Ah el Bàltic...! i quin aire s’hi
respira... tanque els ulls i encara crec sentir l’agradable brisa.
El pont de fusta, un dels emblemes de la ciutat. |
Una vegada vista Gdansk, la germana major del l’aglomeració metropolitana
anomenada “trijastro”, triciutat, visitem
Sopot.
Sopot és una ciutat balneari que va ser descoberta al segle XIX per les propietat curatives. El Bàltic, com a Gdansk, la banya, el Bàltic li ha proporcionat la vida i li dóna activitat.
Sopot és una ciutat balneari que va ser descoberta al segle XIX per les propietat curatives. El Bàltic, com a Gdansk, la banya, el Bàltic li ha proporcionat la vida i li dóna activitat.
La ciutat té un color especial, és la platja, és l’arena, és la sal. I
també s’endevina en l’ambient que és lloc de vacances d’estiu. I és que en cara
que té uns 40000habitants, en estiu es multiplica, també els caps de setmana
arriben visitants buscant la platja, els balnearis, els casinos i la vida nocturna.
Cases típiques de camí al moll, fruita fresca a les portesv de casa... |
Tot va sorgir quan l’any 1923, un metge francés va construir un balneari
que no tardà en envoltar-se de cases i hotels. Nosaltres nomes fem un passeig,
malgrat que dóna gana de quedar-s’hi mes temps.
L'avinguda principal. |
Des del lloc on aparquen anem a buscar l’avinguda principal Montecassino,
centre neuràlgic on trobem una curiosa casa on ens que parem per observar-la. És molt estranya. Es la casa torta. Llàstima no poder veure la façana millor, els
arbres la tapen, però no em resiteisc a fer una foto d’un cartell de la porta
on se la veu tota sencera. Té tres pisos i uns 400 metres. Va ser construïda
l’any 2004 inspirada en uns còmics. Actualment és un centre comercial amb restaurant
i terrassa, sala de jocs i la seu d’algunes empreses i de la radio Muzyka Fakty
FM.
La Casa Torta. |
Sopot és seu del festival de la cançó de Sopot, que competeix en importància
amb el d’Eurovisió, és un festival molt important en Polònia. Des de 1977 a
1980 va ser reemplaçat pel festival Intervision mantenint la seu a Sopot, però
va tornar a la fórmula original. A diferència del festival d’Eurovisio este
està obert a altres nacions que no formen part dels països soviètics o d’Europa.
Després d’un temps de decadència, actualment s’ha pres interès per donar-lo de
nou importància.
De camí al moll... |
Acabem el recorregut al moll. Abans d’accedir-hi mirem i remirem el balneari
que donà origen a Sopot.
El balneari. |
Previ pagament, i val la pena, passem al moll. És el pont de fusta més llarg d’Europa i un dels més llargs del
món, donat que s’endinsa al mar 500 metres. Sorprèn per gran, per ample.
El pont de fusta. |
Es va construir al segle XIX com a reclam turístic per als hostatjats al
balneari més antic. Dels 30 metres inicials durant esta època s’allargà a 150
metres i va ser a principi del segle XX quan el moll es va reconstruir
allargant-lo fins als 500 metres.
El pont de fusta. |
Contínuament es fan obres de restauració i reforç, el moll és un reclam per
al turisme important. I val la pena, perquè és un goig de passeig, per la brisa
i el sol, pel color del cel que es confon amb l’aigua.
Passeig pel pont de fusta. |
Al final del moll hi ha un vaixell pirata, no és el que més m’interessa, el
que a mi m’agrada es la sensació d’estar quasi en alta mar i observar l’horitzó,
perdre la mirada en la llunyania on hi ha uns vaixells fent de referents per marcar on
comença el cel i s’acaba l’aigua. A un costat es veu Gdansk i a altre Gynia.
Vaixell pirata. |
El Bàltic. |
Fem el passeig de tornada amb la mateixa parsimònia que hem fet en el
d’anada. Tenim un horari que complir però no fem cas. El lloc convida a mirar i
caminar de manera calmada. És un relax total.
El moll, al final del pont. |
Tal volta l’aire de Sopot també té algun ingredient curatiu com les aigües
del balneari, perquè després d’esta visita ens sentim reconfortats.
És un agradable passeig. |
Quin gust, quin passeig més agradable! Fem una última mirada a la platja,
al moll i a la façana principal del balneari, hem de seguir camí...
Última mirada. |
Sense perdre detall, passem per la porta del gran hotel que tanta gent
important ha acollit, com Hitler, a qui quasi és millor no recordar, i el francés
Charles de Gaulle. En esta ciutat va nàixer
l’actor Klaus Kinski.
El gran hotel. |
En GYNIA fem nits en el nostre recorregut polonès. Gynia, a uns deu
quilòmetres de Sopot, és la germana menuda de la triciutat. Va ser creada a
partir del port pesquer fa relativament no res, entre guerres, en les dècades
dels anys 20 i 30 dels segle XX. Es volia construir un port modern mentre la veïna
Gdansk, a uns vint quilòmetres, estava governada
per polonesos i alemanys. I de fet acull una de les drassanes més grans del món que daten de 1932. I també un dels ports de
mercaderies i creuers més importants de Polònia.
La ciutat de Gynia. |
Gynia és punt central per visitar la zona, això em permet apropar-me a la platja,
un capvespre i veure algunes de les atraccions turístiques com és el veler Dar
Pomorza i l’autèntic buc de guerra Blyskawica, un dels destructors
més potents del món, construït per a l’armada polaca als anys 1935-1936.
Atraccions turistiques amb història. |
Gynia no té res especial a veure però si una ambient nocturn de platja que particularment
divendres nit està molt animat, quasi no trobem lloc per a seure entre els
molts llocs per prendre copes que hi ha. Al final ens queden en un amb musica
en directe on ho passsem molt b-e, arrodonint un dia fantàstic en el que hem ajuntat tarnquil.litat i diversió.
Gynia en amagar-se el sol, és tranquil.litat però també diversió. |
QUADERN DE VIATGE, estiu 2016 POLÒNIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada