La LISBOA antiga: Sobre places i carrers- IPART

La veritable essència de Lisboa es troba recorrent places i carrers, descobrint raconets...i destriant d’entre el maremàgnum turístic, qui és lisboeta de neixença, jo ho he trobat entrant a les botigues centenàries. 

A la via Augusta està...la portuguesa...

M’agrada la ciutat de Lisboa, no em canse de pregonar-ho. Tal volta és pel sabor antic que s’hi respira en cada cantonada, tal volta perquè li estic dedicant temps a assaborir-la, no sé, tampoc importa. Parar l’atenció en llocs i detalls, en racons no tan transitats i en aspectes menys vistos i publicitats, comporta que conegues més la ciutat i alhora fa que arribes a estimar-la. No s’estima el que es desconeix...diuen els savis…i és cert.

LA PRAÇA FIGUEIRA a la Baixa Pombalina, és per a mi una de les places més acollidores de Lisboa. Cada dia hi passe, sovint li done la volta sencera perquè vull veure amb deteniment cada façana i establiment. I m’agrada la praca Figueira per menuda i per ben situada i perquè hi ha tot tipus de gent. Hi ha nombroses terrasses per a seure i prendre un café amb vistes al castell.

Praça Figueira, la que més m'agrada.

Des de la plaça tot està a un tir de pedra, la praça està al cor de la ciutat i té llocs únics, com la Confeitaria Nacional, on  prenem café i l’exquisit pastis de Belem, tan antic i afamat,  i ... malgrat ser lloc privilegiat, ni el pastis ni el cafè ens resulta més car.

Confeiteria Nacional, la més afamada...

Altre lloc interessant és el mercat da Figueira, on entrem i comprem de tant en tant, ens parem en productes típics, en vins... preguntem i ens deixem aconsellar.

El mercat de Figueira...on entrem a comprar...

També parem l’atenció en una botiga on el bacallà es ven al pes i salat. Esta botiga està en un carrer lateral i prop, molt a prop, en una menuda plaça, on està l’església de Sao Domingos.

. 

I en el centre històric de la ciutat...vegem moltes botiges populars i familiars.

És que a PRAÇA FIGUEIRA i els seus voltants, hi ha tantes botigues per parar-se, per entrar... Són botigues en molts casos familiars i este fet s’endevina perquè tots els que estan venent darrere el mostrador tenen la mateixa cara, són germans en algun cas o pares i fills en altres. 

Hi ha botigues de tot..i entrar-hi és retrocedir al passat.

Esta semblança familiar la veig clarament entre els dos venedors d’una drogueria, de les que jo anomenaria “de tota la vida”: de les que hi ha xampús, sabó, cremes, assecadors de cabell, maquines d’afaitar, pinta ungles, barres de llavis... fins i tot  perruques... i mil i un articles més, ocuparia molt d’espai si tinguera que fer un llistat complet. Tot està perfectament col•locat en prestatgeries que arriben fins el sostre i està distribuït de manera que en una ullada trobes el que vols i pots escollir. És un goig observar cada detall. Mentre espere el torn per a que el venedor s’ocupe de mi, jo no tinc altra cosa que fer més que  mirar i mirar d'esquerra a dreta i de dalt a baix. 

Enmig la plaça FIGUEIRA hi ha una estàtua eqüestre de Joao I. L’estàtua es veu fins i tot des de la praça do Comerço, altra plaça important a qui li dedicaré apartat especial, d’on eix un carrer, rua da Prata que va directe a esta plaça. L’estàtua es va re ubicar l’any 2000 per aconseguir la coincidència visual.

Joao I presideix la praça Figueira.

Antigament, abans del terratrèmol, hi havia un hospital, El Hospital Público de Todos-os-Santos, el més gran i important de la ciutat i d’Europa. Actualment i des de 1830 a la plaça hi ha altre hospital, però este no cura humans, "cura" nines, és l’hospital de bonecas, (nines), únic en Portugal. És un encant, de debó, cal entrar-hi.

hospital de nines (bonecas)

Contrasta la praça Figueira amb gran encant per les botigues, per la gent que hi viu i que no dubta en seure en un banc de la plaça al costat del turista més extravagant, amb la veïna PRAÇA MARTIM MONIZ, on un grapat de joves, dels que s’anomenen alternatius amb pírcings i tatoos, es fan una cervesa, o altra cosa, asseguts al terra sobre una gespa artificial.

Praça Martim Moniz

De PRAÇA MARTIM MONIZ s’agafa el famós tramvia 28. El primer dia ens  enfilem en el llegendari tramvia i ens deixa a les portes d'una bonica església. És l’església de l’Estrela, que destaca per la cúpula blanca i els campanars bessons que s’hi veuen des de lluny. La v amanar construir la reina Maria I, que jurà que si li donava un hereu alçaria un temple en el seu honor. És així com comença l’edificació, encara que el príncep va morir als onze anys, dos anys abans que s’enllestiren les obres. La tomba de la reina Maria s’hi troba a l’interior.

Com ens agrada gaudir dels parcs i jardins, donem una volta pel que hi ha just enfront de l’església, amb plantes tropicals.

Esglesia de la Estrela i jardins.

Però retornem a la  praça Figueira, el nostre punt central. Al costat està PRAÇA de DOM PEDRO IV, popularment coneguda com PRAÇA ROSSIO, més gran i elegant i la que té categoria de més important. Pedro IV va ser emperador de Brasil abans de ser rei i en este punt neuràlgic de Lisboa se li dedica una columna pel seu esperit liberal. La columna mesura 23 metres i l’estàtua del rei la corona, d’eixa manera és molt visible. La columna la sostenen quatre figures femenines que representen la justícia, la fortalesa, la temprança i la prudència, les virtuts que li atribueixen.

Praça Rossio

PRAÇA DO ROSSIO va ser en l’antiguitat escenari de revoltes populars i festes i feia funcions de plaça de bous. Va ser lloc de cruels execucions en temps d’inquisició de la mateixa manera que també va ser Praça Comerço. Al segle XIX la plaça va ser adornada amb dos fonts de bronze importades de França i es col•locà el paviment en ziga-zaga tan característic i que a partir d’este moment va proliferar en tota la ciutat. Conta la història que el fet de posar les pedres al terra va ser impulsat per Eusebio Pinheiro Furtado, governador miliar del Castelo i que foren reclusos els encarregats de col•locar les el paviment de manera tan original.

Praça do Rossio

Un gran monument la presideix, és el Teatro Nacional Dona Maria II. L’edifici ocupa el solar que va ocupar el Palacio dos Estaús que acollia a tots els dignataris que arribaven a la ciutat, fins el segle XVI que va ser la Inquisició qui el va ocupar. El terratrèmol de 1755, que tant va destruir, no el va afectar, però si un incendi  a l’any 1836.

Praça Rossio i el monument que és el teatre Nacional. 

Praça FIGUEIRA i praça ROSSIO, formen el centre neuràlgic de Lisboa, sovint passem d’una a altra i mirant l’estàtua central sabem identificar-la, també veient la grandària, una és més menuda que l’altra. Són places que des de tots els miradors de Lisboa als quals accedim les busquem i les trobem fàcilment, les reconeixem al moment, és ja com un joc, tenim un mirador davant i tot seguit, després de veure el castell, que no cal buscar perquè s’hi veu al primer copl d’ull...a buscar les places.

Cada dia passem per via Amparo, perpendicular de Praça Figueira... ens fa sentir com si estiguérem a casa...
és que som valencianes i MªAmparo és el nom d'una de nosaltres.

Quan estem a la part alta de la ciutat, busquem la plaça que tant ens agrada: la de Figueira.

QUADERN DE VAIATGE, estiu LISBOA 2014

Si vols saber més de Lisboa, clica ací.

Si vols saber més de Portugal, clica aci.