importants ibers al País Valencià declarat monument històric artístic.

I en arribar al Pla, fem una primera parada per admirar la planície, una vegada dalt, un cartell ens anuncia que ja estem a la porta d'entrada.

Seguint les explicacions de la jove guía i llegint els panells informatius vaig poder imaginar com eren i com vivien els pobladors d’estes terres allà pel segle IV a. C., data quan s’hi assentà el poblat.

Àrea per on accedim, on uns sondejos fets per experts indiquen que encara hi ha molt per excavar.
Panells explicatius van informant sobre la cultura íbera, és interessant llegir-los per cóneixer un poc sobre els avantpassats que poblaren estes terres.

Vaig passejar pel turó allargat situat a quasi 750 m sobre el nivell del mar i sobre 200 m sobre les terres que l’envolten i vaig trepitjar pel mateix lloc que ho feren els avantpassats.


Caminàrem per un carrer amb cases a un costat i altre. S'ha de valorar l'esforç que s'està fent per traure a la llum tot el que amaga este jaciment, forma part de la nostra història i arrels.

També vaig imaginar la diferenciació social, els poderosos vivint al cim, a la part alta que domina el terreny que l’envolta i la resta, que generalment és la població supeditada, vivint a la part de baix, al lloc conegut com el Pla de les Alcusses. Els privilegis sempre han existit i existiran. Només admirant les vistes que s’hi veien una vegada situats al turó, s’endevinava el privilegi i domini que suposaria la situació.

La classe privilegiada vivia a la part alta i dominava el terreny des de la sea posició que permetia veure en la distància.

I al final vaig escoltar atentament les explicacions que va fer de manera clara i senzilla l’arqueòleg, que demostrava saber com coneixia al detall les tasques d’excavació, les dutes endavant i les que s’hi faran.


L'arqueòleg ens parla sobre ritus,  amb motiu de la troballa feta a les Alcusses fa solament tres anys.

Fa més de 80 anys que s’estan fent excavacions en la Bastida...i el treballs no paren. Fa solament tres anys feren una troballa important a la porta d’entrada, eren objectes amb indicis de formar part d’un ritual.

Porta d'entrada, vista des de l 'interior (imatge de dalt) i des de l'exterior (imatge de baix). A l'esquerra, detall del que queda del mur.
Deixada de banda la idea que era una tomba perquè no hi havia ossos, l’estudi i anàlisi de la troballa indicà que era un ritual col•lectiu i que foren cinc representants de grups poderosos o influents els que participaren. Hi havia cendres i fustes cremades, claus, objectes de ferro col•locats en ordre, una falcata o espasa i una llança, ambdós objectes doblegats o inutilitzats com es posava a les tombes dels guerrers, un escut, menjar... Cert que escoltar tota la informació va ser molt interessant.

Part de la muralla

Este primer tast sobre els ibers, em motivà per voler escorcollar més, cosa que vaig fer només tornar a casa. El servei d’investigació prehistòrica i el museu de prehistòria de la Diputació de València són responsables del que sabem sobre els ibers, ells s’encarregaren de fer quatre campanyes d’excavació a la Bastida de les Alcusses. Es feren entre els anys 1928 i 1931, la primera excavació va ser  motivada per les importants troballes que donaren fama al jaciment, la més important de totes, la del guerrer de Moixent, una figureta de bronze de 7’3 cm. que es guarda actualment al museu de prehistòria de València. Una copia d’esta menuda figura, encara que més gran, ocupa actualment un lloc privilegiat a l’entrada del jaciment. Bé s’ho val, gràcies a ell, el poble de Moixent i la cultura ibera es coneix en molts llocs, de la mateixa manera que es coneix Elx per la dama trobada.

El guerrer s'ha fet famós...despres de la dama d' Elx és un dels maxims exponents de l'art íber.

El guerrer de Moixent s’emportà la fama però hi va haver altres troballes, de totes, les que personalment m’omplin de curiositat són les xicotetes planxes de plom amb inscripcions escrites en iber. Malauradament no s’ha trobat encara cap “pedra roseta” semblant a la que es va descobrir a Egipte per desxifrar el llenguatge que emprarien els ibers per a comunicar-se, però, segur, això no descoratja els estudiosos que no pararan d’analitzar el significat de les inscripcions encontrades. Qui poguera desxifrar-les!

I és que mirant amb detall  el que s’ha trobat en este jaciment iber, i en altres, se sap com era la vida que portava este col•lectiu: la vestimenta o pentinats, els costums i rutines, un poc sobre deïtats, el treballs...La tasca minuciosa d’anàlisi de les troballes és important. 

Aquelles quatre campanyes en la Bastida, descobriren solament una mínima part del que hi ha. Així que passats els anys i després de fer sondejos a la zona que mostraven que el jaciment encara amagava molt, es considerà necessari reprendre el treball, per la qual cosa des de 1990 el museu de prehistòria de València mamprengué de nou les tasques arqueològiques impulsant alhora la difusió, amb un servei de guies i finalitats didàctiques. I és gràcies a esta tasca de difusió, tan bona i necessària, que jo vaig anar un dia de setembre a Moixent. 

Aquell dia vaig fer un agradable passeig entre pins i matolls, i com he dit en iniciar el relat, ens “transportaren” a temps anteriors a l’època dels romans. Calia imaginació, és clar, però no molta perquè ja només entrar al recinte de la Bastida ens va rebre el guerrer de Moixent, gallard i ben plantat, que anava a lloms del seu cavall.

El guerrer ens dóna la benvinguda...a lloms del seu cavall i també en forma d'escultura.

Entràrem per una de les quatre portes d’accés travessant la muralla, de la qual  actualment només queda un sòcol de maçoneria  però temps enrere arribà als 4 metres  i tenia diverses torres adossades.

El panell ens mostra com era la muralla
Començàrem la caminada i de sobte dos personatges trets del passat iber ens dirigiren unes paraules. Sal Cubas ens digueren, sal cubas li contestàrem. Un d’ells ens encomanà la tasca de portar un  missatge a casa de la germana. Així que decidits, anàrem a buscar la casa. Hi estava la germana i les seues filles...una d’elles amb somnis místics. I seguint este joc seguirem endinsant-nos en el poblat i en el passat.



Ens deixem portar pel joc...cada detall de vestimenta, pentinat, el que conten sobre costums o treballs, així com el contingut històric...tot és el resultat dels estudis portats endavant.

Passejàrem pel carrer principal que creua la població observant el que queda de les cases que hi ha a un costat i altre, i imaginant com serien, sabent  que tenien entre 70 i 150m2 i que s’empraren rajoles fetes de fang i palla assecades al sol que es col•locaven sobre un sòcol fet amb pedres. Era el mateix sistema emprat per construir les muralles. Les cases tenien una sola planta i estaven emblanquinades.

A les Alcusses hi ha molt descobert...i segur que falta molt més.
En general se sap molt sobre els íbers...però encara falta molt més per saber. 

Camperols, comerciants i artesans junt a guerrers convivien en esta bastida, uns vivint a la part de dins les muralles, altres en extramurs. Paràrem davant la casa on es va trobar el guerrer, este  fet i que la casa siga més gran, fa suposar que la casa pertanyia a alguna família important. 

Quanta informació se sap...i alhora quanta més en falta per descobrir! La figura del guerrer mostra els elements de la classe dominant: la falcata o espasa i l’escut rodó, el cavall i sobre tot el casc amb gran plomall que és símbol de poder. Una de les activitats de les dones de rang era el teixit i també durant la vista a La Bastida poguérem observar com es feia esta activitat.

Les joves íberes ens mostren el sistema del teixit
Cert que no va faltar detall. Acabàrem la visita a l’àrea destinada a tallers didàctics on em sorprengué el sistema de forrellat per tancar portes.

Sistema emprat pel íbers per tancar portes.

I després entràrem a la casa ibèrica reconstruïda ibèrica a escala natural emprant tècniques i materials ibèrics. Esta casa és una manera perfecta per entendre clarament la quotidianitat que s’hi portava.

Casa íbera a escala natural

La població de la Bastida de les Alcusses va romandre en este emplaçament tres o quatre generacions solament, i no se sap la causa de l’abandó. Sembla que van haver de fugir ràpidament, tal volta una invasió d’altra tribu lluitant pel control del domini territorial, no se sap...va ser poc de temps, però sortosament va ser el suficient per deixar-nos vestigis que ens conten com eren i què feien aquell grup de gent.

I una vegada acabada la jornada íbera, gaudim d'un magnific espectacle, un bonic colofó final.  

REFLEXIONS POSTERIORS, MOIXENT (València), estiu 2013




2 comentaris: