POLÒNIA -III PART: El barri jueu i el gueto de CRACOVIA

És un goig passejar pels carrers del barri jueu, tradició i moda s’ajunten... i esborrona veure part del mur del gueto, té forma de làpida perquè dins era com soterrar-se en vida.

El cementeri jueu.

No podem deixar Cracòvia sense visitar el barri jueu. Hui hi anem, molt encertadament, de la mà d’una guia local que ens conta detalladament la història i el present jueu, que ens fa veure detalls i anècdotes i ho fa de manera tan clara i interessant, que en acabar dóna gana de més i de quedar-s'hi més temps per descobrir els racons que  només poden fer una ullada.

El cementeri jueu.

Al segle XV es creà Kazimierz una ciutat jueva  autònoma on portaren a tots els jueus que residien en Cracòvia. Aleshores  començaren a conviure la cultura cristiana i la jueva encara que separats per un mur. La ciutat començà a convertir-se en el centre més important  de la cultura jueva i també el nucli més nombrós de jueus a Europa.

En 1800 es decidí que el barri formaria part de la ciutat de Cracòvia i en 1822 s’enderrocà el mur possibilitant així l’expansió dels jueus per tota la ciutat. Quan els nazis arribaren ocuparen  Kazimierz i ho destruïren per complet i als jueus que hi havia els portaren al gueto creat vora el riu Vístula. En acabar la guerra el barri va quedar en un estat decadent, ruïnós i perillós, alguns jueus hi tornaren al barri, però ja no era el mateix. Hi començaren a allotjar-se les famílies més pobres.

Passejant pel barri jueu...

I no va ser fins que es rodara “La lista de Slinder” i la publicitat que comportà, que començaren de nou a donar-li valor. Començaren a arribar artistes i intel·lectuals que descobriren l’encant que guarda el barri. La pel·lícula va ser un abans i un després, els primers turistes foren els cinèfils que volien veure on estava la fàbrica, el gueto o el camps de treball on els deportaven. El barri començà a viure de nou,  renaixia.

A partir d’ací començaren els esforços per recuperar la cultura jueva que es barreja amb els restaurants, clubs i bars de moda. Actualment  és una zona de moda, la gent jove ompli els carrers.

carrers.

Passejant pel barri jueu... trobem uns carrers que s'estan transformant envaits per la gent jove moderna i alternativa.

En el nostre passeig anem veient sinagogues, racons històrics, anem descobrint passatges del passat jueu i anem veient l’ambient.

Passejant pel barri jueu... trobem sinanogues...

Hi ha un grup nombrós de joves adolescents que van amb els professors i en passar per un restaurant on sona una música típica de la tradició jueva, esclaten d’emoció i es posen a cantar i a ballar seguint el ritme. I ho fan amb bogeria, soltant tota l’alegria de trobar-se amb el que busquen visitant els llocs històricament importants per als avantpassats. També ens creuem amb un grup de jueus ortodoxos, que també hi van perquè busquen les arrels.

Passem per la plaça  que abans era l’antic escorxador on sacrificaven els corders segons el ritual jueu i ara és lloc de moda oferint menjar ràpid. Hi ha molt d’ambient i segons la guia, més hi ha a poqueta nit.

L'antic escorxador és ara lloc de moda entre la gent jove...

També passem pel cementeri.

El cementeri...

En el nostre deambular trobem varietat d’edificis...tot el conjunt és el que forma el barri. Actualment hi ha vida però encara queda molts edificis deteriorats, tanmateix estic segura que canviarà i espere que la transformació no ho acabe desvirtuant perdent la identitat.

Passejant pel barri jueu...trobem el sabor antic del que era...

Hi ha una plaça molt acollidora on està la casa verda d’Helena Rubinstein, la coneguda pels  cosmètics.

Passejant pel barri jueu...

Steven Spielberg va filmar fa 20 anys la pel·lícula utilitzant escenaris reals, ara ho tindria més complicat, i estic segura que en uns anys encara hi haurà més canvi als carrers del barri jueu. Fa vint anys el barri tenia el color gris i la tristesa encara impregnada en les cases i en l’ambient i no calia recrear-lo.

Passejant pel barri jueu...trobem escenaris de cine...

I en el punt on començàrem el passeig  pel barri acabem la visita, davant d’una sinagoga i el mur d’entrada.

Passejant pel barri jueu...

Després anem al  barri veí de Podgorze, el gueto jueu, que va ser creat en 1941 pels nazis per ajuntar els jueus de camí a la mort. Hi era el lloc previ on malvivien abans de pujar-los al tren, cap als camps d'extermini però només pujaven els que sobrevivien a la misèria, malalties i l’angoixa de viure sense drets. On abans vivien 3000 ajuntaren 15000, en només 30 carrers. Els  treballadors que anaven amb els  tramvies que el creuaven el gueti són testimonis fidels ho observaven a traves de les finestres.

Del gueto queden en peu alguns edificis de l’època, ho veiem de passada. Anem directes a la plaça, antigament anomenada irònicament "de la pau". Actualment s’anomena dels herois del gueto,  lloc on se seleccionava a la gent,  els que servien per a treballar dels que no. El que no servien se'ls emportaven per a exterminar-los.

Hi trobem el grup de joves jueus que haviem vist abans amb els seus professors que continuen emocionats empassant-se del seu passat.

Barri de Podgorze o del gueto... on trobem jueus d'arreu del món...

Un monument en forma de 70 cadires buides  esgarrifa per la simbologia. És un homenatge de Roman Polanski per a recordar els jueus que per imposició boja alemanya van haver de deixar sa casa i tot dins. Polanski va ser un supervivent del gueto i sap de què parla.

Homenatge als que se'n van anar deixant-ho tot...

Hi també està la famosa farmàcia del Àguila, única del gueto i lloc de refugi del molts jueus.

I a la plaça, està la farmacia que ajudava als jueus...

Hem vist de passada un fragment del mur del gueto que separava, i esborrona veure’l perquè té forma de làpida  per deixar ben clar que el que els esperava una vegada dins era la mort, entrar-hi era la mort segura. El gueto era un cementeri en vida i així va ser, donat que a l’any 1943 tots els que quedaven al gueto foren traslladats als camps, abans els que no servien per a treballar, foren assassinats a la plaça.

Part del que queda del mur que els tancava.
foto procedent de google imatges.

En esta part del riu s’hi troba  la  fàbrica de Schindler, l’empresari alemany amic de les SS. Hi ha qui parla  malament de Schindler dient que va ser un oportunista que es va aprofitar de la mà d’obra barata del gueto. Altres veuen la part bona, són els que admeten que potser és cert que hi va veure negoci però també que amb el temps s’adonà del genocidi que estava passant i intentà salvar el màxim de jueus possible. Al capdavall en foren 1200 jueus els que salvà i malauradament en foren molts altres als que no va poder evitar la deportació.

L’antiga fàbrica acull actualment una exposició de l’ocupació alemanya de Cracòvia i es conserva el vell despatx de Schindler amb la màquina d’ escriure on va fer la famosa llista.

La  fàbrica de Schindler.

Spielberg  va fer més que descobrir al món el barri jueu, el gueto i la seua història, a partir de la pel·lícula  va posar en marxa  una fundació per documentar els fets ocorreguts  i així mostrar-ho a les generacions següents i va finançar un xicotet museu en l’antiga farmàcia del gueto, ajudant a la conservació de la casa. Per tot Cracòvia el va anomenar l’any 2005, patró de la cultura.

QUADERN DE VIATGE , estiu 2016 POLÒNIA