Torun, ciutat que manté carrers intactes
des de fa 700 anys, és el bressol de Copèrnic, símbol i imatge de la
ciutat.
En este recorregut per Polònia, hem visitat la
ciutat de Cracòvia i dels voltants les mines de sal i els camps nazis després hem anat a Wroclaw i Poznan. Ara estem en Torun, una
ciutat que continua conservant els carrers intactes des de fa 700 anys.
Torun va ser fundada pels cavallers teutònics en
1233 i en l’edat Mitja es va convertir en un centre econòmic i cultural
important. L’any 1454 es revoltà contra els cavallers teutons i acceptà la sobirania
polonesa.
Considerada Patrimoni de la Humanitat per Unesco en 1997, la ciutat de Torún té més de
200.000 habitants i un ciudatà il·lustre, Nicolas Copérnic. Una placa davant de
l’ajuntament commemora el fet, està escrita en polonès i en anglès.
Comence doncs en la plaça el meu recorregut a la
ciutat banyada pel riu Vístula perquè vull buscar la placa de la Unesco.
TORUN ciutat Patrimoni de la Humanitat per Unesco en 1997. |
I també l’estàtua del científic astrònom revolucionari
del renaixement Copernic, que no costa de trobar, es veu al primer colp d'ull, generalment és punt de
trobada de tothom. Després buscaré la seua casa-museu.
Monument a Copernic. |
I com a punt de trobada en la plaça també hi es l’estàtua del violinista envoltat de granotes que representa una llegenda semblant a la de Hamelin amb les rates. Ho explique. Diu la llegenda que Torun patia una plaga de rates i el rei va prometre la mà de la filla a qui aconseguira desfer-se d’elles. Així ho va fer un violinista pobre emprant la melodia de la seua música.
Monument al violinista. |
Diuen també que esta ciutat és la que guarda la major riquesa
arquitectònica gòtica de Polònia i és cert que es veuen molts monuments en la mateixa plaça punt neuràlgic del seu
centre històric. I és que Torun va ser l’últim port fluvial polonès abans del Bàltic,
la qual cosa va atraure grans fortunes que deixaren a la ciutat monuments
religiosos, civils i militars. Moltes de
les edificacions són les originals perquè la ciutat es lliurà dels bombardejos
de la guerra.
Tot el més important que s’hi ha de veure està concentrat i en una passeig de dues hores és suficient per fer la visita, clar és, sense aprofundir en museus.
Tot el més important que s’hi ha de veure està concentrat i en una passeig de dues hores és suficient per fer la visita, clar és, sense aprofundir en museus.
Ajuntament i torre. |
Em situe davant l’ajuntament del segle XIII de
planta quadrada i pati interior al que s’accedeix fàcilment. Destaca com un far
en esta plaça, en la qual predomina el color roig de la rajola. És el que em
crida l’atenció, en altres ciutats de Polònia les cases són de colors variats, en esta plaça també
hi ha colorit però la imatge predominant és més fosca i rogenca.
Torre de l'ajuntament i Copernico. |
L’edifici no només va acollir l’ajuntament, al llarg de la història ha sigut mercat i actualment és museu. L’ajuntament té una torre de 40 metres a la que es pot pujar salvant els 175 escalons des d’on es pot observar el mecanisme del rellotge i una vegada dalt s’observa tota la ciutat vella.
Ajuntament i torre. |
Pati interior de Ajuntament. |
Continue donant la volta a la plaça per observar edificis i fixar l’atenció en detalls de les façanes. Pare davant de la casa barroca de l’estrella.
A la plaça trobem edificis que destaquen per l'arquitectura, com la casa barroca de la estrella. |
També veig un imponent edició fet amb rajola roja
com l’ajuntament, que és actualment centre cultural i que començà a s’hi construir
l’any 1311. Entre i trobe una cafeteria amb encant.
Actual centre cultural |
Actual centre cultural, la cafeteria. |
Al costat oest de la plaça està l’església de l’Esperit
sant, barroca i construïda pels protestants a mitjans del XVIII, hui en dia església
jesuïta dels estudiants.
