Diu un refrany popular egipci: “Qui beu aigües del Nil desitja beure de nou este aigua, doncs cap altra podrà apagar la set”. I és per això que jo vaig anar i vaig tornar; i no conformant-me en el que ja havia vist vaig voler tastar també les aigües del llac Nasser.
Què dir i no repetir-me? Millor callar. Tot el que conte sobre Egipte i el seu esplendor està ja escrit, jo mateixa ja ho he plasmat. En este passeig fotogràfic no em pararé en detalls d’història. Ja està dit en altres capítols, per la qual cosa si es vols saber més, cal clicar al link corresponent.
El temple de Luxor, herència del passat, és una meravella. Passen els anys í continua sent-ho, i en passaran més i ho continuarà sent.
 |
Des Luxor anàrem a KARNAK.
 |
 |
 |
Tots dos em semblaren igual d’espectaculars que la primera vegada que els vaig veure anys enrere.
REFLEXIONS POSTERIORS, EGIPTE, estiu any 2000
Pots llegir més sobre EGIPTE a l'etiqueta corresponent clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada