CROÀCIA: ZADAR: història i modernitat

M'agrada Zadar perquè és un lloc on les ones formen música i per la nit se saluda al Sol amb llums de colors, tot fruit d’una sofisticada obra d’enginyeria.

Zadar és una de les ciutats croates que passen desapercebudes quan es visita Croàcia. Està situada en una península allargada que té 4 quilòmetres de longitud i només 500 metres d’amplària.

Un pont de vianants reconstruït l’any 1962, és el que actualment s’utilitza per anar de la península al casc antic. Té 152 metres de llarg i 6 metres d’ample, tanmateix no sempre va ser així. Tradicionalment s’utilitzava una xicoteta embarcació de fusta, los barkarioli per anar-hi. És trajecte curt de 80 metres i uns pocs minuts, i és el preferit pels habitants de Zadar, al que volen donar-li de nou l’activitat que tenia abans. Volen que  no només siga per a ús local sinò també cara al turisme.

Zadar, generalment s’utilitza com ciutat base per visitar els voltants. Sovint no entra en ruta pel país  i és una llàstima perquè hi trobem algunes coses de les que es veuen poques vegades. No parle dels monuments que ressalten per art i antiguitat o de les ruïnes romanes que s’hi conserven,  que ja la fan mereixedora d’una parada, parle de l’orgue marí i el monument  anomenat “El saludo al sol” que és tot un espectacle.

Us ho conte a poc  a poc.

Zadar al llarg de la història va destacar per una intensa activitat cultural, va crear la primera universitat croata l’any 1396, també s'hi va escriure la primera novel·la en llengua croata al segle XVI i s'edità el primer periòdic croata. A més a més, molts aficionats a l’esport la coneixen perquè Zadar se la considera el bressol del basquet.

Zadar és cultura i història. Els carrers tenen molta vida. Hi ha vestigis del passat a cada pas. La ciutat va ser greument bombardejada durant la segona guerra mundial i també va patir destrosses durant el conflicte bèl·lic de la dècadade 1990 . Però tot seguit es va reconstruir i actualment s’hi conserva l’atmosfera d’antiguitat al cas antic de la ciutat que compagina amb els aires de modernitat.

L’entrada al casc antic es fa per la porta Terrafermara d’estil renaixentista adornada amb els escuts d’armes i un lleó a l’arc central. També es pot optar per fer primer el passeig entrant pel vell embarcador i anant pel passeig marítim i la tornada per dins de la ciutat.

El vell  embarcador que dóna al passeig marítim està a l’esquerra de la porta.

Una vegada dins del casc antic, seguim un dels carrers que enfronten  la porta d’entrada,  només per a vianants M’agrada, és un espai ample i gran,  lliure de cotxes.

De camí passem per palaus i esglésies, i mirant cap a un costat i altre del carrer central vegem nombrosos carreronets estrets que amaguen més places i monuments. En una primera mirada Zadar sorprèn. Hi ha molt a veure.  

Parem en una de les places principals, Narodni Trg, la plaça del poble que  s’identifica pel rellotge de 1798 a l’edifici del segle XVI, la Logia de la Gran Guardia. A la plaça tambè està el Palau Comunal de 1936 i l’edifici de la Logia renaixentista de la Ciutat, on es llegien els edictes i sentències publiques.

Diuen que en Zadar és on s’hi troben les esglésies romàniques més boniques de Croàcia, com la catedral. Cap allà anem, cap a la catedral de sant Anastasia del segle XIII edificada sobre les ruïnes d’una basílica paleocristiana anterior i amb un campanar de 1893, visible des de qualsevol part del casc antic. L’exterior destaca pels arcs cecs disposats en dues grades horitzontals i els dos rosetons.

Arribem a una gran plaça, és la plaça del Foro romà (s.I aC – III dC).   Dóna gust el passeig sense cotxes circulant ni aparcats. Estos detalls donen valor a les ciutats. A la plaça trobem restos romans, fragments de columnes i capitells, poc queda dels passat romà, però hi està exposat. El que més destaca és la columna de la vergonya on s’encadenava a la gent que havia comés delictes menors.

La part principal de les ruïnes estan davant de l’església de san Donato, l’església pre romànica del segle IX símbol de la ciutat. Sembla un Castell per la planta circular que es va construir al segle IX amb materials procedents de foro romà. Des de l’exterior, si posem atenció a la base, veiem les lloses i pedres que pertanyen a les ruïnes romanes de la palça que té davant.

San Donato està dedicada a la Santíssima Trinitat però és coneguda amb el nom del bisbe que va manar construir-la al segle IX. Actualment té edificis annexionats i s’utilitza com sala de concerts.

Zadar és una ciutat interessant. Al costat de sant Donato i front als restos romans està l’església de santa Maria, d’inicis dels cristianisme. La façana és dels segle XVI i conserva elements del segle XI, com el campanar.  Guarda tresors religiosos amagats per les monges benedictines en temps de guerra.

.

A Zadar hi ha moltes esglésies menudes i grans. Pel color cridaner m’agrada l’església de san Simon on està enterrat el sant. Va perdre l’estil romànic quan s’hi traslladaren les despulles del sant al segle XVII.

Seguint caminant trobem una columna del foro romà instal·lada l’any 1769, junt al que queda d’un vella porta i  el bastió Grimani.

Tot està junt a la plaça dels cinc pous que són del segle XVI. Estos cinc pous,  en temps passats abastien d’aigua a la ciutat. A l’altra part de la ciutat hi ha altra plaça més menuda amb tres pous solament. La plaça amb els cinc pous està molt animada, de nit i de dia, és lloc d’encontre i actuacions festives, és lloc de fotografies.

Acabem esta primera visita a Zadar fent un passeig pel passeig marítim. I especifique que és la primera perquè en acabar-la, ens quedem amb ganes de més i per la nit volem tornar. 

L’orgue del mar de l’arquitecte croata Nikola Basic va ser  inaugurat l’any 2005. Després de la devastació feta durant la segona guerra mundial, s’havia de remodelar la zona. Este projecte forma part de la millora del passeig marítim que no tenia cap atractiu. Ara si que  ha quedat bonic. Els de Zadar poden sentir-se enorgullits. A més a més al món només hi ha tres orgues que sonen per efecte del mar, el de Zadar és el més gran, després està l'orgue de San Francisco als Estats units i el de Blackpool en Gran Bretaña.

L’orgue de Zadar té 70 metres i està situat en  un passeig escalonat fet amb blocs de pedra blanca, marbre procedent de l’illa croata de Brac, pedra amb la que tambè es va construir la casa blanca de Washington. El mecanisme subterrani amaga 35b tubs. L’aire pressionat per la força de l’aigua del mar en xocar amb les escales a traves dels forats produeix música. És el so de les ones. Espectacular. Emet un so harmònic i relaxant. Les escales són  un bon lloc per descansar, és el que nosaltres fem i tothom fa.

Al costat de l'orgue, està el “Saludo al sol”. Val la pena apropar-se. És un cercle gegant de 22 metres de diàmetre i altres que l’envolen representant el sistema solar. El cercle central, està fet amb tres-centes plaques de vidre  de múltiples capes muntades al mateix nivell que el terra. Davall del vidre hi ha unes cèl·lules fotovoltaiques que absorbeixen la llum del sol del dia i irradien llum quan es fa fosc.  Eixa és la màgia, una màgia perfectament estudiada.  Es pot trepitjar per  damunt sense cap problema.

En realitat este complement arquitectònic  a l’orgue marí construït pel mateix Nikola Basic funciona tot el dia com placa solar, acumulant energia per  abastir part de la ciutat.  I per la nit és quan es veu el fascinant espectacle del mosaic de llums i colors.

Així que el “Saludo al sol” és escultura i arquitectura, és font de llum, espectacle i també calendari solar i tradicional perquè hi són assenyalades les festes del santoral. M’ha encisant: tecnologia i naturalesa agafades de la mà.

El temps ha passat volant, el sol s’està amagant. Anem a comprovar si és cert allò que deia Hitchcock sobre la bellesa del capvespre.  Segons Hitchcock, en este passeig es on es produeix el millor capvespre del món. 

I és cert.

Una meravella. Ens hem quedat amb ganes de més, tornem de nit. La nit de Zadar és diferent, tal volta es podria dir que especial perquè el que s'hi pot veure no està en molts llocs. Nosaltres ho sabem,  estem impacients per escoltar l’orgue marí sota la llum de la lluna i veure el monument del “Saludo al sol” amb llums. Reconec que és el que de bestreta, més m’abellia veure de Zadar.

Aixi que abans que de nit retornem a la ciutat, des de l'hotel és un llarg passeig, però no importa...el que veurem compensarà la caminada.

És cert, cal fer la visita de dia però també la nocturna. La imatge de la ciutat canvia. Últimament se la considera lloc de moda i hi h a molts locals nocturns, bars i festivals en estiu que atrauen gent. Els carrers estan animats i els cafès de gom a gom.

De tot em quede amb el so de l’orgue marí i l’abraçada al sol, sense dubte, un gran espectacle harmònic amb la natura. I no sóc l’única a qui li agrada.  De fet som un grapat els que anem a escoltar la música de l’orgue,  som molts els que trepitgem el monument dedicat al sol i que per la nit ressalta. 

Tot quasi perfecte, és quasi per un detall, imposaria una norma: la del silenci o simplement demanaria que tothom parlara en veu baixa, així es podria gaudir plenament de la tranquil·litat que produeix el so de l’aigua. És  molest voler gaudir del so únic i irrepetible de les ones forman música i escoltar alhora converses que es barregen en diferents llengües. I és que arreu del món sempre hi ha gent que no pensa en els altres ni valora el que està vegent.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA