POLÒNIA: Wroclaw- Breslavia, ciutat de la cultura 2016

Entre gnomos que eixen al nostre pas, descobreisc una ciutat molt acollidora amb una plaça preciosa on conviu el passat i la modernitat.

Antiguitat i modernitat van de la mà a la plaça de Wroclaw.

Acabem de deixar Cracòvia i en el camí cap al nord parem a Wroclaw una ciutat molt interessant elegida capital europea de la cultura 2016, junt a l’espanyola San Sebatian.

Wroclaw, nom en polonès, o Breslavia com també se la coneix, és la quarta ciutat més poblada del país i històricament la menys polonesa perquè s’integrà a les fronteres en acabar la segona guerra mundial després d’haver estat sotmesa al domini alemany durant quasi sis segles. Està ubicada entre canals i illes, per la qual cosa se l’anomena com la Venècia de l’est. Llig en el llibre guia que hi ha 12 illes i més de cent ponts! Ja sé que el passeig per esta ciutat em sabrà a poc perquè no arribaré a veure ni la mínima part del que hi ha.

Al primer colp d’ull m’agrada, la veig dinàmica, sense ser cap experta es veu a les façanes la seua importància històrica, arquitectònica i artística. Li faig una mirada ràpida a la plaça del mercat, i només amb això quede enamorada del que veig, però abans de trepitjar-la opte per pujar a l’església de Santa Isabel, on està la torre més alta, de 80 metres, per tenir les millor vistes de la ciutat i de la plaça. L’església de Santa Isabel és el que queda d’un antic cementeri.

Santa Isabel

No em tira enrere haver de pujar les escales de l’estreta escala de la torre, però reconec que se me fa molt pesada perquè encara tinc els músculs ressentits d’altres escales i pujades a torres anteriors, però, endavant, em dic, tu pots!.

Santa Isabel

I  una vegada dalt m’alegra haver pujat i no haver tingut por a l’exercici físic. Les vistes de la plaça són molt boniques.

Vistes des de Santa Isabel

Des de Santa Isabel, per anar a la plaça creue un arc barroc que uneix dos menuts edificis gòtics coneguts com les cases de Juan i Margarida.

Entrant a la plaça...

Després em dedique a recórrer la plaça a pas lent, reposat, mirant cada façana burgesa i cada detall que hi ha tan minuciosament col.locat. la plaça és rectangular i enorme, és la segona més gran de Polònia després de la de Cracòvia, cert que em captiva, m’atrapa el passeig i contemplar-la.

La plaça

Hi ha una font moderna, i malgrat no ser de l’estil de l’època de les cases el contrast m’agrada, la trobe elegant. L’aigua blava amb vidre blau està amb harmonia amb els colors vius de les façanes que l’envolten.

La plaça

També hi ha un edifici que contrasta estèticament, millor dit desentona, i que em desagrada. És un edifici d’abans de la guerra, de 1930, que ara és propietat del banc de Santander. El que més molesta és que per a construir-lo enderrocaren tres cases antigues burgeses, de les boniques i donen personalitat a la plaça i a la ciutat. Però com s’ha de veure la part positiva, cal pensar que es part de la història de la ciutat i hi queda com a testimoni d’una època.

La plaça, al fons un edifici de l'època comunista.

L’espai central està ocupat per l’ajuntament gòtic construït entre els segles XIV i XV, acabat just el 1504, és una barreja arquitectònica romànica i gòtica silesiana. Actualment s’hi fan exposicions d’art. Davall de l’ajuntament està el restaurant més antic de la ciutat.

La plaça: l'ajuntament i el restaurant més antic.

Tota la plaça és lloc agradable per passejar i observar la gent.

La plaça

La façana del rellotge és una joia arquitectònica del XVI. Tota ella és una joia,  hi ha un rellotge astronòmic dels segle XV. Dedique un temps a mirar la torre i la façana, li done la volta a l’edifici i després prenc seient a les escales de la picota dels ajusticiats que hi ha davant del rellotge, lloc de trobada de la gent quan volen quedar. És un bon lloc per poder dedicar-li de nou  temps a mirar la torre i també la gent que ve i va.

La plaça Ajuntamnet i al fons edificis que contrasten.

Quan em canse de descansar, li done la volta a esta part de la plaça i ho faig sense córrer, quin gust!

La plaça

Des d’un extrem de la plaça es passa a altra més menuda, la plaça de la sal amb edificis renaixentistes i neogòtics. Està envaïda de floristeries que obrin de nit i de dia. El nom recorda que esta població pertanyia a la ruta de la sal. És en esta plaça on pare en una cafeteria gelateria per menjar. M’agrada l’ambient tranquil i la decoració que hi ha.

Eixint per carrerons hi ha racons acollidors plens de restaurants i galeries d’art i també trobem monuments religiosos i civils.

Wroclaw està banyada pel riu Odra que al seu pas per la ciutat crea diverses illes. Nosaltres traspassen el pont per anar a la catedral de san Juan Bautista, un dels edificis més importants de la ciutat.

Al llarg de tot el viatge per Polònia anem adonant-nos de la importància de la religió catòlica, tanmateix en Wroclaw hi ha fins a cinc catedrals diferents de cinc confessions cristianes: la catòlica, ortodoxa, polaca-catòlica, grega catòlica i luterana, també hi ha una sinagoga i una mesquita musulmana. 

Definitivament dic que esta ciutat exemple d’acolliment i tolerància m’agrada i em quede amb ganes de visitar-la durant més temps.

En el passeig hem trobat nanets per tot arreu, en els lloc principals però també en els més insospitats: representen als gnomos en diverses posicions o disfressats segons oficis, hi ha uns 200. Ells poden fer de guies perquè anar buscant-los et trobes les meravelles de la ciutat. Els habitants de la ciutat creuen que els nanets els ajuden a resoldre problemes.

La història dels nanets no ve de l’antiguitat, no es correspon a cap llegenda. La seua història data dels anys 80 del segle passat quan els polonesos ajuntaven per reivindicar contra el regim comunista. Com no podien porta cap insígnia política perquè sinó eren empresonats, alguns  optaren per disfressar-se de nanets, i així cridaven en veu alta les seues reivindicacions sense por a la presó. En homenatge a estos fet Wroclaw manà fer unes figures en bronze com a record dels fets. I va ser tanta l’acceptació que a poc a poc les empreses privades i institucions encarreguen altres nanets personalitzats, convertint-los així en un símbol d’identitat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA