Resulta estrany trobar un poble mariner amb unes edificacions tan altes que, a més a més, denoten una riquesa al passat.
Camogli des de l'aigua... |
Estem a la Liguria italiana, a la província de Gènova. Camogli forma part del Parc Natural i de la zona marina de Portofino, poble que visitàrem ahir després d’una caminada des de santa Marguerite i que ens va encisar.
I hui seguint per la zona i després del desassossec que hem patit caminant per la muntanya fins arribar a sant Fructoso, trobem la pau i la tranquil•litat passejant per este preciós poble. Així que sota la benedicció de sant Fructuos se’n tornem cap a “casa”, la nostra casa provisional italiana, a Rapallo.
Encertadament hem fet parada, poc despres d'eixir de sant Fructuos, en un poble molt bonic. És inevitable no parar. La tornada la fem en vaixell i des de l’aigua i des de lluny veiem que és preciós. I conforme ens apropem, la bellesa augmenta.
Encertadament hem fet parada, poc despres d'eixir de sant Fructuos, en un poble molt bonic. És inevitable no parar. La tornada la fem en vaixell i des de l’aigua i des de lluny veiem que és preciós. I conforme ens apropem, la bellesa augmenta.
Abans d'arribar...ja ens agrada. |
Cert, no exagere. La vista des de l’aigua és encisadora. Les cases són altes, amb colors variats i l’estampa del port, l’ambient, la platja ens quedarà a la memòria magnificada, a més a més, pel contrast viscut amb l’aventura negativa passada en la senda que hem recorregut fins arribar a la badia.
El poble no és molt gran...anem on anem sempre acabem al port. |
L’antic port de pescadors és bonic i amb tant de colorit i bullici anima. Els colors de les cases ajudaven els pescadors a identificar les seues cases des de la llunyania.
I al port tohom segueix la seua rutina..malgrat els turistes que no en som pocs. |
Bocabada veure els alts edificis, la qual cosa no és usual en un poble mariner. |
Camogli no m’agrada solament a mi. Hi ha turisme per tot arreu. Però la riquesa de Camogli és anterior a este turisme. La ciutat era afamada pels armadors i artesans que hi havia. Camogli va ser un port important a l’Edat mitjana, se l’anomenava “la ciutat de les mil veles blanques”. Conta la història que l’any 1880 tenia 500 capitans de vaixell, no està gens malament en un a ciutat, que aleshores comptava amb 12.000 habitants. Actualment en són menys, possiblement al voltant d’un 6000.
Deambulem per observar racons, detalls, aspectes que fan de Camogli un lloc diferent. |
Hi havia, segles enrere, una de les fàbriques més importants de vellut i brocats de la mediterrània. És per això que les cases denoten esplendor del passat, algunes cases tenen fins a sis plantes d’altura i les façanes decorades a “trompe l’oeil”.
També és curiós l’origen lígur i el significat del nom. Especifique, no és un, en són dos, els significats que segons traducció de l’italià té la paraula Camogli: Casa delle Mogli, significa per una banda “casa de les dones”, referint-se a les dones dels pescadors capitans i mariners que es quedaven a casa esperant l’arribada dels marits; i per altra banda significa “cases molt juntes”, la qual cosa s’evidencia quan ens passegem pels estrets carrers de la ciutat.
Esta zona i esta població té fama i més si cal, perquè algun que altre actor americà hi va per passar, de tant en tant, una temporada. |
Passejar per Camogli és un plaer, perdre’s entre carrerons, sense pressa, assaborint cada passada, sens saber on es va...trobant-nos de sobte amb una església, la de santa Maria Assunta, o un castell, el de la Dragonera...sempre passant de camí per milers de botigues i restaurants.
Les costeres abunden, les costeres li donen encant. |
Camogli es mereix més temps del que li he dedicat. Però el vaixell ens reclama i hem de tornar a Rapallo, on tenim la seu nocturna en esta ruta per La Liguria italiana.
I la seua platja és molt estimada...per això hi ha tant de turisme, |
QUADERN DE VIATGE, LA LIGURIA ITALIANA, 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada