BANYERES DE MARIOLA: La llegenda de sant Jordi, del drac i la princesa.

Teatre popular i comunitari que representa tradició, exemple de treball que ajunta famílies i que desenvolupa la imaginació. 

Hui parle d’un poble i ho faré de manera subjectiva, com sempre, clar és! però esta vegada serà especialment. Estime el poble on vaig estar treballant i vivint  durant 12 anys, no puc dir més que lloances. M’agraden els seus carrers i la seua gent, m’agraden els seus voltants, que a més a més de formar part de les meues arrels, tenen valor paisatgístic i bellesa incomparable.

El Sant Jordi a Banyeres de Mariola.
Foto procedent de Sonia Casalderrey.

Comence, doncs, a parlar, però... atenció als viatgers!, esta vegada ho faig des d’una vessant diferent, hui no vaig a fer passeig pel poble per mostrar-lo, ja el faré amb deteniment en altra ocasió, hui vaig a parar l’atenció en una representació teatral i nocturna que no té punt de comparació amb altres i que té lloc al seu parc municipal principal, el parc de Vil•la Rosario, un parc que ja té valor per si mateix. 

El parc és de principi del segle XX, i em porta tants records! Entre altres destaque un perquè és el parc que veia cada dia mentre treballava a l’escola situada just enfront. I recorde els paons reials que venien al reixat extern de l’escola i s’hi quedaven observant els xiquets que atenien, o no, al mestre o mestra en l’escola. En el meus cas, el que fèiem era parar les classes i anar tots i totes a encarar-nos a les finestres, i expectants a traves dels vidres, esperàvem que els paons obriren les seus precioses plomes. I quan ja havíem vist l’espectable i els paons s’havien lluït mostrant tota la seua bellesa, tornàvem cadascú als seus afers: els paons al parc i els alumnes als seients a seguir escoltant al mestre o mestra. Tot ha quedat enrere, fins i tot els paons desaparegueren.

El parc de vil·la Rosario. amb els anecs...els paons...quan hi havien...la casa que a la represetació fa de palau i també es veu en la foto primera esquerra l'escola Alfonso Iniesta que està al costat del parc.

La llegenda del drac està organitzada per l’associació de la llegenda de sant Jordi de Banyeres. Vull saber més i busque a la xarxa, també pregunte a qui em pot contestar i entre tot em faig idea del que suposa esta representació teatral.

Fa anys que se’n fan, de representacions, i són cada tres anys. Cada vegada es supera, cada any s’engrandeix. L’ajuntament dóna suport i ajuda econòmica per a que siga possible l’esdeveniment, un esdeveniment que front tanta espèctativa este portat endavant durant dues dies. Tot un repte, altre repte més.

Fotos procedents de la xarxa i del web de l'associació de la llegenda de san Jordi, d'edicions anteriors a la del 2015.

Tot començà l’any 1981 amb la celebració dels 200 anys de l’arribada al poble de la relíquia de sant Jordi, el patró de Banyeres de Mariola. Eixe any es representà la llegenda a la plaça de l’ajuntament del poble, i degut a l’èxit es creà l’associació l'any 1999. Eixe any es faria la segona representació  a la plaça major. Des de l’any 2003 es recrea cada tres anys al parc de Vil•la Rosario.

Edició 2015, fotos procedents de Sonia Casalderrey.

És teatre popular, musical i a l’aire lliure, l’espai del parc perd límits, l’escenari no és convencional  i utilitzen rampes per pujar i baixar que creen l’ambient. Participen quasi 300 persones en escena, este any concretament han estat 280, amb famílies senceres del poble de totes les edats i que en esta edició del 2015 han oscil•lat entre els dos mesos de vida i el 88 anys d’Amparito, una iaia del poble molt estimada i coneguda per molts per la seua faceta de contacontes. Casualitats de la vida vaig conéixer a Amparito en un viatge pel centre d’Europa allà per l’any 1988, quan, ni estava vinculada al poble. El que és la roda de la vida... el que ha rodat... i jo he rodat des d'aquell Austria- Alemania-Suïssa que per a mi era dels primers viatges que feia.

Edició 2015, fotos procedents de Sonia Casalderrey.

En cada edició la gent que eix a escena canvia segons selecció. Però també s’ha de valorar la gent que participa sense donar la cara: els decoradors o els tècnics de tot tipus no visibles que ho fan possible des d’altra vessant o les bandes de música local, les corals i les colles de dolçainers... i fins i tot el grup de rock local Inercia. Tots tenen el seu rol important en l’engranatge total que és contar la llegenda.

Edició 2015, fotos procedents de Sonia Casalderrey.
Al centre i fent la salutació final està Amparito de 88 anys, la integrant de més edat de l'espectacle.

Les veus dels diàlegs estan enregistrades però la música és en directe, tot un risc valent, que se supedita al moment i a les inclemències del temps.

Tot és possible gràcies a Miquel Payá, de Banyeres, encarregat dels arranjaments musicals del muntatge des de 1999, i gràcies també a Jordi Garcia Villar, director teatral i autor del text versió lliure de la llegenda de Jordi. Tots dos fan un tàndem necessari per dur endavant la complexitat del projecte.

Edició 2015, foto procedents de Sonia Casalderrey. Salutació final.

L’espectacle fa riure, fa plorar, emociona... la gran marioneta de cinc metres articulada és espectacular, els focs d’artifici, el fum... la sang dansant.... quina preciositat de ball! tot em va encisar perquè va aconseguir envoltar-me, i també al parc i els 700 o 1800 persones que érem, d’una atmosfera absorbent i singular. 

Edició 2015, fotos procedents de Sonia Casalderrey. Salutació final.

Ara cal esperar tres anys més, estarem a l’aguait.

QUADERN DE VIATGE, 11 de juliol del 2015

Si vols saber més clica ací: associació de la llegenda de sant Jordi