Passeig fotogràfic per pobles de BURGOS-I PART

Pobles per on sembla no haver passat el temps.

Espanya és única, Espanya és variada, amb racons incomparables com el que ens espera…Estem a la província de Burgos amb la intenció de conéixer la seua capital i els seus monuments i a més a més estem recorren el seu territori  al nostre aire, parant on volem i quedant-nos passejant tant com ens abelleix, sense pressa però sense pausa, perquè veient tants pobles al mapa de carreteres no ens volem perdre'n cap.

BIBRIESCA

BIBRIESCA: poblada des de l’edat antiga conserva vestigis de l’esplendor de l’edat mitja al seu entramat urbà.

BUSTO DE BUREBA 

Al poble visitem la colegiata de Santa Maria, la més antiga de les 5 de la província de Burgos i una de les més antigues documentades en Espanya.

OÑA

Oña conserva intacte el seu Patrimoni. És l’escenari del Cronicon de Oña, que és una representació que en unes dates concretes, s’hi fa durant les nits sobre la historia de Castella i d’Oña feta per actors del poble. 

POZA DE LA SAL

Poble menudet, conserva del passat cases i carrers, que són estrets i empinats. Les cases rurals, dignes d’admirar estan totes fetes amb entramats de fusta i adob i convivien amb les cases senyorials que conserven blasons i escuts a les façanes. També s'hi conserva  una església del segle XIII i XIV.

SAN PEDRO DE ARLANZA 

No és un poble, és un antic monestir benedictí.  Enmig del claustre hi ha un pinsapo enorme. 
Actualment és difícil arrancar-lo perquè és un arbre protegit.

COVARRUBIAS 

COVARRUBIAS conserva un recinte urbà, exponent d’arquitectura popular.

LERMA

De Lerma visitem la colegiata de san Pedro, a l’interior està santa Caliopa, castigada perquè un dia va eixir, va haver tronada i les collites es feren malbé. 
Donem la volta  a la plaça major, on segons conten el duc de Lerma organitzava per al rei espectacles taurins en els quals al final moria el bou despenjat. 
Vegem moltes esglèsies. En tota la provincia hi ha molta devoció. El dia que visitàrem el convent de santa Clara  hi havia 73 monges,  amb una mitja d’edat de 25 a 30 anys. Viuen de fer reposteria. Un passasis connecta l’esglesia amb el convent i amb el palau.

REFLEXIONS POSTERIORS, BURGOS i PROVÍNCIA, 2002