Pàgines

dissabte, 8 d’octubre del 2016

POLÒNIA: Mines de sal de Wieliczka

Un viatge a les entranyes de la terra on es veu esforç, valentia i enginy.

Si es va a Cracòvia la visita a les mines de sal és imprescindible, de la mateixa manera que ho és anar al camp de concentració d' Auschwitz.

Jo he fet una i altra visita, després d'una vaig quedar trasbalssada i en acabar la visita a les mines m’he meravellat dels que he vist. Tot fet amb sal! Mai haguera pensat el que pot haver davall terra. Foren visitades per primera vegada al segle XV i actualment és un dels principals reclams turístics de Polònia. I ho val.

Són patrimoni de la Humanitat des de 1978. Foren visitades per primera vegada al segle XV i actualment és un dels principals reclams turístics de Polònia. I ho val.

A punt per entrar...hi ha molta organització. S'ha de fer per grups..


Forma part del conjunt de les mines de sal més antigues del món i han estat explotades sense interrupció des del segle XIII fins hui en dia. Tenen 9 nivells, nosaltres en baixem tres, una profunditat de 327 metres i una longitud de 300 quilometres amb galeries i laberints al llarg de les quals trobem sales i capelles amb escultures que han estat esculpides en sal des de fa segles, que mostren la història. I d’escultures, hi ha molt antigues i altres més actuals. 

Iniciem la visita a esta ciutat subterrània a un nivell de 64 metres sota terra. Hem baixat per unes escales de fusta estretes uns 400 escalons. La temperatura mitja és de 15 graus, pensava que fara més fred, cert.

Baixem uns 400 escalons.
Primera parada, a 64 metres davall terra.

Comencem a caminar per galeries seguint a una guia que conta amb passió i professionalitat història i llegendes, i  que alhora segueix la ruta que estableix una minera experta que ens obri les portes en cada sala  quan s’assegura que la porta per on hem entrat ja està tancada. 

Anem seguint una guia qie ens explica el que veiem i una minera que marca el camí.

Els racons amb escultures estan preparats per al turisme i es pot pensar que és un poc artificial, però no hem deixar de pensar que és un museu, és la finalitat, i s’han creat figures per a expressar la història que es vol contar. Segons es pot llegir al web de les mines, l’estàtua més gran pesa 15 tones, com si posarem un damunt de l’altre tres elefants africans.

Ens fem una idea del que suposa el treball miner.


Mentre seguim avançant per corredors, he pensat  en la faena del miner, i en les condicions del treball, he reflexionat-hi com mai en la sal que cada dia emprem per a cuinar el menjar. Mai havia parat l’atenció en saber d’on ve i com arriba al mercat, havia vist salines, però mai mines. 
Podem veure la maquinària que s'emprava.
I del corredor principal eixen altres secundaris.

Conforme avancem el tipus de túnel marca la diferència i l’antiguitat, quan més estret és, més anys fa que fou construït. M’agrada molt el que estic veient. Observem els sostres amb sal que en alguns trams són estalactites. Observem les vetes a les parets. M’ha descobert un treball que desconeixia i que ara valore mirant-lo amb altres ulls. M’adone de la importància del treball. No  tot el món pot ser miner. 
Passadisos per avançar...

Observem les parets..

Observem els sostres

Per tot arreu hi ha escenes amb escultures que expliquen el treball i la història. 

Tot fet amb sal..

Destaca la representació de la llegenda de santa Kinga. Diu la història que la sal començà l’any 1290 gràcies a santa Kinga.  Estava la princesa  a punt de  casar-se amb el príncep de Cracòvia i son pare li atorga de dot una mina que suposava un regal molt preuat i valuós, més que l’or. Abans d’anar-se’n del seu país Kinga tirà l’anell de compromís dins del  pou de la mina. Segons continua la llegenda Kinga en  arribar a Polònia  i arribats a un punt en concret, la princesa demanà que s’excavara un pou,  on van trobar un bloc de sal que embolicava l’anell de compromís. Kinga és la patrona dels miners i la més venerada en esta mina. Va ser beatificada en 1690 i  canonitzada per Juan pablo II el 16 de juny de 1999.
La llegenda de la reina Kinga


Hi ha moments que impressionen, com quan es veuen els cavalls fets, com tot, amb sal, similars als que s’empraven per a càrrega. I és que semblen reals. Els baixaven i s’hi quedaven. 
I al llarg del recorregut imaginem com era el dur treball en el qual també intervenien animals.


Abans d’entrar-hi no entenia la qualificació de museu, ara si. I és que mostra les càmeres excavades, en algunes amb  maquinària minera en exposició per a que arribem a entendre i mostra història. Tot és sal en forma de roca i fusta, fusta a les portes, a les escales i els troncs que formen les parets del túnel, alguns dels quals estan fossilitzats per la sal de milers d’anys. És bocabadant apreciar tan clarament el pas del temps. I que tot estiga fet amb sal! Això també deixa la boca oberta! Fins el terra que trepitgem està format per rajols fets amb sal compactada.

Troncs fossilitzats...rajols fets de sal compactada... Este museu és impacatant.

Arribem a una sala on està el rei Casimir. En els seu temps els guanys de la venda de sal constituïen una important fons estatal.
El rei Casimiro

I en un racó mostra uns nanets. Conta la llegenda que durant segles els miners creien en un nanet protector que avisava dels perills. Quan apareixia en algun lloc havien d’anar-se’n.

Els nanets.


Impressiona veure l’entramat d’escales per a pujar i baixar i també veure les excavades per les que els miners antigament baixaven.
Impressiona veure tant d'espai, tan de racó, tantes escales que encara baixen més avall...

El camí iniciat ens du a la sala principal, l’anomenada catedral de sal, és la capella de st Kinga que té 54 metres i 17 d’ample i 11 d’alta, la capella sota terra més gran del món a 100 metres per davall, està decorada amb escultures i relleus a la paret, i té excepcionals condicions d’acústica.  De fet, hi s’han donat concerts i també se celebren bodes, és accessible gràcies a un ascensor  que la comunica directament amb la superfície.


La catedral de sal...

 De nou admirem que tot està fet amb sal, fins les làmpades estan fetes  la major part amb este mineral. Hi ha representades escenes religioses quotidianes i els sants més venerats com santa Kinga. 





Diuen que vas ser tres operaris els que dedicaren tota la vida a donar-li forma. Actualment hi ha altre artista que ha creat noves escultures com la de Juan Pablo II, el papa tan estimat en Polònia. 

El papa Juan pablo II ocupa lloc preferent.
Impacta, també veure els llacs, en veiem un a 104 metres de profunditat, on fins i tot en el seu punt més fons de 9 metres, s’ha practicat windsurf emprant un enorme ventilador...  La visita acaba en la sala més gran amb 35 metres de altura, és on s’hi troba la placa commemorativa de que les mines són patrimoni d ela humanitat.

Són Patrimoni de la humanitat.

La sala més gran...
La visita a les mines no m’ha defraudat en absolut, més bé al contrari, he vist molt més dels que esperava. De tot em quede amb  uns moments: les escales per baixar amb la incògnita de saber què vaig a trobar i l’experiència en l’ascensor monta carregues miner, que és claustrofòbic i que emprem amuntegats com sardines en llauna per a la  pujada. 

Monta cargues per ascendir a la superficie.

I també em quede amb les imatges dels túnels delimitats per troncs de fusta que en alguns trams estan solidificats pel pas del temps...i veure les sales subterrànies enormes... i les escales naturals per on els treballadors baixaven... i els corredors estrets per on es ficarien per a treballar i el fet d’anar sempre baixant i baixant, fins als quasi 135 metres de profunditat. Per moments semblava que el camí cap a les profunditats no tenia final.

Façana de les mines.
QUADERN DE VIATGE, estiu 2016 POLÒNIA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada