AMÈRICA: CURRÍCULUM VIATGER amb enllaços directes

Visita la pàgina especifica  per entrar directament al post que t’interesse.

Un poc sobre Amèrica

Sóc una privilegiada, no per haver fet magnífics viatges, sinò per gaudir amb ells. Ho dic ara i sempre ho repetiré.

Viatjar fa veure la vida de diferent manera. Estic segura. Després de visitar-los, els països grans, no els veiem tan poderosos i els menuts i discriminats, els veiem amb una mirada solidaria, tal volta protectora.

He estat en CANADÀ, en ciutats com Otawa, Toronto o Quebec, són ciutats boniques i acollidores, i no m’importaria tornar per trepitjar-les amb més deteniment, però com contra gustos no hi ha res escrit jo em decante pels nuclis més menuts, pels rurals i sovint infravalorats per deconeguts. I de Canada també conec Niàgara... quanta bellesa!... quina força que té la naturalesa... però quin mal que fem els turistes... convertint de vegades en circs, paratges màgics.

He estat a ESTATS UNITS, en la gran urbe Nova York que em va meravellar malgrat les paraules anteriors, perquè considere que és una ciutat formada per mil minicomunitats internes que saben conviure i que no desentonen quan es posen unes al costat de les altres. A Nova York vull tornar per caminar avinguda amunt i avall i repetir experiències que fa temps vaig experimentar. I d'Estats Units hi ha molt més que veure, de passada conec Washington o Philadelphia i de passada, molt de passada vaig veure les comunitats d’Amish amb les seues regles i normes ancorades al passat. com m'agradaria endinsar-me, camuflar-me a dins d'una comunitat, però només per veure i poder entendre.

D’Amèrica central he tingut la sort d’anar a COSTA RICA, amb un viatge lliure i a soles... molta gent desconeix estos paratges. I és el que els costa-riquenys volen... un turisme però controlat. Només perquè és un país sense exèrcit ja deuria de ser considerat una joia, si a este fet afegim que Costa Rica, com diu encertadamnet el seu eslògan publicitari, és pura vida, és verda i natural... Costa Rica val la pena.

I de MÈXIC... he trepitjat un poc la part maia... De tot em quede amb la ciutat de San Cristobal de las Casas, a Chiapas... la part més indígena i discriminada, on les reivindicacions cobren vida perquè són necessàries. I és que Chiapas està al mateix costat de GUATEMALA, on he estat ja dues vegades i tornaria amb els ulls tancats... La primera vegada va ser buscant el passat maia...i la segona vegada per veure els maies en l'actualitat una vegada ja coneguda la part maia del passat i a més amés fent una escapada a les ruïnes de Copan a HONDURES; el viatge guatemalenc es va centrar en conèixer la realitat actual, entrant a les seues cases i convivint am la gent, amb maies que conserven les arrels i tradicions, també visitant les escoles, anant als seus mercats locals o parant a xerrar amb agricultors que treballaven els camps des de primera hora. És un goig trepitjar un país endinsant-se en l’essència.

També de passada vaig estar a Belize, però tan poc de temps que quasi no compta. Va ser una mirada ràpida als seus carrers plens de jovens que ens escudrinyaven amb unes cares no molt acollidores i una mirada als paradisiacs callos... i una conversa llarga amb una jove, Regla era el seu nom, que em va contar la seua vida digna de plasmar-la en una novel·la.

REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger