ITÀLIA: Els mosaics de RAVENNA

L’art del mosaic paleocristià i bizantí, l’art de la minuciositat.

Cúpula a san Apollinaire in Classe

La ciutat de Ravenna està prop de Bolonya, lloc on tenim l'hotel. Al bressol del mosaic paleocristià i bizantí anem amb tren. 

Una vegada al lloc plànol en mà ens situem. La majoria del que s’hi ha de visitar està concentrat al centre històric que no està allunyat de l’estació i s’hi pot anar a peu. Tanmateix optem per agafar un autobús que ens porte primer a San Apollinaire in Classe que està a 6 quilòmetres, comprant el bitllet d’anada i tornada, i així una vegada fet este primer tast de mosaics, seguir les visites concentrades al centre de la ciutat. Deixem altre punt de visita per al final: el mausoleu de  Teodorico que no està tan a prop del centre com la resta de monuments.

I és que Ravenna és la ciutat que durant l’Edat Mitja es va convertir en el més poderós focus cultural paleocristià primer i bizantí després. Quantes vegades ha aparegut esta referència als llibres d’art i història! La tècnica del mosaic és aparentment simple, però és una tasca minuciosa on s’utilitzen xicotetes tessel•les de color que combinades amb detall configuren escenes de gran realisme. És un art inalterable perquè les peces no perden color, simplement s’hi poden desprendre. La temàtica sol ser fonamentalment religiosa però també està la propagandística quan apareix Justiniano i la seua esposa Teodora.

I seguint esta planificació inicial, agafem el bus urbà i anem a San Apollinaire in Classe que, com he dit, està a 6 quilòmetres. L’autobús tarda sobre 20 minuts perquè fa moltes parades.

Exterior de l'edifici, a 6 quilòmetres de Ravenna.

SAN APOLLINARE IN CLASSE: Abans d'entrar li donem la volta a l'edifici.

És un encert començar per este punt, molta gent deixant-lo per al final ja no hi va. Hi ha un preu conjunt per a visitar els mosaics, tanmateix este edifici va a banda, l’entrada ell soles ens costa 5 euros però ho val, paga la pena admirar el minuciós treball i l’harmonia cromàtica. És el primer tast i quedem meravellades del que tenim davant. Hi ha molta llum i s’hi poden fer fotos fàcilment.

SAN APOLLINARE IN CLASSE: interior

Dedicada al primer bisbe de la ciutat que arribà procedent d’Antioquia a finals del segle I o principis del II. L’edifici va ser construït en rajola roja a mitjans del segle VI, tanmateix la torre és posterior, probablement del segle X, té forma cilíndrica que caracteritza el campanars de la ciutat.

SAN APOLLINARE IN CLASSE: interior

L’interior és ampli i sobri malgrat les tombes de marbre i els meravellosos mosaics del segle VI que adornen els murs. Els capitells de les columnes també són dignes d’admirar.

SAN APOLLINARE IN CLASSE: interior

Una vegada fet este primer contacte amb els mosaics que tant de valor històric i artístic tenen, de nou agafen l’autobús que para en la mateix a carretera i tornem a Ravenna, concretament a l’estació des d’on comencem el circuit que està establert en el preu d’entrada conjunta que resulta més econòmica. 

Ravenna com a ciutat no té res especial però els mosaics si que són realment importants i bonics i la fama que tenen és sobradament merescuda.

Primer hem visitat l’església de san Vitale, la més bonica i gran. Consagrada al segle VI durant el govern de l’emperador Justiniano. Hi el podem veure amb el seu seguici i enfront l’esposa Teodora també esta representada. Llegim al llibre guia les explicacions de les històries que mostren en cada un dels mosaics... i és impressionant.

Exterior de SAN VITALE, MAUSOLEO i BAPTISTERI

És una església típica bizantina de planta octogonal, coronada per una cúpula suportada per huit columnes i huit arcs, que va servir de model per a la construcció de Santa Sofia a Istanbul. La decoració és riquíssima i d’un gust exquisit, a més a més dels mosaics, hi ha marbres, frescos, capitells...cert que és una joia. 

SAN VITALE: Interior

Al costat, i s’accedeix des del mateix interior, està el mausoleu de Gala Placidia, un dels monuments més bonics de tota la ciutat, construït la primera meitat del segle V. Diuen que probablement l’emperadriu mai va ocupar el mausoleu, després de la seua mort, l’any 450, fou enterrada en Roma.

L’interior contrasta amb la sobrietat de la façana. La volta central és d’un blau intens ple d’estrelles i flors. La resta de l’espai també està ricament decorat de mosaics, com en tots els edificis, representant la vida dels apòstols i evangelistes.

Li donem la volta al recinte que agrupa diversos edificis.

El museu nacional no el visitem. Hui està tancat.

Estic bocabadada, no és possible admirar tanta bellesa concentrada, i en part l’opinió ve per la pau que s’hi respira dintre dels murs que la resguarda, és una bellesa en forma de mosaic, en forma de treball que requereix tècnica i paciència.  Donem una última ullada a l’edifici i seguim cap al baptisteri construït entre els segles V i VI de planta octogonal, enmig hi ha una pila baptismal renaixentista que ocupa gran part de l’espai. Els mosaics representen el bateig de Crist.

EL BAPTISTERI. Interior bocabadant

Ens acomiadem d’este recinte monumental fent una ultima ullada. Respirem profundament. No puc imaginar les hores de treball que s’han pogut dedicar per a decorar totes les parets, voltes i sostres.

Fem una última mirada, abans d'acomidar-nos en d'este recinte.

Entre una visita a altra fem una passejada per la ciutat mentre busquem dos llocs més:

Fem un passeig lliure per la ciutat.

Primer volem veure la tomba de Dante, l’autor de “ La  divina comedia”, que està en un jardí menut al costat de l’església de san Francisco. Dante va morir a Ravenna a principis del segle XIV després d’haver fugit de Florència on té altre mausoleu, Dante va nàixer a Florència l’any 1265 però després de participar en lluites politiques l’exiliaren de per vida quan tenia 37 anys. Passats els anys, Florència va reclamar el cos del poeta. L’any 1519, Leon X, no ho demanà sinó que ho exigí. Tanmateix els frares de san Francesc feren un forat al sarcòfag i. un a un, tragueren els óssos i els amagaren. Durant molts anys no es va saber més, fins que a meitat del segle XIX un obrer treballant va trobar una caixa amb un pergamí certificant que eren els ossos del Dante. Des d’aleshores reposen al mausoleu neoclàssic de Ravenna. I diuen que encara Florència reclama el cos i els habitants de Ravenna continuen negant-se. Florència haurà de conformar-se amb el cenotafi , que és la paraula que s’empra quan es fa honor a una tomba buida. 

Tomba de Dante

Després anem a san Apollinare Nuovo construït per ordre de Teodorico al segle VI Els mosaics són preciosos perquè destaquen sobre un fons daurat. Narren la vida de Crist i els profetes, processons de màrtirs i verges als murs laterals, dreta i esquerra, s’encaminen cap a Jesucrist.

SAN APOLLINAIRE NUOVO, exterior

SAN APOLLINAIRE NUOVO, interior

Ens extasiem admirant tanta bellesa patrimoni de la humanitat. No sóc cap entesa en art però no exagere, és cert, a més observar tant de detall magníficament plasmat, dóna pau.

I al final, controlant l’horari d’eixida de tren, mamprenguem una carrera maratoniana, contrastat amb el relaxat dia passat. I si anem corren és per buscar la tomba de Teodorico, que vist al plànol sembla que està prop però una vegada iniciat el trajecte ens adonem  que no està tan a prop com pensàvem.

Caminem i caminem passant per La rocca de Brancaleone  construïda durant el període de dominació veneciana al segle XV. 

La rocca de Brancaleone

I després  anem vorejant una carretera transitada. Tanmateix nosaltres no ens descoratgem i, amb ànim i bona cama, arribem a la tomba encara que no entrem, anem justes de temps i a més a més ens havien dit que l’interior no val la pena, que el que valia la pena era observar l’estructura externa de l’edifici.

Mausoleo de Teodorico.

La construcció és del segle VI. Teodorico era rei dels ostrogods. Els mausoleu és un macis edifici de dos pisos i els costats construïts amb blocs de pedra. La cúpula és monolítica, és a dir treta d’un sol bloc de pedra, i mesura 11 metres de diàmetre i quasi 1 metre d’espessor.

I amb este última visita ens acomiadem de Ravenna i dels seus mosaics, ens acomiadem d’este paradís dels amants de l’art i tornem a la preciosa ciutat de Bolonya a fer una passejada per la seua plaça.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, RAVENNA des de BOLONYA