RACÓ VIATGER de Mariló: LA BOTELLERIA d’AIELO de MALFERIT ( València)

Què dir de la botelleria que no s’haja dit? Periòdics, ràdio, televisió, bloggers… molts són els que han dedicat temps per explicar esta curiosa història que mai se sabrà si és simple especulació o certa.

Façana de la botelleria a la plaça el Palau.

Què explicar que no se sàpia? És molta la gent que ha dedicat temps per divulgar esta curiosa història sobre si Aielo, un municipi d’uns 4500 habitats de la Vall d’Albaida a València, és el lloc d’origen de la famosa Coca-cola o no.

Això diuen, això es conta... Aielo de Malferit, i concretament, la fàbrica de licors situada a la plaça del palau podria ser el punt de partida de la gran formula americana.

La plaça el Palau, on està situada.

És una història que començà al poble valencià i amb tres amics, eren finals del segle XIX, concretament l’any 1880. Enrique Ortiz, Bautista Aparici i Ricardo Sanz, mamprengueren una aventura fundant el que seria la primera empresa al poble, es tractava d’una destil·leria. Aielo era fins poble agrícola i iniciar una empresa similar va ser un acte digne d’emprenedors amb molta valentia. Sanz i Ortiz s’encarregaven de la fabricació i administració i Aparici de vendre els productes pel món.

A la fàbrica de licors es fabricaven moltes begudes espirituoses i xarops i, entre tots els productes estava l’anomenada Nuez de Kola-coca que tant se sembla per nom, gust i ingredients a la famosa beguda coca-cola coneguda arreu del món. Esta és la raó que porta a pensar que la beguda americana es va inspirar en la valenciana. No hi ha documents que puguen corroborar esta hipòtesi, tota la informació va desaparèixer, així que amb este escrit i tots els precedents, queda dit i que cadascú lliurement pense.

A l'entrada...

Bautista Aparici, l’encarregat de donar a conèixer els productes, va acudir a exposicions i fires internacionals i en tots ell llocs les seues begudes ressaltaven. Cert que allò que feien els aieloners agradava i la destil·leria cada dia tenia fama i nom, fins i tot a l’any 1892, la reina regent Maria Cristina va concedir a l’empresa l’honor de ser proveïdora reial de les seues begudes.

Les fires eren llocs d’encontre i d’intercanviar coneixements. Entre els licors la Nuez de Kola coca, feta a base d’anou de cola i fulles de cola del Perú, obtingué premis i reconeixements internacionals, un total de 20 medalles d’or i 10 diplomes d’honor, que no és poc. Una de les fires on anà Bautista Aparici l’any 1885 va ser la de Filadèlfia on obtingué una medalla i no es descarta la possibilitat que també hi fora Peberton, el farmacèutic d’Atlanta que seria considerat posteriorment descobridor de la coca cola.

És lògic pensar que l’empresari americà mostrara interès pel producte estrella valencià que causava expectació i també és lògic malpensar que un expert com ell tastaria el producte i endevinaria els ingredients... i com Nuez de Kola coca encara no estava patentada... I és que abans no es patentava un producte fins que no se sabia l’acceptació per la qual la beguda valenciana no va passar per registre fins a l’any 1903. I quina casualitat que just un any després que Aparici mostrara la Nuez a Filadèlfia, Peberton traguera a la llum un producte semblant a la beguda valenciana. Són moltes les semblances entre un producte i altre i les diferències són mínimes: una porta aigua carbonatada i l’altra un poc d’alcohol, poc més.

Així que els d’Aielo sempre hem pensat que el que s’anomena el secret de la coca cola està més relacionat amb el tipus d’estratègia feta muntant un perfecte màrqueting acompanyat d’una forta inversió financera, que no els ingredients que la beguda americana porta.

producció actual.

Quan la companyia americana l’any 1953 volgué comercialitzar el seu producte a Espanya ja sabia de l’existència del producte similar al seu, així que comprà la patent de Nuez de Kola coca per la ridícula quantitat de 30000 pessetes i així aconseguia evitar possibles problemes comercials.

Etiqueta antiga de Nuez de Cola-coca.

La destil·leria amb el temps va canviar de mans, ara és empresa artesanal i familiar però utilitza les formules inicials. Actualment ha baixat al producció però encara s’hi fabrica la famosa beguda que mesclada amb un poc d’aigua sembla la coca cola americana. I també s’hi fabriquen la resta de begudes que només amb el nom ja resulten atractives. Sovint he anat a comprar-ne a la botelleria, és un bon regal per als amics forasters. I és que tenen uns noms tan suggerents! Està el conyac, l’anís escarxat, la crema de ron, el marrasquino, el cafe licor, la menta, perfecto amor, lágrimas del contribuyente, leche de vieja....

La botelleria d'Aielo i els productes actuals.

Una de les vegades que entre a la fàbrica de licors vaig acompanyada d’uns amics catalans i Rocio, l’ànima mater que treballa de valent fent els xarops i licors, molt amablement, ens l'ensenya per dins. Entrar-hi és com endinsar-s’hi en una màquina del temps i canviar de segle. No tenim prou ulls per mirar el que trobem. Les parets estan plenes de diplomes i certificats de premis que em recorden el que ja se de la importància arreu del món que tenien les begudes que feien aquells tres amics de final de segle XIX. Quanta història s’hi respira! I més si cal perquè sembla que res s’ha tocat des d’aleshores.

Condecoracions i medalles, diplomes..tot demostrant l'esplendor de principi de segle.

Sempre envoltats d’un peculiar aroma de licors dolços, seguim les passes de Rocio que no para d’explicar anècdotes i detalls, i entrem a la bodega principal. Hi ha prestatgeries abarrotades de botelles, els corredors de la fàbrica estan de gom a gom amb enormes barrils de roure, al nostre pas hi ha poals, embuts, botelles... tot un arsenal d’estris de feina que són els que Rocio i els amos de la fàbrica empren per al seu treball.

Botelles i bidons...algunes botelles tenen molts anys! altres són de recent producció

I entrem als despatxos... Hi ha papers ja desfasats i arraconats posats de mala manera, una màquina d’escriure, una caixa forta... hi ha calendaris.... Mirem amb respecte i bocabadats imaginant el tràfec que es portaria anys enrere entre estes quatre parets.

L'antic despatx...quanta història!

Rocio ens fa parar l’atenció en detalls, no donem l’abast. Quin privilegi! Fins i tot en una sala on està fent una cocció d’un licor, ens fa demostració del seu treball tan artesanal i minuciós, que és el que l’ocupa eixe dissabte. I és que Rocio ens ha acompanyat per la fàbrica sense perdre la marxa de la seua feina. Allà no hi ha maquinària sofisticada, és treball artesanal i es cou amb foc de llenya, la qual cosa li dóna més mèrit a l’empresa, que no s’ha fet més gran i així ha mantingut l’essència del treball fet com abans.

Quin gust escoltar-la! Quanta saviesa a base de tants anys fent la mateixa tasca. Rocio sap les mesures que ha de posar ja quasi de memòria, coneix perfectament els temps de cocció i sap cada moment l’olor que ha desprendre el beuratge que està preparant, i també ...controla les botelles que ha d’omplir i les caixes on han d’anar... és empresa menuda però el llistat de feines és gran.