POLÒNIA: GDANSK-III PART: buscant les petjades de Walesa

Gdansk també es coneguda per crear-s’hi el sindicat Solidaridad.

Quina ciutat més elegant! Massa gent, no ho negue, però té uns edificis harmoniosos que fan que valga  la pena arribar fins  al Baltic per veure'ls.

Però Gdansk no només ha passat a la història per la bellesa del carrers i el seu port important o la prosperitat amb l’àmbar, que ja hem vist en molts carrers, Gdansk també és una ciutat coneguda per crear-s’hi el sindicat Solidaridad.

Des del centre de Gdansk anem en autobús a la zona de les drassanes. És on trobem les petjades de Walesa.

El sindicat Solidaridad tenia a Lech Walesa al front,  Walesa era un obrer electricista que arribà a ser president de Polònia des de l’any de 1990 a 1995 i aconseguí el premi nobel de la pau en 1983. Walesa va ser peça clau per a la caiguda del comunisme i del  mur de Berlin. És o no important?

A la zona de les drassanes està el monument que fa homenatge als 45 treballadors que al desembre de l’any 1970 moriren per protestar contra el règim comunista. Són tres creus, grans, enormes, imponents, creus amb ancores. 

El monument està tot just davant del museu de la solidaritat que està al costat de la porta famosa per ser seu de les reivindicacions iniciades per Walesa en agost de 1980, les que foren base per a la creació del sindicat solidaritad i la transició a la democràcia polonesa.

El museu en estos moments està tancat al públic en general, ens diuen que hi ha una delegació de fotografs i periodistes dins que pertanyen a la revista National Geografic. Nosaltres ens limitem a mirar la façana.

Vaig amb un grup i tenim en estos moments una guia que ens explica clarament la politica del dirigent Walesa i els esdevenimets importants ocorreguts trascendental per a la història.  M'agrada molt com ho explica, ho fa senzillament i amb sentiment.

M'interessa el que explica i no vull perdre detall però també vull fer fotos. Aixi que estic escoltant i alhora li done la volta al monument.

De sobte, veig que m'he allunyat massa perquè ja no escolte bé la guia, estic davant la façana del museu escrivint el que he escoltat, és tanta la informació que no vull que se m'oblide.

Quan acabe el  meu resum escrit alce la vista per  controlar el grup i veig que continua al matex lloc. Ara ja cadascú va al seu aire perquè la guia ha acabat de parlar i em trobe al meu costat un senyor d'uniforme que és un conductor d'un dels autobusos de la National Geografic. Em pregunta si sóc del grup que està dins. I és que creu que soc periodista de la famosa revista. Em ric de l'ocurrencia i li dic que no sóc reportera, però entenc que ho pense perquè m'ha vist com feia fotos i escrivia a la meua llibreta. El senyor ha pensat que estic preparant un reportatge. I no va mal encaminat, perquè no escric per a la National Geografic però ho escric per a compartir-ho al blog de viatges.

Deixe al conductor i me'n vaig cap on està el grup. Ara estan davant de la porta del museu, la famosa porta. De nou em ve al cap el fet que al conductor del grup de la National Geografic li haja semblat que era una periodista i no una turista viatgera. I em pose al lloc dels periodostes d'anys enrere pensant que interessant haguera estat ser testimoni presencial  d'quells fets tan rellevants per poder relatar-ho i compartir-ho.

Arribe on estan tots. Mire amb deteniment la famosa porta. És des de dalt d’esta porta que Walesa va anunciar l’acord al que arribaren. La porta ha estat catalogada com monument històric. Al costat  està el llistat de les reivindicacions bàsiques que Walesa va demanar.

Fent una mirada als voltants del museu i del monument ens acomiadem d'esta zona, una zona tan important per a la història polonesa.

Si torne a Polonia, tornaré a esta ciutat, l'aire que s'hi respira pel vent del Baltic tambè convida a donar-li un color clar especial, una llum que contagia alegria i benestar. O serà este benestar efecte directe de l'ambar? Qui sap?

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA