POLÒNIA: castell de MALBORK

Una gran fortalesa teutònica testimoni del passat i de la història.

Estem de ruta per Polònia. Ja queda poc per enllestir-la, de Malbork ja ens dirigim a Varsòvia on agafarem l’avió de tornada.  Quin pesar, s’ha fet curt. A Polònia vull  tornar.

En este moment anem a Malbork, des de Gdansk està a 60 quilometres. El castell arrossega fama històrica i a més a més,  segons diuen, és la fortalesa més gran d’Europa. Va ser construït com a seu del gran Maestre de l’Odre Teutònica en 1224 durant les creuades bàltiques quan els teutons conquistaren als pagans prussians. Els cavallers portaven una capa blanca amb una creu negra. L’ordre teutònica em recorda l’ordre dels templaris o la de Montesa, que tinc més a prop.

El castell és gran, construït l’any 127, diuen que podria allotjar a més de 3000 soldats, es veu el poder de la fortificació, però em passa moltes vegades, que quan hi ha tanta bona fama darrere quede decebuda, és el que m’ha passat en esta ocasió. Reconec la importància històrica i el valor de restaurament, ja que va ser un 80% destruït durant la guerra mundial i hui en dia es patrimoni de la humanitat per la tasca de restauració feta.

Per entrar-hi, primer hem hagut de traspassar portes i més portes, veient fossats. Mentre avançava, he pensat com ho posaven difícil el teutons, als possibles intrusos que volgueren envair el lloc. L’accés no és fàcil, quasi inexpugnable.

Al final arribem-hi.

M’he deixat portar per un guia que no m’ha contat la història com cal. Poc se m’ha quedat al cap del que l’individu m’ha contat, però jo ja havia llegit i sabia un poc sobre els teutons, sabia que eren una ordre militar medieval fundada en Palestina cap a 1190 després que Jerusalem fóra presa per Saladino. Encara que inicialment es va fundar com a ordre religiosa, abans d’acabar el segle XII ja s’havia convertit en una ordre militar. Amb el temps hagueren de deixar Palestina i acabaren formant un autèntic estat teutó en esta part del nord de Polònia, des d’on continuarien la seua tasca meitat religiosa i meitat militar. El moment de màxim esplendor va ser a finals del segle XIV, a partir del XV perderen moltes possessions en perdre moltes batalles.

En un primer moment es construí una fortalesa al voltant d’una església dedicada a la Verge Maria, amb les diverses ampliacions acabà sent un autèntic palau residencial, des d’on desenvolupaven la política i també dedicaven  temps a resar. Conforme anà fent-se gran, va anar adquirint més importància i així arribà a ser el castell gòtic bàltic mes gran d’Europa.

Seguint al guia al que no s’entén, entrem al refectori, una de les sales més boniques,  que se sosté amb tres columnes. La sala té 30 metres de llarg i el sostre està  a 9 metres d’altura. De les columnes eixen nervis gòtics en forma de paraigües.

De la part civil que destaque el sistema de calefacció, que trobe enginyós i efectiu. El feren seguint l’exemple de les termes romanes, el terra era doble  en algunes ales entre un i altre, s’hi col·locaven pedres calfades en forns.

El castell estava en lloc estratègic, junt a la vora del riu Nogat i cobrava peatge a totes les embarcacions que passaven per davant. I en passaven moltes perquè Gdansk entrà a formar part de la liga hanseática, que era el grup de ciutats medievals que comerciaven de productes com la fusta, la cera, el blat o l’àmbar. Gdansk en aquella època  es convertí en la capital mundial de l’àmbar i els cavallers teutons s’aprofitaren de l’avinentesa, cobrant a tot aquell que per hi passava. Amb el temps els Castell passà a altres mans i va ser residencia real fins a finals dels segle XVIII, moment en que tornà a la finalitat militar quan els prussians el convertiren en barracons i magatzems, destruint molt del que hi havia. Va ser amb la guerra que quedà el 80% destruït i després de la restauració formà part del patrimoni de la humanitat per UNESCO l’any 1997.

En el nostre recorregut passem per corredors i entrem a diverses sales.

Retornem al pati abans de passar a altra ala del castell i pare l’atenció en detalls interessants.

Entrem a la part baixa, on entre altres dependencies, està la cuina. 
Després passem a la part religiosa, ja a la part alta.

La cambra del tresorer i el despatx... molt interessant veure el lloc on es guardava el tresos...i veure la porta, amb tant de pany...

I seguim entrant i eixint per sales, mirant alhora xicotetes escultures que hi ha als pilars i que tenen

totes  significat.

De la part monàstica la que més m’agrada, i molt, és la església de santa Maria. Està sense restaurar, amb els desperfectes que quedaren després de la segona guerra mundial,  i això li dóna autenticitat. Esta sala és la que destaque de tot el que he vist al castell, amb el seu record em quede, el que es veu del sostre per davall que hi havia abans, les figures desfetes, sense braços o cames, els sostre amb nervis, els colors despintats de les pintures als murs deteriorats... i de l’explicació del guia em quede amb el detall que al fons de la sala, hi havia unes finestretes des d’on obligaven als empresonats a escoltar la missa.

Eixim del castell, però no per al mateixa porta d’entrada, esta vegada passem per la botiga, però el recorregut fins l’eixida ens permet veure altra part que no havíem vist abans amb.   

Una vegada pugem al vehicle i estem a l’altra part del riu tenim la panoràmica  perfecta. Es veu la gran muralla que envolta una superfície de 210000metres quadrats.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016 POLÒNIA