Pàgines

dimarts, 10 de juny del 2014

VALÈNCIA: Edifici de L’ESTACIÓ DEL NORD

Ja la  puc veure una i mil vegades...sempre trobe un detall diferent que m’agrada.



L’actual estació del nord de trens de València va ser declarada Monument històric artístic l’any 1961, l’any 1983 fou catalogada com bé d’interès cultural i està considerada com estació històrica per part d’Adif. Totes les condecoracions que li han donat les val.



Té el valor afegit de ser un edifici funcional, m’agrada que l’estació de València, estiga tan cèntrica, personalment ho valore quan vaig a altres llocs grans perquè afavoreix la visita a la ciutat. En concret l’estació del Nord valenciana, a pocs minuts de la plaça de l’ajuntament, té molta fluència de passatgers i connexions a  les línies de metro i autobusos principals. Només eixir de l’estació i tota València està a un pas. Al menys per a mi que m’agrada caminar.

És un dels edificis emblemàtics de la ciutat del Túria, dels que s’hi conserven del passat. Cada vegada que hi vaig, que no en són poques per ser el tren un dels meus mitjans de transport habitual, gaudeisc de la bellesa arquitectònica de l’edifici, que no passa desapercebuda mai, ni la primera, ni l’enèsima vegada que s’hi va.

L’edifici, situat junt a altre considerat dels “grans i importants” de la ciutat com és la plaça de bous,  crida l’atenció quan estàs situat als carrer d’enfront. D’estil modernista va ser construït per Demetrio Ribes, un dels arquitectes de la Companyia i inaugurat l’any 1917. 



Si estàs de visita per la ciutat i encara no has entrat dins, no pots evitar  travessar el reixat d’estil vienès i accedir al pati descobert que separa l’estació del carrer transitat que té davant. El pati és ampli, cal anar d’un costat a altre per admirar totes les perspectives de l’edifici, que en eixe punt, situats tan a prop, és impossible veure totalment. 

L’estructura externa és espectacular, tres cossos, dos laterals en forma de torres i un central que és la porta principal. La façana té dos plantes on s’hi combinen mosaics vegetals, taronges i flors... tot s’inspira en l’agricultura valenciana. També s’hi veuen escuts de la companyia ferroviària i l’escut de la ciutat. I a l’àtic de la torre central està situada la imatge corporativa representant el món sota una àguila simbolitzant la velocitat.



L’arquitectura és digna d’admiració però la decoració és el que reclama l’atenció quan mires amb detall. Són peces ceràmiques plenes de color i s’hi poden veure tant a l’exterior com a interior. 



Passem al cancell.  El primer que veuen els ulls és l’exuberant decoració de les taquilles, després seguim la sala amb la mirada. Trobem de nou  decoració de ceràmica vidriada, trencadís, fusta, vidre i un gran mosaic de Jose Mongrell . Totes les parets i columnes ricament decorades envolten la sala creant un ambient acollidor.


Tot el conjunt modernista és singular, i d’una gran bellesa, una harmonia de colors i elegància, Me n’adone que hi ha moltes estrelles de cinc puntes i hi ha un motiu, era l’emblema de la companyia de ferrocarrils del nord.

Hem de parar l’atenció en tots els detalls i tambè en el que diu: està la frase bon viatge escrit en diversos idiomes.

M’agrada esta mescla d’arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives, trets típics del modernisme.





Però sense dubte al cancell, abans de passar a la zona de les vies, trobem una sala que anys enrere estigué dedicada a cafeteria, la tancaren per restaurar-la i el resultat és una sala preciosa, batejada com la sala dels mosaics, on s’hi concentra tot l’art mostrant aspectes de la Valencia tradicional: paisatges i dones típiques valencianes, la barraca, o productes que dóna l’horta valenciana, sobre tot s’hi veu molta taronja.







QUADERN DE VIATGE, València, TARDOR 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada