VALÈNCIA: La plaça redona

Amagada, quasi invisible... encara té sabor antic malgrat haver estat envaïda per la modernitat.

La plaça redona de València està situada al barri del mercat, a la ciutat vella, en un lloc estratègic enmig de la plaça del Mercat, la plaça de la Reina i la plaça de l’Ajuntament. Diuen que va ser construïda a trossos així i tot forma un diàmetre perfecte de 37 metres. 

Sempre que passe per la plaça redona entre a escodrinyar-la, m’agrada per la seua situació amagada, quasi invisible, per acollidora, per familiar, per entranyable per les quatre entrades- eixides a uns carrers estrets que li donen vida... no obstant això només hi ha un accés a un carrer principal, és l’entrada per carrer sant Vicent. 

I també m’agrada per menuda…tant és així, que està prohibida l’entrada a cap vehicle. Les cases de quatre plantes que l’envolten formen una paret que fa la volta sencera a la plaça.  Hi ha trenta quatre edificis de diferents grandàries i característiques. Els edificis tenen tres plantes, els dos primers amb balcons de forja i el tercer amb finestres.

Una font central que està perenne des de 1850 la decora i un fanal la il·lumina. Envolta la font un espai que permet al vianant donar la volta. I un anell de botigues l’envolta amb coberta en forma d’anell. Al baixos de les cases hi ha també botigues que amb el pas del temps canvien.

 La plaça no és més que la continuació del mercat que està tan a prop però no es ven menjar sinó roba teixit i records turístics.

 Va ser dissenyada l’any 1837 en un espai comercial, especialment dedicat, aleshores, per a la venda de carn i peix, es per això que un dels carrers obert a la plaça s’amoneda encara actualment carrer de la pescateria. És un indret popular segons es dedueix pels nombrosos bars i negocis familiars. Són locals menuts on no tenen cabuda les franquícies que empren locals grans. I a més a més es conserva esta particularitat.

La plaça va ser catalogada com bé d’interès local i quan va ser construïda estava just al centre geomètric de la ciutat, ara ja ha variat. Si pareu per València, busqueu-la, està a les guies turístiques, val la pena endinsar-se, escodrinyar-la detall a detall, malgrat i estes paraules les dic amb pesar, no tenir l’encant del passat.

Des de l’any  2008, i durant uns anys,  ha estat d’obres per a dur a terme la restauració de les cases que estaven en estat ruïnós. Tanmateix, mentrestant la plaça no ha tancat, s’hi podia entrar per veure el que estaven restaurant. La nova plaça quedà inaugurada a l’estiu del 2012.

A uns els agrada a altre no tant. Desconec que han canviat o no respecte als plànols originals, jo parle del que he conegut des d’uns 30 anys enrere. Particularment la trobe un tant artificial, això si, sense brutícia, però al meu parer ha perdut un poc l’encant, l’autenticitat popular que la caracteritzava fins i tot en temps on el turisme ja l’havia descoberta.

Pense que s’han esborrat les petjades de la seua història. Restaurar deuria ser conservar i no adaptar a la contemporaneïtat.

La plaça redona d'abans...fotos procedents de google imatges.

Queda per a l’oblit, malauradament, la imatge idíl·lica de la fusta que s’endevinava corcada, dels colors de les parets deslluïts i la dels cartells antics. Ara queda per a la posteritat l’estructura de metall i vidre, que, sibjectivament pense, està fora de lloc. I també queda soterrat per a la història valenciana el treball del comerç valencià plenament representat en els oficis que hi havia a la plaça. Alguns establiments s’hi dediquen al mateix de temps enrere, altres han canviat al producte més rentable turísticament i també estan els que s’han reconvertit en bars i cafeteries. Eliminant els cartells a la porta de la botiga ha desaparegut un ingredient que podria contribuir a mantenir viu el record a la memòria de les noves generacions.

Comerç hi havia i hi haurà, continuen els diumenges afegint-se als que hi estan habitualment, uns venent quadres i gravats altres animalets majoritàriament aus, i sobre tot segells cromos, monedes i llibres d’ocasió. Però tot estos elements quedaven millor emmarcats amb l’altra plaça, l’antiga, la vella, la de sempre, a la que hagueren pogut restaurar sense modernitzar.

Però ara ja està, és el que hi ha.

QUADERN DE VIATGE: VALÈNCIA, tardor 2014

Si vols llegir més de València, clica ací.