CROÀCIA: ILLES ELAFITI i altres

Croàcia és, després de Grècia,  el segon país d’Europa amb més illes.

Des de Dubrovnik es poden fer excursions a les illes del voltant. Hi ha ferrys que van i tornen i no són cars, generalment ixen de mati i tornen de vesprada. S’hi pot anar també contractant una excursió triant entre les nombroses que s’ofereixen a la ciutat. Hi ha molt on escollir totes "diuen" que et donen al millor preu, costa saber quina de totes serà la més optima i la que diu la veritat.

A la costa croata hi ha moltes illes, diuen que "1000 y algo". Mai s’especifica. Eixe “algo” és  difícil de concretar perquè no se sap exactament el que es considera illa, per haver-les de totes les grandàries. El que si és cert és que Croàcia és el 2n país d’Europa amb més illes, desprès de Grècia.

M’he quedat amb les ganes d’anar a l’illa de Lokrum, en altra ocasió serà. És una illa menuda, només té 2 quilometres de metres quadrats. Volia veure el monestir on es va refugiar  Ricardo Corazón de León al segle XII quan va naufragar mentre tornava de la guerra santa. Així va ser, diu la  història que els habitants de Dubrovnik li salvaren la vida i en agraïment va fer una donació per construir la catedral de Dubrovnik. També volia veure-hi passejar entre els boscos de pins, els paons reials que són els únics habitants, així com volia explorar edificis plens d’història. Tot s'ha de fer en un dia perquè no s’hi pot passar la nit per ser parc natural. Hi ha un jardí botànic per a visitar però especialment hi va la gent per nedar, hi ha opció nudista. També hi ha un xicotet llac d’aigua salada conegut com “El mar mort”.

Lokrum

Com les circunstàncies manen, en esta ocasió opte per anar a les illes Elafiti que tambè estan prop, és  l’illa dels pescadors i monjos. Em deixe portar per un grup organitzat on ofereixen beguda i música durant un trajecte que dura hora i mitja d’anada i hora i mitja de tornada. 

Encara no he pujat al vaixell i ja sé que he comés una errada. Però de les errades s'apren i ja sé que no ho tornaré a fer. El vaixell on puge amb altres companys de viatge eix des del por vell i acaba al port nou. De totes les illes Elafiti només tres estan habitades Sipan, Lopud y Kolocep.

Muralles i Fuerte Revellin

Encara que qualifique d'errada haver-me embarcat en esta opció d'anar a les illes Elafiti, he de dir que el passeig en vaixell eixint del port vell és agradable, sincerament. Per al meu gust sobra la música que interpreten dos xics que comença sent croata i acaba amb melodies i cançons espanyoles. Si vinc a Croàcia  m’agrada escoltar música croata, l’espanyola ja l’escolte quan estic a casa. 

De cami veiem les muralles i el Fuerte Revellin, tambè algunes zones hoteleres, Hi ha algun establiment que trenca l’estetica, i això que segons diuen als croates els preocupa el medioambient i hi ha lleis en contra de la construcció no harmònica.

Durant el passeig en vaixell gaudim del mar, és un goig trencat per les cançons de fons tipus "Clavelitos" que desentonen i que no deurien sonar.

Muralles i Fuerte Revellin i gaudim del mar.

Parem a Lopud, l'illa  més visitada i preparada per al turisme. Hi ha molta gent, no tanta com en la ciutat de Dubrovnik, per n’hi ha. La qualifiquen de paradís però  em sembla una exageració, jo no diria tant. Els croates saben vendre. Me n'estic adonant.

Lopud

L’estada a l’illa Lopud és  simplement d'una hora i qui vol pot prendre el bany ho fa en una xicoteta part d’arena on s’hi concentra tota la gent que si vol remullar i prendre el sol. Les platges de Croàcia són majoritàriament de pedres i hi ha poques d’arena. No els agrada l’arena que els resulta incomoda. 

En realitat el que atrau de Croàcia és la bellesa costanera barrejant aigua i boscos d’oms i pins, i el clima suau que l’acompanya en estiu.

Lopud

A Lopud hi ha establiments per a menjar i beure i tambè botigues per a comprar records de país. No hi cotxes, cal caminar, les distàncies són curtes. S’hi pot fer un passeig on es veuen palauets de l’antiga aristocràcia. Hi ha un monestir fortificat que data de l’any 1483. 

Però nosaltres només fem un curt passeig i poc més, i alguns amics es banyen. Amb tant poc temps, poc s’hi pot fer. Hem vist al guia del vaixell que ens ha portat banyar-se i fer meditació enmig l'arena. Cert que és tot un personatge.

Lopud

M’haguera agradat més fer esta visita al meu aire. Però com sóc optimista i veig les parts bones, dic que no ha estat tot negatiu, perquè he pres el sol i l’aire en el vaixell escoltant de fons un guia peculiar i estrafolari  que només per les vestimentes no passava desapercebut. El personatge en qüestió, no ha parat de parlar alhora que bevia una beguda local de 50 graus  d’alcohol anomenada rakia, típica de la regió dels Balcans feta a base de fruita fermentada. I done fe del grau d’alcohol perquè l’he tastada. El guia parlava tant que al final només sentia la seua veu flotant en l’aire, he desconnectat concentrada en el paisatge,  xerrant i rient amb els amics amb qui he fet colla.

A la tornada el guía, de nou amb el  got d’alcohol a la mà i amb simptomes de no aguantar-se en peu, estava més xerraire que a l'anada. I sortosament i per a tranquil·litat de tothom, com  necessitava tancar els ulls perquè el seu cos no aguantava més, ens ha posat música clàssica de la qual ha demostrat ser una gran coneixedor i amant. 

I amb este fons musical tan relaxant i agradable hem vist un capvespre espectacular.

Abans hem fet una breu parada en Kolocep per deixar als músics però no hem baixat. Esta excursió m’ha sabut a poc, ha estat cara i no és excursió a les illes com diu la propaganda sinò a una illa i les altres només les hem vist de forma panoràmica des del vaixell. Està clar que cal mirar bé sempre el que es contracta.

Kolocep

Al capdavall i pensant-ho bé, el guía-acompanyant en el trajecte ha estat el millor de la visita. Quan hem passat per sa casa, per cert un lloc privilegiat allunyat del bullici,  ens ha dit que al seu barri el coneixen pel "loco”. I ho ha dit sense més, conscient de la seua peculiaritat. Tal volta un poc ho serà, boig dic,  però se li veu el fons ple de sensibilitat.

Capvespre.

El trajecte és bonic. És el que realment m’ha agradat: les vistes allunyant-nos de Dubrovnik i del port vell quan hem arribat. Primer les vistes del barri Banbin Kup, el dels hotels i platges i després les de la badia per atracar al port nou Gruz. El  pont de Franjo Tudman al fons amb els colors del capvespre, un pont que que és tota una obra d’enginyeria perquè  només té un pilar.

Entrada a Gruz

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017 CROÀCIA