Visitem el Castelo das Mouros amb condicions climatològiques pèssimes, com si el mateix dimoni bufara amb intencions malèvoles de tirar-nos per les roques avall... tal volta pensant que algun de nosaltres cauríem directament a l’infern...
 |
| Entrada al castelo das Mouros a Sintra |
Estem de vacances passant uns dies a Lisboa i hem agafat un tren de l’estació del Rossio. En un tres i no res estem a Sintra.
Hem visitat el Palau da pena i m’he quedat meravellada amb tanta extravagància. Ja ho sé, imagine el que penseu... m’agraden les coses diferents i esta és una mostra. Despres del palau da Pena on hem arribat en autobús des del poble, baixem a peu a visitar el Castelo das mouros del segle VII i IX.
Hem visitat el Palau da pena i m’he quedat meravellada amb tanta extravagància. Ja ho sé, imagine el que penseu... m’agraden les coses diferents i esta és una mostra. Despres del palau da Pena on hem arribat en autobús des del poble, baixem a peu a visitar el Castelo das mouros del segle VII i IX.
M’agrada, em recorda al que tinc a prop de casa, concretament a Xàtiva, però este és més gran. Les muralles són espectaculars i les vistes al precipici esgarrifen i més quan passegem entre merlets amb un fortíssim vent incòmode, que ens pot fer caure roques avall. Pense si no és el mateix dimoni qui bufa i bufa amb intencions malèfiques d'emporta-nos de convidats a sa casa...No hi ha trams perillosos però realment el vent molesta i impedeix avançar.
Anem de torre a torre, com bonament podem... Pugem i pugem escales malgrat les inclemències del temps... Al final arribem a la torre del Homenaje, amb 500 esglaons, és on s’hi veu la millor panoràmica dels voltants. El poble de Sintra s’hi observa a la perfecció, el palau Da Pena també. També el Palau Nacional que més endavant visitarem.
Eixim del Castell, ja hem tingut prou vent. Esperem l’autobús recolzades a una gran roca que sosté el Castell das Mouros. Agafem el bus 434 des del Castelo perquè volem anar de baixada al poble, però el bus té el seu trajecte establert, així que retornem al Palau però ja còmodament assegudes al seient de l’autobús, agafa visitants i després passant de nou pel Castelo arribem a Sintra.
Quan estem al poble busquem l’oficina d’informació i turisme, on encara no habiem anat, i ens aconsella com acabar la vesprada. Li fem cas a la jove que ens atén i després de dinar en una terrassa d’un dels nombrosos restaurants el bacallà diari i patint fred per estar a l’ombra d’un arbre, anem a la Quinta Regaleida, patrimoni de la Humanitat per Unesco i que està a una passeig d’uns 10 minuts caminant. Uff...quina meravella....que us mostraré en capitol a part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada