Hui visitem un lloc que guarda misteris que ni el temps ni la història han desvetllat, més bé al contrari, el que han fet és donar un aura de llegenda magnifica que mai es podrà saber que té de veritat.
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
|
El lloc que visitem és el castell de Montesa, del qual només queden unes ruïnes, però si queda molta història, una història que no es vol oblidar. I és que va ser molt important, no solament l’orde religiosa que acollia sinó també el mateix edifici construït en lloc estratègic i privilegiat.
Actualment hi ha una bonica iniciativa que mostra el Castell de manera guiada explicant què era i qui hi vivia. I per a donar-li l’atmosfera de misteri hi ha dies que la visita també es fa nocturna.
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
|
Hi anem quan el sol comença a amagar-se, no volem perdre’s este espectacle fantasmagòric on apareixeran monjos i religiosos que ens contaran el seu paper en la història, no volem deixar l’oportunitat d’endinsar-nos per les dependències de l’edifici tan la part militar com la religiosa, encara que siga amb la imaginació, perquè malauradament actualment queda en peu poca cosa.
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
|
Però tot està en l’ambient, la vida i els fets, no costa imaginar gens. També la guia Tania va explicant situacions i fets. Aixi ajuntant la representació teatral i l'explicació és més fàcil, si cal, entendre esta orde religiosa que emprava les armes per defensar la religió, i a més a més, era un exercit professional, d’elit temut i efectiu, molt motivat per la fe. Com eren monjos no tenien ni família ni pertinences per la qual cosa dedicaven tot el temps a esta funció i allò que feien, ho feien molt bé.
Tot començà a principi del segle XIV quan l’orde del Temple es suprimeix i Jaume II d’Aragó i el papa Juan XXII crearen la nova ordre hereva dels bens del Temple. Així, a més a més, es crea una milícia que protegiria el regne de València que era la frontera sud de la corona d’Aragó. Montesa era porta d’entrada des del sud sarrains des de Castella.
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
|
L’any 1319 Jaume II fa donació de la fortalesa a la nova orde, que passa a ser l’única monàstica i militar del Regne de València.
I passà el temps... la vida continuà al castell-monestir entre resos i lluites.
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
|
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
L’any 1748 un terratrèmol va destruir part del castell i del monestir obligant els monjos que l’habitaven a s’hi traslladar a València, a la seu del convent de santa Maria de Montesa, sempre conegut com el Palau del Temple. En 1835 amb la desaparició dels senyorius, els bens de l’Orde passaren a mans particulars i l’orde desaparegué. L’any 1926 les ruïnes del Castell foren declarades Monument Nacional i l'any 1985 passà a ser Bé d'interées Cultural. El que es pot veure actualment corresponen a unes reformes fetes en època cristiana sobre base dels Castell musulmà.
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
|
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
|
Estem a l’exterior i l’observem. El castell fou edificat amb materials de primera qualitat i està sobre una roca. És una visió fabulosa. Ja contemplant tanta magnificència externa pense que venir a Montesa ha valgut la pena. Es veu solidesa, es veu la importància i poder. El castell de Montesa combina estructures de tipus militar amb les religioses, uns seguint la línia espiritual, altres la línia militar. I tot està ben diferenciat en dues zones: la miliar i la conventual, on vivien al voltant d’uns vint frares seguint la regla del Cister. I esta doble vessant el fa únic al País Valencià.
|
L'exterior del castell de Montesa, entre dos llums. |
|
Entrem doncs, amb respecte, a un castell històric, enigmàtic. Entrem i ens endinsem en la seua història. Passem pel pont i trobem el forn, ara no hi és, però unes dones perfectament vestides con si foren de l’època, ens expliquen què feien i per a què. Així comencem a imaginar l’activitat que s’hi donava. Desprès ja passem per altres llocs que abans eren dependències tancades o llocs necessaris per a la vida en comú, com els aljubs, l’habitació del maestre, màxima autoritat, la del prior i les dels novicis, l’església o el claustre, també la sala capitular perfectament identificable. Podem veure la torre del homenatge i la torre de la presó. I mentrestant ens eixen al pas personatges que han arribat del passat a l’actualitat per mostrar-nos la seua vida.
|
Representació teatral per distintes parts del castell mostrant la història del lloc. |
El poble de Montesa és bonic, no solament ho dic pel seu castell. Quan deixem la fortalesa trobem que està ple de costeruts carrers estrets que donen a una placeta boniqueta, on està l’església dels segles XVII i XVIII que guarda a l’interior elements decoratius de l’antic castell. I també hi és la Casa de la Vila, edificada durant la primera meitat del segle XVII.
Paga la pena la visita al castell, jo l’he feta nocturna, caldrà fer també la visita de dia.
|
Vistes des del castell. |
|
L'esglèsia i l'ajuntament. |
QUADERN DE VIATGE, primavera (6-6-2015) MONTESA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada