AGDE ( FRANÇA)

Un poble atípic pel color predominant, Marco Polo el qualificà com la perla negra del Mediterrani.

Este trompe-l’oeil, és una de les sorpreses que el poble amaga.

A Agde anem des de Montpeller que és la nostra seu en este viatge per la zona sud de França. De Montpeller he visitat la catedral i els  voltants, el barri antigona i passem temps per la neuràlgica place de la comedie. L’estació de Montpeller està molt bé, nova i amb serveis per a les necessitats bàsiques dels viatgers. A la bitlleteria s’ha d’agafar numero per al torn i si hi ha disponibilitat de servei en espanyol et donen altre número a banda. Tot un entramat de normes que al final de viatge ja esta desxifrat. Ha estat bé el servei en espanyol perquè així d’una tirada hem comprat tots els bitlles del dia, anada i tornada. 

De camí veiem la catedral de Beziers...no parem...tal volta en altra ocasió...

catedral de Beziers des del tren...

Arribem a Agde i visitem el poblet. Té al voltant d’uns 20000 habitants, un poc més, així que tampoc és tan xicotet. Originàriament fou habitat pels grecs que la fundaren fa 2600 anys i en honor a la deessa grega Agatha Tyche li van posar nom, és la raó del per què veiem per tot arreu el nom d’agathois nomenant als seus habitants, com una derivació del nom de la deessa grega.

Poble que porta el nom en honor a una deessa grega.

Durant el segle XVII la ciutat prosperà amb el Canal du Midi que creua la ciutat. D’eixa mateixa època d’esplendor daten les grans cases que s’hi veuen. El Midi li donà riquesa. Amb el temps el port de Seté cobraria protagonisme perquè al seu riu es va fer innavegable per culpa del sediments.

Nosaltres volem veure eixe canal i, si es possible, passejar un tram. Mirem els horaris del vaixell del Midi i no ens venen bé, ocupen mitja jornada i són massa hores per a nosaltres. El que si fem al final de la jornada és un tram a peu, arribant fins la resclosa redona i donant un passeig pel canalet que dona al gran canal, un encert de passeig que es mereix un capítol a banda que explique tot al voltant del Canal du Midi que és Patrimoni de la humanitat. 

La resclosa i tram a peu que mostraré a banda.

Agde ressalta per les construccions en basalt, que és pedra negra. I és que la ciutat està construïda al peu del Mont Saint Loup, un antic volcà. La costa volcànica del Cap d’Agde que està prop, també té l’arena de la platja negra. 

Altre aspecte que em crida l’atenció és la quantitat d’artistes que hi viuen, hi ha tants que hi ha ruta per a veure’ls als seus tallers propis. Hi ha escultors, pintors... també teixidors. Tenen els seus llocs de treball i exposició.

Hi ha molts "ateliers", tallers d'artistes.

La catedral ressalta perquè sembla un castell fortificat però està encaixada entre cases i no es veu en totalitat. És originaria del segle XII i per ser tipus fortalesa i negra  el viatjant Marco Polo en arribar a esta població i veure-la, la va descriure com la perla negra. Entrem dins i un detall em crida l’atenció, és la figura del Papa romà pintada en un lateral com si fos un assistent més, a punt d’escoltar la celebració litúrgica, és una pintura que sembla real. No és l'unica pintura que enganya que veurem a la ciutat.

La catedral sembla una fortificació.

També el trompe-l’oeil (trampantojo en castellà) que hi ha a una placeta a prop de la catedral, la place Picheire, no sembla pintat. És el trompe-l’oeil, que s’hi podria traduir com “enganya ulls”, més bonic i gran que he vist mai, i n’he vist uns quants, sobre tot a Itàlia. És un dibuix  tan ben fet que no se sap què es real i que es pintat, de fet hi ha un fanal que es confon amb el que esta dibuixat. Tota una obra d’art urbà.

Trobem un trompe-l’oeil digne d'admirar, es confon què es real i què és pintat.

El passeig pel centre històric d’Agde es fa ràpid, primer hem parat a mirar un fragment de les muralles.

Les muralles.

Tot el que s’ha de veure està prop un de l’altre. Fem una ruta circular observant façanes més antigues, les de basalt que conviuen amb altres més modernes,

La pedra negra ressalta en les construccions.

I algunes que malgrat ser de construcció actual semblen de principi de segle XX, és el cas d’una drogueria en la qual pare per observar-la amb deteniment. 

En esta botiga hi ha de tot...

Hi ha un carrer ple de restaurants, i el que destaca és que hi ha de totes les nacionalitats: marroquí, vietnamita, tunisià, indi... i francès per suposat. Hem acabat al riu Herault i el port pesquer.

El port pesquer.

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015