POLÒNIA: La capital VARSÒVIA-I PART. Primera mirada.

En una ciutat de contrastos, edificis avantguardistes i altres testimoni del passat conviuen en perfecta harmonia creant un conjunt espectacular.

Este és el primer tast  que hi vaig veure de  la barreja arquitectònica.

Estic acabant esta primera visita a Polònia i ho faig anant a la capital, i dic primera perquè vull tornar-hi. Em quede amb gana de més, de repetir llocs i estar més temps i d’anar a altres ciutats i pobles que no he vist encara.

He iniciat el trajecte pel país en  una ciutat preciosa com és Cracòvia passejant pels seus carrers i places  i també visitants els voltants com les mines de sal i els camps de concentració i extermini que hi ha a prop, després he anat a Wroclaw, que m’ha encisat, a Poznan, a Torun i a Gdansk, Gynia i Sopot, que formen la triciutat. De cami he visitat el castell de Malbork i ara, a punt d’arribar al final del viatge, estic encuriosida  per saber com és la capital.

Només entrar a Varsòvia ja m’adone de la característica predominant: la barreja d’edificis que hi ha. Trobem grata-cels junt a edificis més antics i altres de l’era soviètica. Tot fa un conjunt que encara que en un principi resulta xocant, després m’agrada. De tant veure’ls ja no mire amb els mateixos ulls del primer moment.

És massa el que es pot explicar de Varsòvia, jo vaig a limitar-me a donar unes pinzellades del que he vist. Varsòvia, com Cracòvia, es mereixen més temps per assaborir tan la part moderna com  la històrica.

Comence el recorregut  i  veig edificis emblemàtics, no porte el mapa a la mà i no sé noms. No m’importa, el que vull es veure i sentir, quedar-me amb les sensacions que les imatges desprenen.

Barreja de tipus d'edificis.

Passem per la tomba  al soldat desconegut, molt solemne, altre dia tinc oportunitat d’apropar-me però no ho faig. Amb la imatge de l’edifici extern tinc prou. No vull veure com estan gravades als murs les batalles lliurades al llarg de la història.  No m’agraden les guerres. Els soldats custodien al desconegut soldat i cada dues hores hi ha relleu amb un cerimonial canvi de guàrdia. 

Tomba del soldat desconegut.

Una creu gran presideix la plaça on està la tomba al soldat. Just al costat està l’edifici que si reconec, és el de Norman Foster, conegut pels famosos edificis que té arreu del món i tambè, per què no dir-ho?,  per estar casat amb una espanyola, Elena Ochoa. Ho sento per la doctora, perquè malgrat tenir un currículum impressionant com a editora i comissària d’art, molta gent la recorda  per presentar en la tele un programa de sexologia quan en Espanya parlar del tema sexe  encara era tema quasi tabú.

Edifici de Norman Foster.

Conforme veig més la barreja d’edificis mes m’agrada. Ara m’atrauen, els busque, mire i remire allà on són.

Parem davant el modern edifici del palau de justícia, verd, diferent, li veig aires de cultura grecoromana. Ta, volta li pose massa imaginació. 

Davant  hi ha un monument dedicat  a l’alçament de Varsòvia l’any  1944. Representa l’heroïcitat  i la tragèdia. Van ser milers d’herois els que moriren en lluita desigual front als ocupants, foren 63 dies aguantant. Hi ha dues parts, en una els insurgents eixen de davall d’un pont i en altre s’amaguen per els clavegueres.

Monument dedicat a l'alçament de Varsovia l'any 1944.

Seguim visitant mirant edificis i gent, sóc conscient que passem per davant de monuments de rellevància històrica que varen jugar, i juguen, un paper important en Varsòvia. Anem cap al centre històric.

Entrem en un carrer ja del casc antic i parem  davant d’una façana on està la foto de Marie Curie, és on està ara el seu museu traslladat. La casa museu de Marie Curie està enfront però coberta d’andamis per les reformes. Marie Curie malgrat viure en França era polonesa, poca gent ho sap, es pensen la majoria que era francesa.

Marie Curie era polonesa, malgrat haver viscut a França.

Després anem a La barbacana, coneguda també com La porta nova, d’estil gòtic, que és una fortificació del segle XVI que formava part de la muralla. Destruïda quasi totalment durant la II guerra mundial, va ser posteriorment reconstruïda.

Zona de la barbacana.

Seguim el passeig, ens endinsem entre carrers menuts i plens de vida. Hi ha façanes que criden l’atenció per riques i altres per senzilles.

centre històric.

Varsòvia és una ciutat realment bonica, els edificis moderns i antics viuen en harmonia, però les seues places històriques són d’un encant especial. Us les mostre en altre moment perquè hi ha molt que explicar. I molt, cert. Ara  anem cap a les places principals, perquè a Varsòvia no hi ha una plaça de referència, de els imprescindibles, sinò dues, a veure quina de les dos és més bonica i acollidora.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016 POLÒNIA