RESSENYA de cine: EL RENACIDO

EL RENACIDO

Alejandro Gonzalez-Iñarritu

El renacido és una pelicula dura i esgarrifant però ben feta, m’agradà en el seu conjunt per les interpretacions, per la temàtica, pel paisatge…

Quan la vaig veure no sabia que està basada en un fet real, tampoc sabia que el guió es basà en una novel.la de Michael Punke. Per totes dues coses, ara la trobe més valuosa perquè m'ha fet analitzar-la amb altres ulls.

Ara ja sé tota la història que hi ha darrere de la pel.licula: sé que Leonardo di Caprio interpreta un personatge que va existir al passat. És la vida de Hugh Glass, un explorador, tramper, un personatge llegendari per la particular experiencia patida l’any 1823 quan tenia 43 anys i siguè atacat per un ós grizzly. Era una femella que intentava protegir les seues cries. Passà al riu Grand en Dakota del Nord. L'atac de l’animal li causà ferides mortals i el donaren per mort. Les ferides eren al cap, gola, esquena, deixant al decobert les costelles, a més a més de deixar-li una cama trencada.

Però Hugh Glass era fort i contrariament al que s’esperava, i una vegada abandonat per dos companys, va aconseguir recuperar-se i començà el regrés amb els seus. Va fer un trajecte de sis setmanes, entre 123 i 322 quilòmetres, dades que varien segons fonts consultades. Si, és una cruedat però l’abandonaren pensant que moriria en no res. Curiosament, i com un afegit que no està en el contingut de la pel.lícula, us conte que, després de reviure milagrosament i passar tanta peripècia dramàtica, moriria només 10 anys després de manera violenta: a mans dels indis alikara. Junt a altres companys fou capturat i els tallaren la cabellera.

La pel.licula transmet veracitat, duresa, drama... hi ha imatges realment impactants que no deixen impassible a l’espectador, una d'ellles és quan es mostra l’atac de l’ós. Sembla tan real que particulament creia sentir les dentellades de l’animal quan li les pegava al protagonista de la història.

La recreació dels fets esta basada en retalls de periòdics relatant el fet, en cartes, en testimonis que feren companys de trajecte, així i tot la llicencia del director permet canvis que no corresponen a la realitat i que contribueixen d’alguna manera  arrodonir la trama principal.

Un detall  que canvia de la realitat a la ficció, és que el fet passà en agost i no en hivern com es mostra  a la pel.lícula,  per contrast el que és cert es que el protagonista va sobreviure guiat per l’esperit de  venjança. Però en la vida real, al final  la venjança no es pot concloure i no arribà a matar el culpable, perquè  quan el trobà era un oficial “propietat de l’estat". A canvi l'Estat l’indemnitzà econòmicament.

Sobre el fet si tinguè o no una dona nativa, diuen que pot ser cert. Anys abans el vaixell on viatjava va ser capturat per pirates i es veié obligat a quedar-se amb ells. Després els pirates, i ell, foren capturats pels indis. I quan estava a punt de ser sacrificat, com la resta de  companys va fer un gest, (oferir-los pols de vermelló) que agradà al cap de la tribu per entendre-ho com una mostra de respecte, i  el convidaren a viure amb ells. Hi estigué durant 3 o 4 anys, si tingué o no esposa Pawnee no és un fet confirmat, però podria ser. I que tinguera un fill com mostra la pel•lícula tampoc és un fet que se sap si ocorregué realment.

De Glass es diu a la pel.lícula que havia matat a un oficial mentre atacaren la tribu on ell estava… este és altre fet no contrastat oficialment. 

Cert que Leonardo di Caprio es mereix tots els guardons i més. És impressionant el treball que fa, es nota les condicions duríssimes de la filmació i la interpretació és totalment creïble. Sense saber qui són els contrincants en  la lluita pel guardó americà, per mi que li donen l’oscar ja, no cal esperar.

*Informació treta del blog 20minutos.es-cine