FRANÇA: Centre històric de VANNES a la BRETANYA

En Vannes, seguim les petjades de Sant Vicent Ferrer...està per tot arreu...mai havia imaginat que el sant valencià fóra tan venerat.

San Vicent està enterrat a la catedral.

La visita del centre històric de Vannes comença fent una passejada seguint les muralles per fora, admirant la regia construcció i uns jardins ben dissenyats que hi ha al costat. És testimoni directe de 1500 anys d’història militar.

La muralla i els jardins ens donen la benvinguda abans d'hi entrar.

No resistim la temptació de baixar al jardí per observar les flors de prop.

El passeig pel jardí és molt agradable, el sol ens acompanya i s'agraeix.

I  trobem un antic llavador de fusta en el que entrem per adonar-nos-en dels costums medievals. El llavador, anomenat de Garenne, construït entre 1817 i 1821, està situat sobre el riu Marle i és un dels llocs més fotografiats de la ciutat, amb les muralles de fons. Està en una galeria coberta de pissarra i façana de fusta i això li dóna peculiaritat perquè llavadors hi ha per tot arreu, en Espanya també, però com este tancat i de fusta no n’havia vist mai.

Antic llavador de Garenne, construit de fusta.

Entrem a la ciutat per una de les portes d’entrada i ens endinsem a la part del casc històric on s’ha conjugat el món medieval amb la modernitat, cases de fusta algunes convertides en comerços, conviuen en perfecta harmonia amb les cases construïdes segles més tard i de les quals foren propietaris rics comerciants.

Que bonica és la ciutat de Vannes! la barreja d'edificacions li dóna encant.

El sant valencià, sant Vicent Ferrer, està molt present en Vannes. Va nàixer l’any 1350 a València i des de molt jove sent vocació religiosa. Als 18 anys pronuncià els seus vots com dominic. Era molt intel•ligent i va estudiar lògica, filosofia, teologia i la Bíblia que segons diuen, se sabia de memòria. Sabia llatí, hebreu, física, estudià a Barcelona, Tolosa i Paris. Tenia molts graus universitaris i era doctor en teologia.

Sant Vicent està molt present, generalment és veu representat amb un llibre dels evangelis  a la mà esquerra i amb el dit índex de la ma dreta assenyala el cel.

Quan tenia 28 anys l’ordenaren sacerdot. Eren temps turbulents religiosament, segles XIV-XV, quan l’església d’occident estava dividida i Vicent Ferrer va ser escollit per a que lluitara predicant per tot arreu la reconciliació, la pau i proposant la fidelitat al cristianisme. A la Bretanya arribà l’any 1418 i va predicar en moltes ciutats i enaltit allà on anava. Quan tenia 69 anys, cansat i malalt, va voler tornar a casa per hi morir, però una tempesta al golf de Morhiban el retornà a Vannes. En eixos últims dies de vida s’allotjà a una caseta a la plaça València, molt a prop de la catedral, i hi moriria l’any 1419. L’any 1451 es va obrir el procés de canonització recolzat i sol•licitat pels ducs de Bretanya i l’any 1455, el Papa Calixto III ho aprovà.

Cert que la presència del sant és notable, o és que jo, per ser valenciana, ho trobe així. A la catedral de san Pedro, està la seua imatge a la porta, situada en la part alta, la catedral domina la ciutat emmurallada. L’antiga, romànica, va ser reconstruïda a partir del segle XV perquè la que hi havia era massa menuda i vetusta  per a rebre el peregrins que hi anaven a venerar la tomba de sant Vicent.

La catedral, on està enterrat el sant valencià.

Està soterrat en una capella, la del Renaixement,  lloc privilegiat, just a l’esquerra darrere el púlpit és on  s’hi veu, sovint, gent hi resant. També sant Vicent està representat en un tapis, un quadre i una vidriera. En les seues estàtues la majoria de les vegades se’l representa amb un llibre dels evangelis  a la mà esquerra i amb el dit índex de la mà dreta que assenyala el cel.

Interior de la catedral i la capella on està soterrat Sant Vicent.

Tot el casc antic gira al voltant de la catedral. En eixir i adonar-nos-en realment de la vinculació tan important de sant vivent amb la ciutat de Vannes, busquem la plaça de València on va morir. 

Abans trobem més representacions de la perfecta combinació de cases de fusta amb cases del segle XVIII, que cert és, li donen elegància a la ciutat, li dóna aires de grandesa i de ser important.

Hi ha una harmonia perfecta entre les edificacions, bocabada.

I amb la boca oberta en tot moment perquè no deixen de sorprendre la quantitat de cases medievals i les dels rics comerciants que hi ha, arribem a la menudeta plaça de València, i és quan eix la meua vena patriota.

Plaça de Valencia, en honor al sant valencià.

I seguim el nostre deambuleig, sempre vigilats per les torres de la catedral, mirant i remirant tot el que ens ve al pas.

Envoltant la catedral s'hi troben els edificis més bonics, les cases de fusta millor conservades.

De nou trobem a sant Vicent ferrer, perquè eixim de la ciutat per la seu porta, la dedicada a ell. Oberta al segle XVII, 1624, dóna al port i és la més prestigiosa de les 6 portes conservades. L’any 1747 feta malbé pel salitre, va ser restaurada conservant la façana antiga barroca. L’estàtua sobre la porta es col•locà l’any 1891 i es va afegir a la part central de la porta l’escut d’armes de ciutat com a decoració.

Porta de sant Vicent, per un costat...

La porta de sant Vicent, part de davant, que  és de les més importants de la ciutat.

M’agrada Vannes, té un ambient agradable. No hem vist molt, només hem fet un passeig mirant sense saber què. De camí hem entropessat amb algunes esglésies i monuments, palaus privats...tot segur amb gran interès, valor artístic i patrimonial. Queda pendent passar més temps a Vannes, i és que,  les nostres hores en esta ciutat quasi han estat dedicades en exclusiva a sant Vicent.

Amb la imatge del port i dels voltants ens acomiadem.

El port.

QUADERN DE VIATGE, BRETANYA, estiu 2012

Més sobre La Bretanya en este bloc:

FOTOS i MÚSICA la senda dels douaners
LA SENDA DELS DUANERS
RENNES
DINAN
NANTES
NANTES IIpart
MEGÀLITS: CARNAC i LAGATJAR