NIMES (França)

A la ciutat de Nimes tot gira al voltant de Les Arenes, però La Maison Carré lluita per la importància i fer-se veure.

Des de Montpeller anem a Nimes, amb tren està molt a prop. És la segona vegada que vinc a esta ciutat però de la primera fa tant de temps, que ja ni ho recorde. 

Nomes baixar del tren i caminant per una zona enjardinada trobem el gran monument. Tal volta és una banalitat dir que Nimes són Les Arenes i que les Arenes configuren Nimes, però és que així ho pense. A la ciutat tot gira al seu voltant, encara que La Maison Carré lluita en presència i importància. El que és cert és que tan un monument com l’altre, valen la pena veure’ls i només per ells cal la visita a la ciutat, encara que estic segura que Nimes tindrà altres al.licients que també atrauen.

La veritat és que Les Arenes són grans, enormes... la façana bocabada i m’agrada. L'edifici mesura 133m de llarg per 101 d’ample, té una altura de 21 metres i dos nivells d’arcs, la façana es divideix en 60 trams. 

Les Arenes

Nombroses escales i cinc galeries circulars permeten l’accés fàcil en tot l’edifici. Antigament les 34 files de grades eren ocupades per més de 23000 persones, situades segons classe social, els de més categoria baix, els de menys dalt. Tanmateix des de tots els punts hi ha perfecta visibilitat per gaudir, aleshores, dels combats gratuïts entre gladiadors i feres salvatges. Els espectadors estaven protegits del sol per un vélum enganxat per cordes.

Les Arenes

L’amfiteatre va ser construït a finals del segle I dC. Al llarg dels segles va ser sotmès a moltes reformes interiors, perquè els vescomtes de Nimes construïren dins el seu palau fortalesa. Posteriorment es creà un xicotet barri a l’interior que tenia al voltantde cent vivendes i dos capelles. Passà en molts amfiteatres romans. Estes cases s’hi mantingueren en peu fins el segle XVIII, quan es decidí enderrocar-les per tornar-li a l’amfiteatre l’aspecte original. I actualment és considerat el millor conservat del món.

Les Arenes

Actualment s’hi celebren molts espectacles: operes, concerts i els afamats festejos taurins que se celebren en Pentecostes i en setembre creant en la ciutat un ambient meitat espanyol i meitat camarguès que al ulls forasters pot resultar xocant. De fet nomes entrar-hi, al primer colp d’ull no sembla que estàs a un amfiteatre de l’antiguitat, sembla que has entrat a una plaça de bous actual.

Les Arenes

I són de les millors conservades del món romà,  l’àudio guia que entra amb el preu de l’entrada està molt bé i les expilacions són amenes i detallades, cert que aconsegueixen capficar en ambient transportant-nos a aquella època de lluites i espectacles. I com a complement hi ha dos espais multimèdia que es poden veure sobre gladiadors i el toreig. 

Les Arenes

La Maison Carreé, literalment, la casa quadrada, no està molt allunyada de les Arenes a uns 500 metres. Fent un passeig curt hi arribem, l’admirem per fora, per un costat i per altre, pugem les escales i veiem la perspèctiva des de dalt. Cert que és un gran monument. A la Maison Carreé no entrem, dins només es veu una pel•lícula sobre la història, a més a més és en francès.

La Maison Carreé

Fou construïda al segle I amb marbre, concretament l’any 16 a.C i per Augusto, formant part del foro. És un temple corinti que està sobre podi i escalinata  central que dóna a la façana. Té sis columnes en la paret frontal i en els laterals huit de les deu columnes estan integrades als murs. És l’únic temple antic conservat integrament, mesura 26 metres de llarg, 15 d’ample i 17 d’alt.

La Maison Carreé

Des del segle XI ha servit per a moltes finalitats diferents: consolat, estable, casa, església, seu de la prefectura, arxiu i museu. Actualment malgrat la destrucció del foro antic, l’entorn ha esta adequat i va ser Norman Foster qui remodelà tota la plaça construint un edifici avantguardista  enfront. L’any 1992 el sostre va ser restaurat reproduint l’antic i des de 2006 s’inicià una restauració de la façana solament alterada per les incemencies del temps i per la contaminació.

La Maison Carreé

Si, just enfront de la Maison Carreé, la del passat, han construït una maison moderna i d’art, la Carrée de l’Art, és un centre cultural, contrastant i desafiant a veure quina de les dues obres arquitectòniques cobra el protagonisme i la importància.

La Carreé de l'art

Jo crec que esta clar, el sabor de l’antiguitat guanya i més en este cas amb un monument tan proporcionat i ple d’harmonia que podria contar tantes coses si els murs parlaren.

La Maison Carreé i la carreé del'art

Malgrat estar estar avançada la vesprada, no volem deixar Nimes sense anar als jardins de la Fontaine on esta la font primera d’aigua de la ciutat. L’aigua és important i està present en tota Nimes.

Els jardins de la fontaine

Els jardins foren construïts l’any 1745 en la zona romana de la source, són considerats els jardins públics més antics d’Europa. hi ha fonts, estàtues, escalinates, avingudes... decoració neoclàssica...el jardí és gran, molt gran, nosaltres no arribarem a veure’l al complet. Actualment s’hi celebren actuacions i concerts estiuencs.

Els jardins de la fontaine

Hi està el temple de Diana, un poc abandonat i aïllat, però demostrant, una vegada més, que Nimes té un gloriós passat romà, formava part del santuari de la Source, de la font d’aigua.

El temple de Diana.

Mes amunt, i dins del recinte del jardí, a 10 o 15 minuts  seguint una escalinata i múltiples camins està la Tour Magne de 37 metres que formava part de les muralles romanes, construïda l’any 15 a.C. i enclavada al cim de la muntanya era la torre, és alta i part important de tota la muralla, que alhora assenyalava el lloc on s’hi trobava el santuari de la Source, que segurament seria el lloc de culte pre- romà. Malgrat saber que és monument important, renunciem a pujar a veure’l perquè és quasi de nit tal volta tanquen el parc... i no volem quedar-nos tancades!..

El que s'ha de visitar...

Anant d’un monument a altre he vist que Nimes és una ciutat gran, animada, enjardinada i amb molts arbres que proporcionen refrescants ombres als passejants i als edificis senyorials del segle XVIII. Es una ciutat tranquil•la, tal volta massa per a la gent jove. Segons diuen, la joventut prefereix anar-se’n a altres ciutat veïnes en cap de setmana quan en Nimes no se celebren les festes i fires. 

Val la pena l'escapada a al ciutat.

Sé que a Nimes hi ha molt més: les muralles, la catedral, la plaça del rellotge... i molt a prop està el pont du Gard, que formava part de l’expansió en construccions que permetia crear fonts, termes, clavegueres, banys... i així donar prestigi  a la comarca. No hem d’oblidar que Nimes era una important ciutat de la Gàl•lia romana.

Le pont du Gard

I a Nimes també se la coneix pels pantalons vaquers. Al segle XVII Nimes és important pel tèxtil i per crear la tela dels jeans, una tela blava forta i resistent. Levi Strauss al segle XIX compra per casualitat un lot d’esta tela per a fabricar roba a cuiners i buscadors d’or. El primer lot nº501 donaria nom als pantalons més famosos del món. 

Amb tot dic que val la pena una escapada a la ciutat i passejar i admirar el llegat romà, ho recomane, especialment als amants de la història. 

Abans d’agafar de nou el tren, ens acomiadem de Les Arenes... el sol està més baix i hi ha altra llum... el monument té altre aire diferent.

Ens acomiadem de Nimes...fent l'ultima fotografia de les Arenes..el seu simbol..

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015