LA BRETANYA FRANCESA : St MALO i DINARD a la costa Esmeralda.

El sol dóna vida, és per això que estes poblacions costaneres són tan venerades en la part nord de França, les platges són grans, boniques i les poblacions tenen totes les infraestructures turístiques preparades.

Els antics corsaris ja no estan a St Malo, el que queden són els seus fantasmes. Ara venen els turistes que busquen platja i trobar el que queda de la petjada pirata.

St Malo és una ciutat costanera de la Bretanya francesa envoltada per muralles. Una preciosa estampa que s’hi veu des del mar. Portes endins les muralles queda resguardada la part monumental, històrica i actualment turística. El port dóna al canal de la Mànega. Els seus habitants no es consideren ni francesos ni bretons sinó de Saint Malo i s’anomenen “malaouins”.

Saint Malo: platges precioses i clima bo, ingrediens temptadors per al turiste de sol.

Saint Malo es va especialitzar com a port corsari dedicat a lluitar contra els anglesos i per això es coneguda com la ciutat corsària. Una estàtua de Robert Surcouf corrobora la importància d’este afamat pirata (1773-1827) que va contribuir a la riquesa de la seua ciutat natal. Assetjava les naus angleses en India i després de fer fortuna va tornar a la ciutat, als 35 anys.

A la ciutat volen que  la petjada dels corsari  quede patent, que no s’oblide el passat: vaixells pirates, mims...

És una ciutat fundada al segle XII i va adquirir màxima prosperitat al segles XVII i XVIII pels navegants que armaren bucs cap a les Indies i Àsia. El principal atractiu turístic, a més de gaudir de les platges, és passejar tranquil·lament per la zona emmurallada ”intramuros", i és el que nosaltres fem.

Agafem el camí de la muralla i es veu al primer colp ull que la ciutat està molt restaurada. Després dels bombardejos de 1944, a la segona guerra mundial, la ciutat va ser reconstruïda segons plànols originals seguits fidelment per a no perdre l’essència del passat.

És agradable l’ambient de la ciutat i el de la platja amb la gent que s’està bronzejant. Hi ha molta zona enjardinada. Seguint les muralles s’hi pot recórrer quasi tot el casc antic, amb jardins on estan, perennes i vigilants, navegants celebres com Jacques Cartier o el corsari Rene Surcouf.

El passeig per les muralles comporta unes precioses vistes a la mar.

Caminem a pas tranquil amb bon oratge mirant un costat, la platja, l’oceà atlàntic, i a l’altra les cases, algunes de les quals tenen les finestres obertes i podem escodrinyar el que passa per dins.

El passeig el fem sense pressa, observant tot el que ens ve al pas.

Arribem a la torre construïda al segle XVI en forma de ferradura. És coneguda com la "Gran Torre del Homenaje del Duque Jean V". Pertany al castell construït pel ducs de Bretanya i l’any 1590 va ser assetiat pels habitants de la ciutat, declarant-se república independent durant quatre anys.

Gran Torre del Homenaje del Duque Jean V

Donem un passeig lliure, sense mapa, sense saber on anem, només fem una visita conscient, de les sabem on anem, guiats per les torres de la catedral saint Vicent construïda al segle XII a l’estil gòtic. Després de ser destruïda parcialment a la segona guerra mundial, l’església va ser restaurada col·locant unes vidrieres i per substituir la que es va erigir al segle XIX, una agulla alta de granit inspirada en un model antic. A la dècada de 1970 es va reobrir al culte.

catedral saint Vicent construïda al segle XII

Hi ha molt de turisme, hi ha molt d'ambient. 

Malgrat no portar mapa sabem per on anem. En estos moments llegim un cartell al mur d’una porta d’entrada, la de St Vicent, construïda l’any 1709 i considerada la principal.

Porta d'entrada, per davant i per darrere.

Després del passeig parem en una plaça menudeta molt ambientada, just enfront tenim l’hotel de ville, és a dir, l’ajuntament, amb música en directe a les seues portes. Hi ha pintors a un costat i restaurants a l’altre. És el lloc ideal per descansar, per seure en una de les terrasses i dedicar-nos a mirar passar la gent, veure els pintors que pinten lliurement o fan retrats. Esta ciutat és realment agradable i també ho són les seues aigües.

Nosaltres s'asseguem en una terrassa i ens dediquem a vore passar gent.

Se l’anomena costa Esmeralda i és cert que té les aigües verdes, clares i netes. Passem un temps bo entre el bullici de la gent, escoltant parlar al nostre voltant en diverses llengües. L’oratge ens acompanya. Podria passar tota la vesprada en este lloc, mirant i escrivint... però ens hem d’anar a la veïna població de Dinard, que està  a 12 quilòmetres.

DINARD és també ciutat costera amb turisme de platja. Passegem pel passeig que voreja l’aigua tranquil·lament i tenim enfront les costes de la corsària saint Malo. 

Hi ha moltes flors perfectament col·locades, i mirant amb atenció trobe amagats focus de llum. Que bonic serà també veure estes ciutats il·luminades!

Des de Dinard hi ha una preciosa panoràmica de Saint Malo envoltada per la muralla.

Hi ha molta gent i ho trobe normal perquè estem enmig d’un pont festiu i la gent, aprofitant este bon oratge, busca el sol.

DINARD: una platja tranquil.la

Tinc curiositat de saber com esta de freda l’aigua i baixe a tocar-la. Té una temperatura idònia per al bany.

Trepitjar la platja quan no hi ha gent és un plaer, és una temptació no tocar l'aigua. 

Es veuen antigues mansions que denoten riquesa, pel que dedueisc que en esta població el turisme deu ser més selecte. És un ambient sofisticat i atractiu que la distingeix. Dinars té fins i tot casino. A final del segle XIX aristocràtics anglesos convertirien la localitat en una estació balneari i construïren enormes mansions al cim dels penya segats.

Els aristòcrates ja no hi són però la “niza del nord” conserva eixe aire d’exclusivitat. Són mansions que daten del temps de la Belle èpoque, de propietat privada, però hi alguna que permet la visita en estiu. Algunes semblen escenaris de tètriques pel·lícules...alguna recorda la que eixia en la pel.lícula “Psicosis” de Hitchcock. De fet el director va estar rodant en esta platja escenes de “Los pajaros”.

Hi ha mansions que recorden escenaris de pel.licules tètriques.

I vegem les casetes de bany al llarg de la platja de l’Écluse que és la que estem vorejant. També hi ha mansions modernes. Tot, antic i modern dóna elegància a la ciutat.

Les casetes dels banyistes li donen encant, és un toc del passat que poques platges conserven i que a mi m'agrada.

QUADERN DE VIATGE: LA BRETANYA FRANCESA estiu 2012

Si vols llegir més en este bloc sobre la Bretanya i Normandia clica ací