Pàgines

dissabte, 22 d’abril del 2017

CANADÀ: En ruta TORONTO, OTAWA, MONTREAL, QUEBEC

Vaig passar per Canadà com un llamp, va ser un simple tast… em vaig quedar amb gana de més... qui sap si tornaré?El temps dirà.

Després d’haver aterrat a Nova York  i visitar la ciutat dels grata-cels, on tinc clar que vull tornar, iniciàrem un itinerari per conéixer un poc més. Arribàrem a Washington i volíem anar al Canada. Així que seguint la Cordillera dels Apalaches arribàrem a Niàgara, per admirar les fabuloses cascades, un paradís natural encisador al que li vaig trobar un defecte: el muntatge turístic al seu voltant.


Férem nit a un dels nombrosos hotels situats al costat de les cascades i eixirem molt matí cap a TORONTO, on ens trobàrem una sorprenent moderna ciutat cosmopolita que visitàrem al nostre aire, començant per l’afamada torre CN de 553 metres d’altura amb vistes espectaculars. La torre CN és la carta de presentació de la ciutat i m’agradà, no per ser emblemàtica sinò per les vistes de la ciutat. Des de la inauguració, l’any 1976 atrau a molts turistes. 





Toronto és la ciutat més gran de Canadà i la cinquena més gran de Nord-america. És centre de la cultura anglofona i amfitriona en moltes celebracions nacionals.

Visitàrem el Parlament i entrarem a un centre comercial que només en estructura cridava l’atenció. En realitat tota la ciutat  ens cridava l’atenció, el Toronto City Hall, les mansions, l’estació de trens, els centres comercials... per l’harmonia existent ajuntant edificis antics alguns gòtics i altres Art Decó, amb gratacels super moderns i elevats, torres amb rellotge, al costat de torres de vivendes, rajola roja i vidre configuraven una barreja preciosa, elegant.










La curta estada a la ciutat havia acabat i havíem de seguir ruta. Ja en carretera travessant preciosos paisatges canadencs paràrem, abans d’arribar a OTAWA,  al llac Ontario on s’hi respirava una immensa tranquil•litat, I una vegada a Otawa la visita va ser més fugaç encara que la de TORONTO, malgrat ser la capital de Canada i la quarta més gran del país.

D’Otawa, només vàrem veure El Parlament, això si des de diferents perspectives, més properes i més allunyades. El Parlament està situat  a un turó, l’impressionant edifici recorda les construccions vistorianes europees. Hi ha una gran explanada davant que nosaltres recorreguerem de dalt a baix, d’esquerra a dreta una i mil voltes. És enorme i lloc on sovint se celebren concerts, obres de teatre, i altres esdeveniments culturals.. desfilades protocolàries.









Tot seguit anàrem a MONTREAL, on canviàvem d’idioma, MONTREAL és la segona ciutat més gran del món de parla francesa.

Hi passejàrem pels barris residencials de gran influencia europea: El Mount Royal, l’estadi olímpic, les vieux Montreal… de Montreal guarde el recprd de la celebració del meu aniversari. I especialmnet recorde la nit de festa i el meu esforç per traure endavant una conversa en llegua francesa.



I l’ultima etapa d’estes pinzellades canadenques va ser l’acollidora ciutat de QUEBEC, de xicotetes dimensions i també parla francesa, ha sabut conservar tot  l’ambient totalment francés, el conjunt emmurallat, les esglésies, carrers plens de tavernes…tot ens va deixar un dolç record. 

Despres d’haver-me soltat practicant amb la llengua de Moliere ara ja tenia més fluïdesa... Però com tot en esta ruta feta molts anys enrere, anàvem massa de pressa d’uns llocs a altres, i de cada lloc ens quedàvem amb ganes de quedar-nos més.

Tot ensenya, i viatjar d’esta manera fa que ja no em vulgues més de viatges amb les mateixes característiques de veure les coses sense parar l'atenció amb elles.














I amb tot... el que és cert és que vàrem eixir de Canada amb gana de més, em va saber a poc, havia vist cinc punts importants: NIÀGARA, TORONTO; OTAWA, MONTREAL I QUEBEC, però necessitava més temps de romandre en cada lloc.

Ara recordant este viatge encara m'entren més ganes de tornar-hi i fer fotos amb millor càmera que la que portava aleshores i d'explicar amb més detall i mirar-ho amb els ulls actuals. El temps dirà si ho faré...

REFLEXIONS POSTERIORS DE VIATGE, estiu EEUU i CANADÀ, 1993

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada