Com sempre dic, m’agrada viatjar arreu del món però sempre amb les arrels ben enfonsades. Es per això que també li dedique el temps d’este racó viatger a mostrar allò que m’envolta i que estime tant. Tinc poc escrit però ja aniré augmentat els escrits, Espere. Vaig a fer un resum del ja fet fins estos moments.. per si us abelleix llegir-ho i tal volta conèixer-ho. Tan de bo poguera escriure de tot allà que conec!
Comence per citar Aielo de Malferit, el meu poble, d’on sóc i on visc. Li he dedicat un passeig especial i vídeo, un passeig ple de sentiments i que dóna una visio del que pot trobar el foraster que no ha vingut mai al poble. No estat tot contat ...el que falta ho deixe per a altre escrit que el complementarà. També li he dedicat a Aielo una ruta senderista que mostra un dels paratges que envolten el poble. La natura la teni per tot arreu, Aielo és menut i mires o on mire veus la muntanya...no és això ja un ingredient atraient?
I també atraient i menut és el poble de Carrícola, un poble museu, amb escultures que es confonen amb la natura. Val la pena la passejada per este poble líder en agricultura ecològica, en viure sa i de manera natural i en preconitzar als quatre vents que és la millor manera.
Les fogueres de Canals també les mostre, amb un guia especial.
Tinc escrit sobre la Bastida de les Alcusses, un poblat ibèric de Moixent, ven conservat. Qui no l’ha visitat pot esperar a la setmana que el museu de prehistòria organitza de portes obertes amb explicacions, visites guiades teatralitzades i un grapat d’activitats per a menuts i grans.
De Valencia capital he escrit sobre les falles, malgrat que no m’agraden especialment, també sobre l’afamada processó del Corpus. I sobre l’edifici de Renfe, l’ estació de Nord, molt bonic i cèntric. Sobre la ciutat i els seus racons, tinc més relats iniciats i que mostraré més endavant. I sobre els voltants de València podeu llegir al racó viatger sobre l’Albufera i podeu veure un simpàtic vídeo que també mostra l’interior d’una barraca típica valenciana.
Si de paratges natural parle, us mostre l’estimada Font roja...un vídeo d’un passeig en la tardor i el vídeo d’un passeig literari amb la companyia d’un escriptor.
I també mostre amb una estima especial, una ruta circular senderista per la vall de Laguar, hores i hores caminant en una vall on els moriscos s’amagaren i on lluitaren i a la fi perderen.. una vall plena d’escalons naturals.
De la província d’Alacant us mostre el poble tremendament turístic de Guadalest... per mi és especial perquè he anat mil vegades de menuda... ara he tornat per recordar. I de la ciutat d’Alacant tinc unes poques fotos...res escrit...qui sap si algun dia eixirà.
De la província de Castelló no tinc res escrit, Morella, Penyiscola i els pobles del voltant, ben bé valen una visita. Tal volta algun dia us mostre encar que siga en format fotografia.
Si de monestirs parlem us mostre el de Simats de la Valldigna però el meu preferit és el de Cotalba, a prop de Gandia.
I un poc més allunyat d’on tinc casa..està la visita al Racó d’Ademús ja quasi en Conca i en Terol...on vaig anar passant pel poble de Tuejar on vaig parar per visitar unes amistats.
I al final dic...quant que queda per mostrar!!!!
I al final dic...quant que queda per mostrar!!!!
REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada