RESSENYA LITERÀRIA i de cine: EL MÉDICO

EL MÉDICO

Llibre: Noah Gordon

Direcció pel.licula: Philipp Stölzl

Qui no ha llegit el llibre de Noah Gordon? Qui no ha vist l’adaptació al cine? I a que espereu? No tardeu, però no patiu, és un d’eixos llibres i una d’eixes pel•lícules perennes. No és una publicació recent, va ser best seller l’any 1986, tampoc és una pel•lícula en cartelera actualment, però si busqueu ho trobareu, les joies perduren sempre. 

“El médico” és el primer llibre d’una trilogia, li segueix “El Chaman” i “La doctora Cole”. Particularment em quede  amb “El Médico”, és el meu preferit i el que vull ressaltar. Y si he d’escollir trie el llibre a la pel•lícula, primer perquè està molt ben narrat i segon perquè està més complet i mes detallat, passen moltes més coses de les que la pel•lícula ha pogut mostrar. És normal quan es tracta d’un llibre tan condensat.

Així i tot, veure o llegir “El Médico” val la pena pel tema: la força de voluntat d’un jove de l’Anglaterra dels segle XI que té un don, i és que nota quan la mort està prop. El protagonista es queda orfe i va a parar junt a un barber cirurgià. Però Rob, que es el seu nom, a més a més del don, té un ferm desig, vol saber més sobre les arts curatives del que l’ha acollit, no es conforma amb el que fa el seu protector quan exerceix de barber cirurgià. El barber posa remeis casolans, i unes vegades cura i altres no tant i té clara una premissa: “Cuanto más duele, más respetan al cirujano-barbero”. Sincerament, no voldria caure en mans similars. 

Rob creix al costat d’este personatge perfectament interpretat pel suec Stellan Skargsgard i decideix que vol ser metge. I, ni més ni menys,  vol que el seu mestre siga el millor que hi ha: Ibn Sina, que viu a l’altra part del món. Malgrat sonar rocambolesc,  quan es llig o es veu en cine, sona creïble totalment. Hi està la gràcia en escriure, o la gràcia en saber fer pel•lícules.  

L’actor angles que fa de Rob (Tom Payne) m’agrada, però la seua interpretació no ressalta especialment, ressalten els seus ulls blaus preciosos que captiven en cada moment. Era el seu primer paper en una pel•lícula de tantes dimensions i junt a actors de primera fila, així que el resultat és pot qualificar, fins i tot, de massa bé pensant en la pressió que deuria tenir el fet de portar el pes de la pel•lícula. I el que fa de mestre és actor de nom i rellevància, Ben Kingsley, un gran actor que segurament tothom recordarà per fer de Gandhi i que en esta pel´.licula a bon paper, com sempre. Sóc una incondicional de Kingsley, ho reconec. També apareix el Sha de Persia interpretat per l’actor francés Olivier Martinez conegut per actor però també per les seues relacions amoroses, algunes de les quals són molt conegudes. I també apareix una jove actriu anglesa, Emma Rigby, la xica de la pel•lícula, que, curiosament interpreta a una jove que diuen és espanyola.

“El médico” també val la pena pels paisatges que, siga dit de pas, en la novel•la és un goig llegir perquè para molt en detalls, en descripcions, en situacions... un conjunt literari magistral que als amants dels viatges agradarà. En la pel•lícula esta part passa més rapida i quasi no podem gaudir de paisatges, però si que es veuen unes imatges idíl•liques de les dunes del desert i al final el que diuen que és la ciutat de Ispahan a l’antiga Persia.

Es una novel.la-pel.licula d’aventures viatgeres, en algun punt extremes però en tot cas sense excessos, també es una pel•lícula d’amor romàntic, però sense dramatismes, i es una pel•lícula- llibre de coratge, de valor, de tossudesa per aconseguir una finalitat que és la de ser metge i saber més sobre la malaltia del costat que és la que s’emportà sa mare. Eixa tossudesa el porta a infringir normes i a ser castigat, però no conte més, descobriu-ho vosaltres. En conjunt m’agradà, tot està just, en el seu grau.

I a mi el tema em creà curiositat, la cual cosa em portà a indagar sobre la diferència entre els barbers i els metges cirurgians. 

A l’antiga Grècia i Roma l’ofici de barber era una professió valorada. A l’edat mitjana l’activitat dels barbers-cirugia creix, ells són els encarregats de practicar operacions quirúrgiques i curar fent sangries amb les sangoneres. I s’exercia sense base científica. És el que apareix a la pel•lícula al principi.

Però al segle XIII es creà en Bolonya una universitat on els estudis d’anatomia foren una novetat, hi s’estudiava cirurgia i el cos humà, va ser la primera universitat i a partir d’eixa se’n crearen altres. Just fa uns anys vaig visitar l’edifici on es feren els primers estudis d’anatomia a Bolonya. A partir d’este moment ja començaren a diferenciar el gremi de cirurgians dels barbers, uns sabien llatí i s’especialitzaven en cirurgia major i altres no parlaven llatí i es limitaren a l’extracte queixals i curar ferides senzilles.

A tot li cal un procés de transició. Hi ha referències al segle XVI que diferencien entre cirurgians d’acadèmia i cirurgians de quota, els primers havien passat per la universitat i els segons no. Al XVII van s’hi van delimitant cada vegada més les parcel•les de treball. Al segle XVIII, hi ha més referències de metges que són alhora cirurgians perquè és en este segle quan comencen realment a tenir prestigi social i comencen a valorar la teoria. I és a mitjans del segle XVIII quan es considera la desaparició definitivament del gremi de barbers cirurgians amb el desenvolupament de la medicina en general i la cirurgia en particular. En “Los viajes de Gulliver”, publicada en 1726, el protagonista Lemuel Gulliver és un metge cirurgià.

Els barbers-cirugians van anar desapareixent a poc a poc. Al segle XIX encara en quedaven però sobre tot exerceixen els metges i els metges-cirugians que cobraven més que els metges.

I es que no hi ha res com analitzar tot amb detall i escorcollar més enllà.