EGIPTE: ABU SIMBEL

No em pregunteu quin de tots els temples d‘Egipte m'agrada més...no sabria quin elegir...tanmateix sempre hi ha algú, i Abú Simbel és un d'ells, que sense raó aparent arriba més a l’ànima.

Retrocedeisc en el temps per a remuntar-me a la primera vegada que vaig contemplar ABU SIMBEL. Hi anàrem en un avionet xicotet, que només veure’l espantava per desarranjat i amb aparença clara d’inseguretat. El trajecte no va durar molt, encara que arribàrem quasi a la frontera amb Sudan, en territori nubi. I recorde que malgrat anar en un principi tranquil•la, contemplant el desert des de dalt, l’aterratge, res suau, em va fer pensar per moments que el viatge acabava mal.

La segona vegada hi vaig anar amb vaixell, altra manera diferent i no menys interessant. I a més a més vaig tindre el privilegi de gaudir d'un espectacle fabulós de llum i so, projectat a les façanes, que explicava la història egipcia.

ABU SIMBEL

Este temple és una joia arquitectònica i de bellesa incomparable. Són dos temples: El temple menor està dedicat a la deessa Hathor, personificada en Nefertari, esposa favorita de Ramses. La façana està decorada amb sis estàtues, quatre de Ramses II i dos de Nerfertari, que curiosament són de la mateixa grandària que les del faraó. Generalment les de Ramses eren sempre mes gran. 

Les dimensions són enormes.

I també està el temple major dedicat a Ra, Ptah i Amón. En la roca de la façana s’esculpiren quatre estàtues colossals que representen al faraó Ramsés II. Està considerat un dels més bonics construïts a l’època de Ramses i un dels més monumental d’Egipte. La façana fa 33 metres d’altura i 38 d’ampla. Les estàtues de Ramses assegut mesuren al voltant d’uns vint metres cadascuna. A més a més hi ha nombroses estàtues més menudes que representen la família.

Imposa l'exterior i també l'interior.

Malgrat ser construït, en teoria, per lloar els déus en la pràctica va ser erigit per donar glòria eterna al seu constructor Ramses II El gran. Hi ha estàtues del faraó per fora i per dins on a més a més hi ha gravats representant victòries guerreres. 

Abu Simbel no només és un dels monuments més majestuosos del món sinó que és també símbol de la gegantesca tasca de recuperació que s’hi va fer de 14 temples amenaçats pel llac Nasser. Va ser immens l’esforç que s’hi va fer per recuperar-lo de les inundacions del Nil, traslladant-lo a una zona més alta. I és de valorar com el tallaren per parts i peça a peça i després el muntaren. 

Són dos temples grandiosos recuperats de les aigües del Nil.

D’Abu Simbel ja he parlat i no vull repetir-me, però és un monument tan grandiós que no puc deixar de fer-li menció especial. Ja he dit en altra ocasió un poc de la història i també un poc del seu trasllat.

I és en esta part on vull parar-me en esta ocasió perquè si construir el monument en aquell temps del passat on no existien els avanços tècnics per construir ja seria un fet grandiós per les magnituds dels edificis construïts, el fet de desmuntar-lo i traslladar-lo a lloc més segur, fet en temps relativament més recents, no deixa de ser una odissea digna de comentar i detallar.   

El monument atrau a molts turistes.

Patrimoni de la Humanitat per UNESCO des de 1979 els dos temples excavats a la roca, formen part del Museu a l’aire lliure de Núbia i Assuan: Monuments de Nubia d’Abu Simbel a File.

Que Ramses II va ser el faraó que ho va manar fer ja està dit, no entre en més aspectes sabuts, tal volta cal anomenar anecdòticament que el temple al voltant del segle VI a.C estava totalment abandonat i l’arena havia començat a cobrir-lo, ja arribava fins els genolls de les estàtues. I així a poc a poc va ser abandonat i oblidat fins principis del segle XIX que va ser redescobert per un europeu. Primer un suís el va visitar, i en comentar-li-ho a l’explorador italià Belzoni, este no va voler perdre l’oportunitat. Va fer un primer viatge i entre tanta arena no va trobar l’entrada al temple. Però no va desistir i l’any 1917 tornà i va aconseguir entrar i emportar-se els objectes de valor que va poder transportar.

Però deixant a banda este fet, del redescobriment, de nou el temple corria perill. Abans era l’arena la que el va envair, ara serien les aigües les que l’inundarien amb la construcció de la pressa d’Assuan. Va ser necessari buscar nova ubicació a alguns temples, n'eren més de vint.  Abu Simbel, situat vora el riu era un d'ells. 

Va ser una gran mampresa, que comportà tallar el temple a peces de vint tones cadascuna i com si es tractà d’un trencaclosques muntar-lo en altre lloc. I tanta feina suposava moltes despeses. Diversos països contribuïren i foren recompensats amb alguns temples nubis. Es gastaren 36 milions de dòlars. Entre 1964 i 1968, els temples en perill foren desmantellats i tornats a muntar. 

Abu Simbel, com la resta foren col•locats perfectament al lloc nou, concretament el nou temple d’Abu Simbel quedava així resguardat a 65 metres més amunt d’on estava.

El tall es cobria d’argila i es va pintar del mateix color. En el cas de les pintures es pintaren del mateix color. En Abu Simbel hi havia especial dificultat perquè el temple estava esculpit en la roca i qualsevol errada podria suposar enfonsament.

Fotos procedents de google imatges.

Antigament el temple va ser construït amb l’orientació adient per a que els dies 21 d’octubre i 21 de febrer, (61 dies abans dels solstici) els rajos del sol penetraren al santuari. Es deia que eixes dates corresponien als dies d’aniversari i coronació respectivament. En traslladar el temple el fenòmen solar ocorre-hi en un dia de diferencia, és un dia abans.

Per això era necessària la perfecció del treball i el control exhaustiu matemàtic de col•locació de cada peça. Els rajos de sol havien d’entrar 60 metres per il•luminar les cares de Ramses i  dels deus Amon i Ra . La del deu Ptah no s’il•lumina perquè es considerat el deu de l’obscuritat. Per això es va crear un entorn similar: una muntanya artificial capaç de suportar tot el pes.

Tot un treball digne de valorar. Malgrat tot, l’edifici s’està deteriorant-se degut a l’erosió i a les filtracions d’aigua del llac Nasser. S'haurà de fer de nou esforç per evitar que esta meravella arquitectònica i històrica es faça malbé i acabe en enderrocs. Esperem Abu Simbel perdure en el temps tants anys més com els que ha perdurat. 

REFLEXIONS POSTERIORS: EGIPTE ANY 1987 i  ANY 2000

Si vols llegir més sobre Egipte, clica en l'etiqueta corresponent.