Pàgines

dimarts, 5 d’abril del 2016

RESSENYA LITERÀRIA: TERRES DEL NORD




TERRES DEL NORD

Jordi Canal-Soler

Alaska no és un destí que tenia en ment per visitar a curt termini quan vaig agafar este llibre entre mans, sobre tot perquè en tinc molts altres pendents i mai m’havia parat a pensar en esta part del món tan allunyada. El més a prop d’Alaska on he estat, fent recapitulació mental viatgera, va ser... una vegada que vaig passar, com un llamp, per les ciutats canadenques de Montreal, Toronto, Ottawa i Quebec... i l’altra part de Canadà, més propera a Alaska, la vaig deixar de banda...i és que era un trajecte fugaç i no hi havia temps material.

I ara Jordi Canal-Soler m’ha despertat ganes de viure el que ell ha viscut  i que tan bé conta en esta guia-manual-llibre d’història-experiències-anèdotes... I és que, Jordi és un gran viatger experimentat que sempre va ben documentat, a i més a més, durant este viatge, altres llibres d’aventures l’acompanyen.

No sé si faré algun dia este trajecte, però el que si dic és que llegint estes pàgines ja l’he fet. I és que Jordi Canal-Soler sap escriure, transmet, contagia el que sent, de vegades el seu fred o patiment per la fatiga, altres l’alegria, com quan va d’autoestopista i troba qui el puja... o també ens fa sentir el goig després d’una bona conversa.

És una realitat dir que l’autor sap comunicar literàriament. I, també és bon comunicador xerrant amb la gent, com bé ho demostren les seus intervencions radiofòniques viatgeres, o les seues conferències, que no en són poques. No és la primera vegada que dic que l’autor en qüestió sap escriure, ja ho vaig fer ressenyant el seu llibre on conta la seua odissea cap al Pol Nord, un trajecte envoltant de gel, de fred de solitud.... 

En "Terres del Nord", Jordi parteix de Juneau, a partir d’este punt llegint el llibre fem un viatge històric i literari acompanyant a l’autor en el seu trajecte: Haines, Skagway, Ghilkoot trail, Whuitehorse, Dawson, Fairbanks, cercle polar artic, Barrow, Nome, Denali, Anchorage, Homer i Kodiak. 

Amb estil directe, descriptiu i subjectiu, són els ulls del viatger curiós els que ens guien, ulls que també complementen el que veuen tirant la mirada enrere i mostrant-nos fets històrics i personatges del passat que ajuden més a entendre. Les anècdotes que conta, siga pròpies o d’altres, siga del present o del passat i que han estat protagonitzades per personatges llegendaris ajuden a entendre, també les fotos incloses al llibre. I a més a més estan les fotos que inclou al seu web de viatges i que he estat mirant alhora que avançava en la lectura del viatge. 

M’agraden les continues referències al cine que fa perquè convida a recordar les pel·lícules situades en estos paratges o les referències bibliogràfiques que motiven a llegir algun que altre llibre. Hi ha moltes. Els referents històrics tampoc no falten.  

Jordi amb ulls curiosos trepitja els mateixos camins que aquells buscadors d’or trepitjaren fent homenatge a aquells que, per altra banda, no eren homes pobres sinó gent amb diners perquè mamprendre l’aventura de l’or tenia moltes despeses. Alguns d’ells eren intrèpids, altres inconscients, també hi hauria de desesperats o cobdiciosos i hi hauria qui se’l podria qualificar amb tots estos termes.

I així de la mà d’un gran viatger fem el que ell fa: entrem en mines, vegem com remunta el salmó pel riu, seguim els rastres dels ossos... de caribus, de balenes, de bous mesquers, de gossos de trineu... trobem serradors de boscos, coneguem  als indis tingli, entrem a curiosos museus... coneixem ciutats vives i altres ja mortes que foren seu dels buscadors d’or que vingueren per estes terres. Còmodament llegint, caminem per la dura senda chilkoot trail, ruta obligada dels buscadors, un camí gens fàcil ple de fantasmes. I també al seu costat experimentem què és allò de buscar or, en el riu i plat en mà. També visitem als inuit alguns dels quals viuen entre cranis, costelles, vertebres i altres ossos de gegants marins. I amb ell coneixem l’existència d’un oleoducte que trenca un paisatge idíl·lic.  I és que Jordi també ens mostra allò que no és bonic, com el riu ple de salmons morts i putrefactes o els problemes per l’escalfament global.

El llibre és molt fàcil de llegir per estar separat en capítols curts amb un títol explicatiu.  Estic  segura que “Terres del Nord” agradarà a molta gent. Agradarà als amants de la natura i de l’aventura, i també al lector en general que busque llegir sobre anècdotes del   passat   protagonitzades   per   personatges de fama mundial o anècdotes del present que l’autor viu i conta amb  tocs  d’humor explicant el que sent i el que pensa. 


2 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Mariló! Venint d'una escriptora i viatgera com tu, les teves paraules són dels millors elogis! Una abraçda, Jordi

    ResponElimina