AYNA (Albacete):LA SUÏSSA MANXEGA

Un inesperat paisatge enmig d’una planura, una agradable visita a un poble de pel·lícula.

Ayna des del Mirador del diablo.

Hui eixim de casa amb una clara destinació, volem anar al poble d’Ayna, a la província d’Albacete. Tenim decidit on volem anar perquè la fama li precedeix, els que han visitat el poble i els voltants parlen meravelles pel contrast que suposa estar en la planura manxega i trobar, de sobte, un paisatge ple de muntanyes altes i escarpades, ple de verd. Són molts quilòmetres d’anada i altres tants de tornada des de casa, però ho val. El nom d’Ayna significa fonts amagades i només això ja motiva i ens dóna la pista del paratge natural que l’envolta. També s'hi pot anar i fer nits en la zona, aprofitant per fer rutes de caminades i gaudir de tranquil.litat.

Cartell al mirador del diablo, parada obligatòria abans d'entrar al poble.

Mapa en mà i cotxe a punt, és l’únic que cal, amb la gana de conduir, clar!. En este cas, l’encarregat del volant gaudeix damunt del cotxe i ni es cansa, més bé és al contrari, només pujar al cotxe, se li’n van tots els mals.

Mapa i sutuació d'Ayna a la provincia d'Albacete.

El mapa ens indica quin és el trajecte més curt que tenim des de casa, direcció a Hellin, d’Hellin a Elche de la Sierra i després agafar direcció Albacete per anar a Ayna. Tanmateix anem direcció Albacete directes, optem per fer uns pocs quilòmetres més i circular per autovia i carretera nacional, així gaudim de bona carretera més temps, i és que una vegada estem en la Suïssa manxega, les carreteres són estretes i sinuoses, i també més perilloses.

Deixem enrere la planura de la resta d'Albacete i ens endinsem en un paratge que no té res a veure.

Estem arribant i quan falta un quilòmetre i mig parem en un mirador espectacular, és el “mirador del diablo”, que té unes vistes magnifiques sobre la Vall i el poble. És zona d’escalada per als intrèpids esportistes de muntanya. Ayna està enclavada a la Serra del Segura, en l’estret de riu Mundo i ha anat creixent segons orografia i cenyint-se a les parets que tanquen el riu.

Vistes d'Ayna i la serra que l'envolta.

Mirador del diablo.

Els 8 pics que l’envolten “los picarzos” són un atractiu més, perquè impressionen pera altitud, 800 metres, i en tot moment els tens presents. Són l’habitatge de les cabres munteses que per esta zona són les ames.

En estes muntanyes, les cabres són les reines.

És en este mirador on trobem el primer cartell que diu, per a qui no ho sàpiga encara, que el poble va ser un dels escenaris de la pel·lícula de Jose luis Cuerda “Amanece que no és poco”, que just fa uns mesos vaig veure.

"Amanece que no és poco", es va estrenar fa 25 anys.

No és l’únic cartell que hi ha, més endavant, abans d’entrar al poble, hi ha altre mirador. Hi, com reclam per a que qui tothom que pare al mirador no deixe de visitar el poble, també hi ha un sidecar similar al que eixia en la pel·lícula.

El sidecar, que és protagonista junt als actors, en la pel.lícula.

La pel·lícula és de les que s’anomenen de culte, una imaginativa originalitat entre poques, una d’eixes pel·lícules que no deixa indiferent, o es venera o s’odia, tot en extrem. Siga la que siga l’opinió que es tinga de la pel·lícula, no podem deixar de qualificar-la com humor surrealista i absurd i una mostra de l’essència albacetenya, la del poble i la seua autentica gent.

La pel.licula: "Amanece que no es poco"

Les vistes a les muntanyes són impressionants, els sotres es veuen de prop.

Parem en altre mirador, Ayna està més prop.

El poble es vanagloria de ser escenari de la gran pel·lícula i ho explota turísticament. O al menys ho intenta, perquè hui, sortosament per a nosaltres que no ens agrada la massificació de gent, no hi ha ni un ànima pels carrers. Cert.  

El primer passeig ens du a la plaça on està l'ajuntament i l'oficina de turisme.

No trobem ni a qui preguntar on podem dinar. Teniem l’esperança de trobar alguna persona local que haguera sigut extra en aquell pel-licula rodada ara fa 25 anys, segur que tindria anècdotes per començar i no acabar. Al final apareix un senyor, l’unic que ens indica és el millor lloc on menjar, però el que no sap el bon home és que hui està tancat.

Lloc que ens aconsellaren per menjar: Rincón de la toba.

No passa res, perquè just enfront hi ha altre lloc on podem menjar bé, quan estàvem al mirador del diablo ja l’hem vist, l'hotel FelipII, ens ha cridat l’atenció per les seues dimensions.

L'hotel Felip II (dreta) l'hem vist des del mirador (esquerre). Hi entrem, també el tenia com a lloc onn s'hi menja bé.

En este lloc, una vegada més, ens recorden que Ayna va ser escenari de pel.lícula. Hi tenim, només entrar dos cartells.fotografies  gegants de la pel.licula i a Jose luis Cuerda que una vegada dins ens saluda.

De nou, la pel.licula.

Seiem a la terrassa des d’on tenim vistes al racó de la Toba, on està el manatial. També hi ha pocs comensals, uns grups familiars que sembla estan fent rutes senderistes pels voltants.

Les vistes no poden ser millors, i el menjar tampoc.

Despres de dinar acabem de veure el poble, és la segona passejada que fem.  A la plaça està l’oficina d’informació i turisme, que alhora és el museu etnològic, però la porta està tancada, normal, són hores de dinar i descansar, però el viatger no para i no sap d’horaris, vol aprofitar el temps i deixa de banda fer la migdiada. De nou busquem a qui preguntar i malauradament la senyora que trobem no sap indicar-nos per on anar ni què fer. Optem per buscar l’església i seguir amunt. I sortosament ho encertem.

El poble té raconets bonics, que no s'escapen a l'objectiu de la càmera.

L’església santa Maria de lo Alto està construïda sobre l’antiga ermita de la Virgen, conserva la torre de silleria del segle XVII.

Esglèsia santa Maria de lo Alto.

Ens endinsem pels carreronets i arribem fins el Mirador los Mayos, situat junt al que queda del castell de la Yedra.

I de camí trobem uns carrers estrets i costeruts.

Ell castell de Yedra era una fortificació originària musulmana, aprofitada pels cristians a partir del segle XIII. Es va construir aprofitant l’existència d’un conjunt rocós amb entrada natural anomenat Cova dels Moros.

En arribar ens trobem una agradable sorpresa, és una cova natural junt al que queda del castell.

"El balcon de los mayos" està enclavat junt al que queda del castell de la Yedra-cova dels moros. Lloc des del qual, antigament cada 30 d’abril, els xics del poble cantaven estrofes donant així a conèixer possibles nuviatges.

La informació queda detallada.

Eixim a l'exterior, al balcó natural, on trobem, de nou, les vistes espectaculars.

I estes són les imatges que es veuen en les dos entrades de la cova, a l'esquerra la de darrere, a la dreta la de davant.

Hi ha una ermita, la de los Remedios, amb aparença externa com si fóra una casa més, tanmateix guarda a l’interior un artesonat mudèjar de fusta de pi del segle XVI, Va ser utilitzada com església principal fins a la inauguració de l’actual església parroquial l’any 1953. No podem entrar hi, perquè per visitar-la cal anar a l’oficina de trusrime, que està tancada.

.

També hi ha unes pintures rupestres, “la cueva del niño”, però no anem-hi, he llegit que es necessita reserva prèvia, millor així ja tenim excusa per tornar a Ayna.

Hi ha una cosa que no m’agrada del poble, no veig uniformitat urbanística, s’han deixat construir cases modernes entre les antigues, cada una està pintada a la seua manera. Això li lleva encant al poble que només per la manera com està construït, seguint la falda de la muntanya, ja té encant. L’encant seria complet si es vigilaren les normes urbanístiques a favor de conservar o recuperar la fesomia d’abans.


QUADERN DE VIATGE, primavera 2014, AYNA Albacete