Esglesia de l'Esperit. |
Les terrasses i paradetes de regals record no falten en la plaça, tot és un reclam per als turistes. Torun és la capital del pierniki, un pastis dolç típic fet amb mèl i especies com el jengibre. Hi ha de moltes varietats Estan molt bons. Jo he comprat una bossa amb varietat de sabors i n’he menjat uns quants mentre passejava per la ciutat.
pierniquis |
Però on més comerç hi ha és en els carrers transversals, els que eixen des de la plaça estan plens de vida, tenen molta activitat comercial. Estan de goma a gom en tot moment.
Els voltants de la plaça principal. |
En l’inici d’un d’ells trobem un burro, anomenat "El
burro espanyol" al que tothom puja els xiquets per fer-se la foto. Diuen que
dóna bona sort, encara que originàriament segons la història, el burro era el càstig
per als delinqüents. Hi els pujaven i al seient, el burro tenia com un suport
afilat que tallava i partia en dos a qui muntava. Altres versions de la
llegenda diu que eren pinxos i causaven dolor, però el burro que jo veig té com
una espasa al llom, aixi que siga la que siga, totes tenen un ingredient cruel.
Eixim de la plaça vella del mercat i fem un recorregut per la ciutat. Trobem un
entramat de carrers entre graners i cases gòtiques, algunes denoten riquesa. També
vegem esglésies gòtiques, com la catedral de San Juan, on està la pila
baptismal del sant, arribem a les muralles defensives i al riu.
Arquitectura civil i religiosa |
El riu era la via d’accés i les portes d’entrada
rebien nom segons el gremi que per ella entrava. La més important era la porta
dels navegants que a més a més de les funcions defensives tenia l’honor de ser
l’elegida per rebre als reis polonesos que hi anaven.
Riu |
porta d'entrada. |
Al costa del riu està la Torre inclinada, a l’estil
de la de Pisa, però no tan alta. És una construcció cimentada sobre argila del segle XIII -XIV inclinada
fins a 140 cm. Té una altura de 15 metres. El sostre i la façana són posteriors
pel la qual cosa no estan inclinats. Tenia funció defensiva i després va ser
presó de dones. Tal volta elles en captivitat serien les que inventaren la
llegenda que explica de manera romàntica la inclinació.
La Torre inclinada. |
Hi ha moltes variants de la llegenda, Laura, que fa
de guia pel país i sap moltes coses, em
conta que la Torre i el riu tenien ànima i entre ells es parlaven contant-se
les seues aventures diàries. El riu sempre contava noves coses la qual cosa omplia
de gelosia a la Torre que fixa en un mateix lloc no tenia oportunitat de veure
tant com ell. El riu no sabia el per què de l’actitud de l’amiga i intentà
cridar la seua atenció i saber la raó i com no ho va aconseguir començà a fer
força al ciments per a que la Torre es girase cap a ell. La torre vegent com
anava enfonsant-se li digué: Para que vaig a caure! I el riu rancorós li digué: Doncs enderroca’t que en polonès antic
es diu “ Torunn”, que correspon al nom de la ciutat.
Hi ha qui diu que no era el riu el confident de la
Torre, sinó un balser, qui per voler
reprendre la confiança de la Torre li donava cops de muscle amigables pe a que
tornara a ser la seua confident i tant de colp, acabà inclinat la Torre.
La tradició conta que tot aquell que recolza
l’esquena i peus tocant el mur i puga estirar els braços sense caure està lliure
de pecat.
Gent valenta fent la proba...no és gens fàcil aguantar sense caure... |
Deixem la Torre inclinada i passem per la casa-museu
de l’astrònom fill de la ciutat, la reconstruïda mostrant la típica casa
medieval de Polònia. Hi ha debat de si és esta la casa natal o una que hi ha a
la plaça principal. Nosaltres ens quedem també amb el dubte, però
particularment no m’importa perquè el que és bonic de Torun és admirar els
carrers i arquitectura.
La que diuen és la casa de Copernico. |
QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada