Pàgines

dissabte, 1 d’abril del 2017

POLÒNIA: Un tast de POZNAN

Que bonica és la plaça vella de Poznan per la nit, sembla escenari d’un conte infantil, imagine que d’alguna façana eixirà algun personatge conegut… són els colors, són els llums... és la grandària tan menuda…tot el conjunt m’agrada. Ams els ulls tancats...si poguera hi tornaria.
La plaça...

La plaça...l'ajuntament

En esta plaça és on veig per primera vegada les xiques dels paraigües. Preguntem que són i ens ho conten. Solen eixir a les vesprades i es posen a  les portes dels clubs per atraure clientela. Diuen que no son xiques d’alterne, són xiques que hi treballen posant copes, el que facen després... ja no ens interessa. No són llocs on censuren l’entrada de dones, però els clients son majoritàriament homes que busquen companyia. Quan m’adone de la primera ja en veig moltes altres, abans m’havien passat desapercebudes i el fet de portar paraigües de nit ho havia considerat una extravagància.  

La plaça...
Pel dia la plaça sembla diferent però no deixa de ser bonica, això si, la màgia nocturna l’ha perduda. La plaça és quadrada de 140 metres de costat, segons el projecte inicial del segle XIII.


La plaça...

Està envoltada de cases barroques gòtiques i renaixentistes decorades amb diferents colors i ornaments, els detalls es poden beure amb la claredat diürna, la nit anterior no vam parar en detalls.



La plaça...

Que boniques les cases de colors! Destaquen. En la part baixa hi ha botigues i restaurants amb terrassa exterior que dóna ambient festiu al lloc. Les cases originals eren de fusta però després de molts incendis al segle XVI es feren de rajola. Després de la segona guerra mundial es reconstruïren seguin fidelment segons plànols inicials.
 

La plaça...
Enmig està l’ajuntament, monumental, fascinant,  que data del segle XVI i destaca l’espectacular torre, la façana està formada per tres pisos amb arcs i damunt hi ha tres torres on estan les campanes. A les dotze en punt de la torre del campanar eixen dues cabretes mecàniques marcant les dotze del migdia, diu la llegenda que se li escaparen al cuiner reial quan anava a guisar-les.





La plaça...l'ajuntament
Davant l’ajuntament se situa la picota de l’ajusticiament, original de 1535.
La plaça...
També hi ha unes quantes fonts.
La plaça...
I com tot s’ha de dir, cal afegir que enmig de la plaça, trencant l’harmonia i bellesa, també hi ha uns edificis de l’època comunista que desentonen totalment. Però formen part de la història i hi estan com a testimoni d’uns fets.


Edifici de l'època comunista que desentona però que recorda el passat.
Darrere de l’ajuntament hi ha una  font que representa a la dona bàvara, hi accedim per una travessa plena de paradetes per a vendre.


Darrere de l'ajuntament...
Eixint de la plaça anem a buscar l’església de san Estanislao i el col·legi jesuïta d’estil barroc.
Seguim el passeig per Poznan deixant la plaça antiga...i trobem edificis religiosos.
A l’altra part de la plaça trobem les cabretes que s’escaparen del cuiner, són simbol de la ciutat i  hi estan per a que tot aquell que passe es fotogtafie mb elles.
Seguim el passeig per Poznan deixant la plaça antiga...les cabretes simbol de la ciutat.
La passejada per Poznan és massa rapida, em desagrada no tenir més temps per parar... hem vist un poc del conjunt històric de passada: l’edifici de l’opera,
Seguim el passeig per Poznan deixant la plaça antiga...edifici de l'opera.
Passem pel castell imperial construït amb pedra, que demostra el cult al poder dels imperis prusians i alemanys. Va ser construït l’any 1910 per ordre de Guillermo II que només hi aniria en dues ocasions. Actualment és un centre cultural.
Seguim el passeig per Poznan deixant la plaça antiga...el castell.
I parem l’atenció en un gran monument en forma de creu que representa quan començà la manifestació l’any 1956 reivindicant drets. I es que Poznan va ser escenari d’un important alçament obrer que va ser brutalment arrassat. Este monument hi és en honor a la valentia i als morts.

Seguim el passeig per Poznan deixant la plaça antiga...
monment reivindicatiu que representa la gran manifestació de de 1956


Seguim caminant i m’agrada observar edificis, la majoria prussians, i els tramvies passar. La ciutat té un aire especial. Voldria estar més temps però en esta ocasió no pot ser. 



Seguim el passeig per Poznan deixant la plaça antiga...
Passem per la universitat, per la biblioteca i pel museu nacional, junt a la plaça de la llibertat.



Seguim el passeig per Poznan deixant la plaça antiga...

Hi ha una  estàtua eqüestre peculiar que simula sant Jordi i el drac, però és un soldat atacant la ciutat, és una al·legoria al  passat.


Com si fos Sant Jordi...

Després parem en l’ església dels franciscans barroca construïda entre XVII i XVIII.


Esglèsia dels franciscans.
Al costat, està el castell residencia de governants, que va ser destruït i per a restaurar-lo com no se sabia com era, el projecte eixí a concurs públic i es va reconstruir segons el plànol que més agrada.


Castell recostruit segons planosl actuals.

De Poznan he fet un tast,  em quede amb els moments divertits a la plaça vella, la que sembla treta d’un conte infantil, la que és quasi màgica pels  colors i acollidora. Em quede  amb ganes de tornar-hi, no nomes  a la plaça sinó per veure millor tota la ciutat.


QUADERN DE VIATGE, estiu 2016. POLÒNIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada